No, no parlo de la pel·lícula d'en Zinnermann (1953), em limito a saludar els futurs lectors del blog quan jo ja no hi sigui, ni cap de vosaltres i algú, d'aquí a cent anys o més, i si encara existeix la www topi amb aquest blog i ho llegeixi.
Tampoc és cap idea original, no fa gaires dies l'Òscar Roig i Carrera, al seu Apunts de metafísica quotidiana, m'hi va fer pensar en el seu apunt de felicitació a Van Morrison. L'Òscar ja ho té això, aquests detalls que ens poden sorprendre.
Doncs bé, lector del futur, no sé si m'estaràs entenent, perquè no sé si el meu idioma existeix encara i si existeix Google i el seu màgic traductor. Tampoc sé si ets humà o ciborg, o una màquina directament. Però vaja, entenc que si tens interès en llegir alguna cosa humana, alguna cosa et vincula amb nosaltres, genètica o curiositat intel·lectual poc importa.
T'he d'avisar que no ens facis gaire cabal, les coses, vistes de lluny, en el temps o en l'espai, prenen dimensions desconegudes i, gairebé sempre, estrafetes i poc realistes. Per tant, t'aconsello que segueixis els hipervincles del meu blogroll, i els comentaris i els comentaristes, per tal de poder copsar una possible realitat el més tridimensional possible.
Llàstima que sigui incapaç d'imaginar-te, m'agradaria que, com passa a les pel·lícules de viatges en el temps, llegissis el meu missatge i fabriquessis la màquina per viatjar al nostre moment i conèixer-me, conèixer-nos a tots nosaltres, tot prenent una cervesa. Ja que suposo que deus saber que és la cervesa, això no ho ha perdut la humanitat des de fa mil·lennis, i no ho ha de perdre!.
Saps què? Per si de cas vaig a carregar la nevera, crec que tinc formatge i alguna bossa de patates rosses ... tu ves passant!
31 comentaris:
M'ha fet gràcia. I això de l'herència cibernètica? A qui correspon allò que fem quan ja no hi serem? Serà de domini públic -si és que hi ha domini i públic-? Passarà als hereus?
Cabòries desficioses de bon matí.
Salut i Terra
Clidice, como sabrás que alguno de los visitantes que vengan a esta entrada y comenten no es ese habitante del futuro hecho letra de hoy? Vigila.
Ostres, no se m'havia acudit això d'un testament blocaire, jajajjaa, jo a les patatones m'hi apunto, ja s'ho faran, oi? Petons Clídice i bona setmana! :)
Cabòries i més cabòries, només sabem que serem pols. Si els nous visitants troben cervesa, els hi recomano que se la beguin amb porró cantant Gregori, Gregorito, Gregoriano.
Salut!
Si el meu llegat ha de ser el meu blog, molt em temo que durant la meva senectud els meus hereus cuidaran més al gat que a mi.
M'ha semblat sempre molt curiós que la majoria d'humans tenim (1a.p.pl de cortesia) a fascinar-nos més pel futur, desconegut i incert, que no pas pel passat, del qual en podriem aprendre moltes coses i evitar-ne moltes altres. Però tot amb equilibri, és clar! No fos cas que ens oblidéssim de viure el present (futur dels passats, i passat dels futurs), i ens carreguéssim la història com aquell qui es fa un "xupito".
Suposo que la gràcia estaria en fer una cervesa curteta, de les de quedar per passar una tarda i dir allò de "quan tornis a passar per aquí, pega'm un truc i la continuem!"
A la velocitat que les coses arriben i se'n van, no sé pas si mai ens trobaran...
Així, què fem? Seiem a esperar o comencem ja amb les patates?
Potser aquest futur visitant serà un tipus oriental, que parlarà una lingua franca derivada de l’anglès i el xinés mandarí i és possible que les nostres opinions, li semblin el mateix que per nosaltres són les teories sobre la presumpta virginitat de la mare d’un galileu que els romans van executar fa dos mil anys, o les doctes teories de fonts clericals que asseguraven que l’onanisme produeix ceguera.
Si més no, li servirà per fer-se una idea de que érem uns homínids en evolució, angoixats i cercant desesperadament la veritat, que ell tampoc haurà trobat, però relativitzarà la seva angoixa vital mercès un pragmatisme biològic que el manarà cap a la supervivència (oh, quin rotllo m’ha sortit !)
No crec que ens trobin, no. Que el servidor ja estarà també a l'abocador. Però té un punt de màgia poètica, tot plegat.
