Gràcies Clidice, ha estat molt divertit. Jo em quedo amb l'original, l'autèntic so del blues del delta del qual han xuclat i mamat tots els bluseros i rock'n'rolleros més coneguts.
La cosa d'ahir era fàcil..., el bellugadís rei blanc que volia ser negre sense guanyar color. Molt monàrquica et veig, Clidi; i que consti que em van alletar amb unes molt maternals dosis d'Elvis per via auditiva! Ja corro a posar-me una xupa de lluentons amb "hombreres"...
a mi m'agrada molt el rock' and roll, el que no acabo d'entendre és que hi te a veure Elvis Presley en aquest àmbit, ni quin interés pot tenir la seva figura. I no ho dic de conya.
Penso que hi ha una música per cada ocasió. I malgrat sóc dels que prefereixo les v.o. a les versions de vegades, aquestes, superen, complementen,o li donen un sentiment que l'original, pel que fos, no va saber obtenir.
No és el cas del That's Allright, on Elvis li dona un toc més "skiffle", segurament pensant que seria més "digerible" pel public blanc, que no pas la versió original en clau de blues.
Però ja sabem que per gustos, colors.
Jo per exemple, us recomanaria aquesta versió d'una peça d'un famós musical i que és la banda sonora de casa meva i d'on va sortir el nom del meu blog... (ho reconec en sóc un fan d'ell!!)
buf! quina persiana que m'ha sortit, no? Perdona nina... et deixo, amb el teu permís, una bosseta de petonets dolços :¬)***
Salutacions! M'agrada molt més la versió original que la de l'Elvis. El que s'ha de reconèixer és que l'Elvis sempre explicava d'on treia les seves cançons quan eren versions. Amb això, si més no, era honest.
ei barbollaire moltes gràcies per la "persiana", sempre és fantàstic aprendre de tots vosaltres. I el Tom Waits, com sempre, espectacular. I gràcies pels links i pels petons :)
Arare és que l'Elvis era tan ... Elvis ^^
Hola David :) benvingut :) doncs si, reconec que la versió original a mi m'agrada més, però cal reconèixer que gràcies a l'Elvis es va escampar més :)
Si n'hagués d'escollir només una, triaria la V.O., però la d'Elvis també m'agrada i molt. Li confereix un ritme més ràpid i això estimula, fa que escriguis i alhora les cames ballin al ritme. M'agrada. ;)
17 comentaris:
Potser per que tot es pur ROK AND ROLL;
http://www.youtube.com/watch?v=8yRdDnrB5kM
Veus ha estat més fàcil tornar avui!!!!.
Tots dos fan bona música, però el segon es més guapo. Tot i que a mi no m'importa eh!!!
Gràcies Clidice, ha estat molt divertit. Jo em quedo amb l'original, l'autèntic so
del blues del delta del qual han xuclat i mamat tots els bluseros i rock'n'rolleros més coneguts.
El tema musical no és el meu fort... malgrat tot està molt bé veure youtubes d'altres èpoques i actuals.
Increible l'Arthur Crudup. Recolzo el que diu JVR, jo també em quedo amb l'original.
Continua sortint-te la propaganda del Mandril.
Una abraçada
La cosa d'ahir era fàcil..., el bellugadís rei blanc que volia ser negre sense guanyar color.
Molt monàrquica et veig, Clidi; i que consti que em van alletar amb unes molt maternals dosis d'Elvis per via auditiva!
Ja corro a posar-me una xupa de lluentons amb "hombreres"...
Aix, i jo que m'he deixat escapar el premi inexistent, tan fàcil com era! Jo sóc fan del Rei, ho sento, aquest cop no em quedo amb la V.O.
a mi m'agrada molt el rock' and roll, el que no acabo d'entendre és que hi te a veure Elvis Presley en aquest àmbit, ni quin interés pot tenir la seva figura. I no ho dic de conya.
ah si! el banner a l'esquerra encara surt, possiblement sigui del comptador de visites.
Doncs goita, ja tinc l'alegria que buscava! ;)
PS: Això sí, en Presley no em barrufa gens :(
Striper si, i primer de tot el blues :)
garby24, no sabria amb quin quedar-me, potser amb l'original que, a més, el van tractar fatal :(
Tens raó JoRDi JVR, jo també el prefereixo, la veu trencada i el so metàl·lic de la guitarra són irremplaçables. Gràcies a tu :)
Galderich de tan que en presumeixes, al final ens ho haurem de creure que no en saps!
LEBLANSKY així ja en som tres, només ens queda trobar una màquina del temps i viatjar a aquell delta fantàstic!
Francesc M. si noi! no hi puc fer res :(
Girbén, fes fotos que això no m'ho perdo! jo també vaig créixer amb el rei (i amb l'Estrellita Castro, però això serà un altre dia ;P)
SM veig que t'haurem d'ensinistrar, sinó et perdràs el viatget amb la màquina del temps ^^
Francesc P. tu em vols buscar les voltes oi? doncs no me les trobaràs! :) guapo! :)
A mi, Ferran em barrufa més en Crudup, però el rei és el rei, believe me
Doncs jo em quedo amb tots dos.
Penso que hi ha una música per cada ocasió.
I malgrat sóc dels que prefereixo les v.o. a les versions de vegades, aquestes, superen, complementen,o li donen un sentiment que l'original, pel que fos, no va saber obtenir.
No és el cas del That's Allright, on Elvis li dona un toc més "skiffle", segurament pensant que seria més "digerible" pel public blanc, que no pas la versió original en clau de blues.
Però ja sabem que per gustos, colors.
Jo per exemple, us recomanaria aquesta versió d'una peça d'un famós musical i que és la banda sonora de casa meva i d'on va sortir el nom del meu blog... (ho reconec en sóc un fan d'ell!!)
buf! quina persiana que m'ha sortit, no?
Perdona nina...
et deixo, amb el teu permís, una bosseta de petonets dolços
:¬)***
jo com en barbollaire: em quedo amb tots dos!!!!
Salutacions! M'agrada molt més la versió original que la de l'Elvis. El que s'ha de reconèixer és que l'Elvis sempre explicava d'on treia les seves cançons quan eren versions. Amb això, si més no, era honest.
ei barbollaire moltes gràcies per la "persiana", sempre és fantàstic aprendre de tots vosaltres. I el Tom Waits, com sempre, espectacular. I gràcies pels links i pels petons :)
Arare és que l'Elvis era tan ... Elvis ^^
Hola David :) benvingut :) doncs si, reconec que la versió original a mi m'agrada més, però cal reconèixer que gràcies a l'Elvis es va escampar més :)
Si n'hagués d'escollir només una, triaria la V.O., però la d'Elvis també m'agrada i molt. Li confereix un ritme més ràpid i això estimula, fa que escriguis i alhora les cames ballin al ritme.
M'agrada.
;)
Publica un comentari a l'entrada