Nen, avui, dia 26, en fa 26 i 32 ...

26-02-1984

... en fa trenta-dos d'anys que en tenies divuit i duies el cabell llarg, negre, i que tenies els mateixos preciosos ulls ametllats, i que somreies d'aquella manera tímida, que duies aquells pantalons i aquella americana de vellut, de color blau marí, i que estaves allí, dalt del teu metre vuitanta-cinc de jugador de bàsquet ...

... en fa trenta-dos anys que jo en tenia catorze, i duia el cabell llarg, però no era ni negre ni ros, i la cara plena de pigues, i que duia aquells texans estripats, pintats amb bolígraf i duia, també, aquelles sabates tan boniques de l'àvia, negres, de pell girada i la sivella platejada, i el jersei del pare que em depassava deu talles, o més, i que et mirava des d'un pam més avall ...

... i en fa trenta-dos, d'anys, que em vas besar als llavis i vaig pensar que si no ho tornaves a fer em moriria.

I nen, també fa vint-i-sis anys que vam entrar, esgotats, al pis de lloguer, amb ganes de treure'ns les gales i ficar-nos al llit, a dormir. I vam haver de tornar a sortir per anar a ca'ls pares, que no havíem comprat cap pinta i a veure com em desenredava jo els cabells.

I fa vint-i-sis anys, també, que vam pensar que potser hauríem de pujar el Mini a l'habitació, o comprar-nos uns walkie-talkies, que no ens en sabíem avenir d'un llit tan gran. I encara ara hem de dormir fets una pila.

D'això i d'algunes altres coses que han anat passant, en fa vint-i-sis i trenta-dos. Per molts anys nen!