La humanitat passa, les paraules romanen. Però, per a qui?
Comencem amb les patates!!
Espero que en aquest futur el Barça segueixi jugant tant bé i el Pep segueixi a la banqueta.
Ah!! I la truita de patates segueixi existint!!
Però, si fem cas del Hawking, existeix l'eternitat? I si fiquem el blog al taüt? N'hi ha vida desprès de "Publicar entrada"? Podrem prémer "Ver blog" o "Publiqueu el vostre comentari"? Tindrem connexió blogaire post-mortem?... On són les patates i la cervesa que m'ofegue… el formatge amb olivetes, no?
Fantàstic post, Clídice (el teu, i el de l'Oscar). Qui sap, si algun dia les nostres palles mentals permetran els habitants de llavors conèixer la seva història!
Has tingut bona idea...ara mateix em poso dues antenes verdes al cap i vinc cap aquí a veure si cola, que unes patates i una cervesa en bona companyia no vull pas que s'ho foti un ciborg. Les olives també m'agraden.....
¡¡Quin previsora m'has sortit, CLíDICE!!
Escrivint per als futurs visitants jajaja
Veuràs, em va encantar aquesta pel lícula, així que ja posats a imaginar, suponte que pots triar la pinta que tingui la teva visita del futur, no estaria malament un tipus sensible i capcot al Montgomery Clift o millor, un trepidant Burt Lancaster i tu per què no? apareixeria al Deborah Kerr ... Això sí, CLÍDICE, se sent, però el petonàs a la platja, m'ho reservo, digues-li al teu visitant, que si s'han carregat les cerveses i les patatillas que almenys, ens deixin els petons , els petons es queden ¿OK?
Un petó, guapa i feliç setmana.
PD
me suena raro como traduce el aparatillo este lo primero que te digo, porsi quería decir, "que esta peli, me encantó" :-)
La llengua ha de continuar existint! No fotem! No sé, tampoc, si algun dia estarà inventada la màquina del temps. El que donaria, llavors, per a pujar-hi i tornar amb l'ésser que llegeixi aquest post!
(Si que hace raro esta gente el pasado, María; dicen "me va a pasar", i es que ya pasó... ;-) No sabemos entonces si Clidice escribe para el futuro...)
Jo, com Allau i Matilde, començo amb leff patatefff, grumpf, grnyyy...
d'això, on eren les cerveses?
els ET's ja s'espavilaran!
amb reververagcions tonals:
frgràcies frper gles patagtres molgt fones!
elg futurg és agquí, trganki Cli el tempgs ésg guna imaginagció delgs humans
el forgmatge de cabgra es elg meu prefegit gragfcies!
Veig el futur i les persones que hi hauran, tant incert, extrany, i diferent, que no em puc imaginar res.
Unes patates i una cerveza ben fresca,...s'acaba l'estiu!
M'ha fet riure a mi tb. Molt bo.
Francesc Mompó si, perquè nosaltres "treballem" com si el medi, i nosaltres mateixos, haguéssim d'existir sempre. Potser caldrà inventar un "testament blogaire" :)
Pepe ay ay ay, que susto me está entrando ;)
Cris (V/N) gràcies guapíssima, et manllevo l'expressió "testament blog(c)aire" :)
montse òndia! mai ho he provat això de beure en porró dient tot això :P serà qüestió d'assajar-ho :)
MARTELL DE REUS molt em temo, benvolgut, que hi haurà un munt de gats molt ben cuidats ;) Però no cal patir-hi :)
m. la veritat és que la fascinació pel futur pot ser, alhora, la fascinació pel passat, al cap i a la fi compto en la fascinació pel passat del visitant del futur :P mmmm si, em sembla que si :D
Lluís Bosch home! siguem freakament optimistes! :)
Allau res d'esperar, comencem els que siguem i ja arribaran tu, que vénen de lluny i ves a saber! :D
Alberich xulo xulo el rotllo eh! :P Tu te n'encarregues de rebre'l mentre els altres ens mengem les patates rosses :D
Joan t'imagines que devia pensar al respecte Shakespeare? Ell potser també va pensar que les seves paraules moririen, que la humanitat desapareixeria i mira tu! ^^
matilde urbach i els ganxitos, no ens oblidem dels ganxitos! :)
Jordi jopeta! d'aquí a cent anys en Pep estarà només "una mica" més calb que ara ;)
Vicicle jo, per si de cas, he demanat que m'incinerin amb el portàtil, que mai se sap ;P
Ferran bé, els arqueòlegs també investiguen en els abocadors d'escombraries, imagino que els del futur també ho hauran de fer navegant per les possibles "restes" de la xarxa, recomponent línies de codi i tota la pesca :)
