Un llibre me'n porta un altre i descobreixo, més ben dit re-descobreixo Mary Ann Evans, George Eliot. Ella farà parella amb en Lev Tolstoi a la maleta i després sabré que no m'he equivocat.
"... Estava segur que son pare no li donaria ni un xíling, però i què? Un home tan extraordinari com ell de ben segur que seria ben rebut a les Antilles: als països estrangers sempre hi ha una escletxa per on entrar, fins i tot per als gats. Era probable que alguna princesa Yariko volgués casar-se amb ell: regalar-li grans joies fins i tot abans de casar-se; per tant, després no caldria que es casàs amb ella si no volia." (El germà Jacob, València 2009. 3i4. p.34)
Imatge de l'escriptora. És evident que se solia dir d'ella que era una "dona intel·ligent". I és que hi ha coses que no canvien.
I, finalment, no em digueu que no s'ha de ser fan d'una dona que, en ple segle XIX ens regala aquesta frase:
"En cap moment he dubtat que les dones siguin beneites. Al cap i a la fi el Totpderós les feu a imatge i semblança dels homes."
"En cap moment he dubtat que les dones siguin beneites. Al cap i a la fi el Totpderós les feu a imatge i semblança dels homes."
23 comentaris:
Sí, sembla bastant intel.ligent, fet que, de segur, li reduiria el nas i faria que els homes (i les dones proclius) s'oblidessin de perquè els semblava tan intel.ligent,. essent tan guapa. La frase, genial.
Ai! Aquesta lacra dels estereotips: la "dona intel·ligent" però lletja i la rossa guapa però tonta. Ja planyo les meves filles, tan rossetes que les classificaran de tontes i hauran de demostrar cada dia que no ho són...
No em diràs que te'n vas anar de viatge amb la Karenina a la motxilla!
L'Elliot, una de les meves favorites. Gairebé a l'alçada de Dickens.
Ostres, aquesta dona va ser l'inventora dels acudits feministes!!
Fantàstica frase final!
Junt a la Vírginia Wolf i la Jane Austen, és de les meves autores preferides.
Una gran frase, dita per una gran dona!
Frase impagable, d'una finíssima ironia. Cal ser molt intel·ligent per deixar-la anar així, com qui no vol la cosa. Apunto aquesta escriptora en la meva llista de "pendents" (cada dia és més llarga!)
Estic llegint un llibre sobre art medieval on es parla d'un tractat famós sobre la Creació: explicava que Déu va crear primer l'home i després la resta de bèsties. Cada cop el creador era més deixat en la seva obra, i cada nou ésser era inferior a l'anterior. Això explica perquè les dones són menys intel·ligents que els homes, i els xais menys que les dones. ja veus que els pensadors de gènere masculí sempre han trobat curiosos arguments, amb un gran sentit de l'humor.
"En cap moment he dubtat que les dones siguin beneit. En cap ia la fi el Totpderós els feu a imatge i semblança dels homes."
Aquesta frase, confirma, que a més de intel ligent, aquesta dona sabia riure's de si mateixa, qualitat que estima moltíssim, en la gent. Per és cert ...¡¡ mira que som babaues les dones!! :-) Suposo, que per això es va posar per montera el món i va viure com ella va voler, passat de tots els convencionalismes de l'època. Només amb bon humor, s'empassen certes coses.
En general, les escriptores de l'Anglaterra Victoriana, a més de romàntiques fins als ossos, en el més literari sentit de la paraula, és difícil que es separen dels convencionalismes típics de la societat en la qual vivien. Però, és obvi, que el fet que escrivissin els dotava d'una certa rebel.lia, davant aquest món que tantes vegades van dibuixar.
No he llegit res d'ella, si de moltes de les seves contemporànies ... què tal parella va fer amb el company de maleta que li busques? :-)
Un petonet CLI :-)
(Tard o d'hora a la gent que em cau bé, els terme retallant el nom, espero que no et import, si és així, m'ho dius i creixerà de nou)
¡Però mai arribarem a tontura d'ells!! :-)
¡¡Naturalment !!... és un aclariment per si quedaven dubtes jajaja
la pregunta és: D'ON TREUS EL TEMPS PER LLEGIR TANT?.... i si el teu home hi esta d'acord..clar...;)
L'última frase és molt bona i carregada d'ironia. I per a dir-ho llavors, calia una gran valentia. Una persona que desconeixia i que és molt interessant de seguir.
... i aquesta frase va ser entesa pels homes victorians de l'època?
;)
Evocacions sembla que això de ser catalogada pel físic no ve d'ara. Imagino que la cossificació de la dona i la seva identificació amb una propietat més hi té força a veure. Res de nou sota el sol.
Eulàlia Mesalles les teves filles, rosses i guapes com són, hauran de lluitar contra el tòpic. També hem de lluitar les castanyes contra el tòpic de "vulgars", perquè o s'és rossa o morena. :(
Allau hehehehe :) el que és bo, és bo oi? tant li fa el sexe, l'edat, la procedència ... :)
Jordi bé, en aquella època la dona tenia un món molt limitat i per a una dona pretendre ser "com un home" era ser condemnada a l'ostracisme social. Si al damunt eres "lletja" ni t'ho explico!
Galderich hi ha frases lapidàries oi?
Pilar hola! :D són dones molt potents, conec la Wolf, de l'Austen no en goso dir res, és una assignatura pendent :)
Alberich si s'haguessin recollit les grans frases de les grans dones, bé, si s'haguessin recollit els fets de les grans dones, bé, si s'hagués contemplat la possibilitat que igual que hi ha grans homes hi ha grans dones, bé, ... I així ad infinitum :(
Titània fas bé, fins i tot faries bé de "passar-la al davant", és molt digerible i amb molta profunditat de camp. També és molt bo llegir sobre ella, gaudir dels pròlegs :)
Lluís Bosch doncs mira tu que jo l'hagués fet fins i tot més ruc que l'ovella! posats a fer, no ve d'un pam no? En tot cas el patriarcat s'ha saltat la història de Lilith, la de la Primera Creació.
Maria me habías despistado totalmente esta vez! he tenido que mirar tu perfil! este Google en buenas manos hace milagros! :) Hizo una pareja perfecta, el libro de un hombre escrito por una mujer y el de una mujer escrito por un hombre. Eliot y Tolstoi "casan" la mar de bien :) Cli me parece bien, por ahí hay quien me llama Clidi o CliCli :P Incluso quien me insulta, o sea que con Cli estoy contenta .) La aclaración ab-so-lu-ta-men-te necesaria ;)
garbi24 uf! els hiperactius treiem temps per tot, i els hiperactius-dona més! ;P
Albert B. i R. si que n'és, una dona valenta, agosarada i que va decidir viure com volia malgrat totes les traves que se li posaven.
Rafel això ja no ho sé, si ha arribat fins els nostres dies és que algú intel·ligent ho va trobar prou important, fos home o dona :)
DÉU va fer la dona de la que suposo deu ser la millor part de l'home, una costella. Si l'arriba a fer a semblança de la resta de l'home, el món seria encara més caótic i també més avorrit.
Francesc Puigcarbó no ho sé pas, n'hi ha que diuen que aquesta història és impossible, perquè Déu era dona ;)
La frase final la trobo molt, molt bona.
Si kweilan no hi ha res més perillós que la intel·ligència, i la Mary Ann ho era molt :)
Publica un comentari a l'entrada