dilluns, 17 d’agost del 2009

Defectes personals

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

JA EN SOM DOS...

Allau ha dit...

No sé com prendre-m'ho, el teu defecte és que et fan por els ratolins o que t'agrada espantar elefants?

Compte que no t'estic dient ni rata ni paquiderma! :-)

òscar ha dit...

a mi també em fan cosa els ratolins. i això que acabo de llegir-me l'història de "firmin", una rata d'allò més humanitzada.

Garbí24 ha dit...

De vegades la por es ben estranya i incomprensible .

Clidice ha dit...

manta vegades em sento com el paquiderm, lent i pesat, terroritzada al davant de l'empenta i l'atreviment d'éssers més avinents al ratolí. Una paradoxa clàssica que podríem associar a la timidesa :)