garbi24 bé, no et negaré que l'opció de contemplar-te amb antenes verdes és temptadora, però pots venir igualment sense, així la fem petar mentre no ve el visitant del futur :) Olives també n'hi ha :)
Maria y un cuerno! el Burt Lancaster ES MÍO! hehehe, bueno va, los besos para ti guapisima :) Si que a veces traduce raro, pero no puedes imaginar lo importante que es tu gesto, gracias. :)
Albert B. i R. oi que seria xulo xulo? em passaria el dia amb la màquina amunt i avall :)
Arare no t'ennueguis ànsia! les cerveses a la nevera, a la cuina ;)
cyber-gal·làctic lagarto ;P me n'alegro maca que t'agradi el formatge, si et ve de gust un Cabrales o un Stilton puc treure'n del rebost. T'hauries de fer mirar aquestes reververacions, que sones a llauna ;)
Agnès S. doncs apali! patates i cervesa fresca! oido cocina! :)
kweilan gràcies guapa :)
L’arqueologia virtual del passat segur que serà una especialització de la futura universitat. I ni L’Eudald Carbonell haurà remenat mai tanta merda! (Amb perdó de molts dels magnífics presents blogaires que corren per aquí, of course!) Però a mi em fascina el lector casual, que, vet a saber, potser un dia d’aquí cent anys descobreix un dels meus posts del metafísica i es pregunta: qui era aquest babau? I, qui sap, tal vegada gràcies a alguna resta orgànica supervivent dels posts que dedico a la Tori em puguin clonar i recuperar-me! (He estat molt desagradable, ara?) És que, tot i que em temo el pitjor, em fascinaria veure el món d’aquí cent anys, i d’aquí dos-cents, “ni te cuent” que diria l’amfitriona! I, com que això no podrà ser, l’altre dia em vaig acabar preguntant si algú em veurà a mi, d’alguna manera...
Gairebé des del passat d’aquest post, gràcies per la cita, Clidice!
Si per casualitat et ve a veure un viatger del temps,l´hi podries dir que passes per casa meva?,doncs l´hi vull demanar que em porti en un moment del passat on hi voldria fer uns canvis que tindrien repercussió en el meu futur.
;-)
Acabo d'abduir un que alguns anomenaven saragatona i m'ha fet gràcia veure el títol del teu post, que figurava a la dreta a seu bloc, que no blog.
La meva edat, a tu, humana, que com tots tens uns esperança de vida tan irrisòria, et marejaria. Et diré que no cal que busquis més enllà d'una centúria en el teu planeta i que l'interès de la teva raça, semblant a moltes altres de l'univers, és escassíssima per als evoluks, és a dir, per a nosaltres.
Deixa'm dir-te, però, quatre coses del teu país i del teu planeta d'aquí a cinquanta anys: un descendent d'Aznar i un de Felipe González (el primer d'esquerres i el segon de dretes -termes que ja es porten poc-) es barallen per aconseguir el poder a Castella, segregada ara fa 20 anys dels altres territoris peninsulars; un tal Pujolet i un tal Mantilla, polítics de la República de Catalunya s'han unit per tal de demanar l'annexió a la Xina. Al continent africà ja no hi viu ningú... Deixa, deixa, Joana, li he d'explicarrrrrr
Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.
Ai Òscar Roig i Carrera! en som tants que pagaríem el que fos per poder veure el futur (que no l'endemà) des d'un foradet! I gràcies a tu per regalar-nos imaginació :) (exceptuant l'assumpte de la Tori, que ... bé, deixem-ho córrer :P)
Si ho penses seriosament Joan Rodó i Galiana ;) fa una mica de basarda. Diuen que no és possible, però ... Per cert, que hi ha una novel·la d'en Isaac Asimov La fi de l'Eternitat on uns individus se la passen anant "amunt i avall" en el temps per tal de corregir-ne diverses cosetes.
Benvolgut alienígena pere no cal dir que m'he espantat com correspon (shht, li ho dic perquè m'han explicat que els alienígenes són molt susceptibles ^^), tanmateix seieu i piqueu una mica de formatge, n'heu tastat mai? fa una cerveseta fresca? (a veure si l'emborratxo i entre tots li fem una cara nova, l'emmordassem i en reclamem un rescat hihihi)
Fes fes Striper :)
Publica un comentari a l'entrada