Ho he tornat a fer! (+ sorteig)

I mira que últimament m'hi fixo més, però ja és la desena vegada que em compro un llibre que ja tenia. I tot per culpa d'haver-me carregat la vella pda on podia portar l'índex dels llibres. Què hi farem! Poc hi puc fer ara ja. O sigui que, si us sembla bé, el rifaré entre les persones que deixin un comentari dient que el volen (i us el faré arribar de forma gratuïta). Aquesta iniciativa no és pas original, que abans en Galderich, del Piscolabis Librorum la feia servir. Serà que ho ha abandonat després que guanyés jo més d'una vegada i que més d'un es pensés que hi havia tongo.

En aquest cas he repetit amb el llibre Clícia, de Maquiavel. Una petita obreta, no pas la més reeixida, és cert, d'un dels meus autors preferits. Tothom s'omple la boca del bo d'en Niccolò, i sempre se sent allò de "la fi justifica els mitjans", però poques persones han llegit El príncep, i ja no dic La mandràgora, per citar-ne les dues més conegudes (per què mai es troben traduccions al català lliures?). A El príncep, Maquiavel ens fa entenedora una veritat que ell ha après en la seva carrera: l'home és malvat per naturalesa i només fa el bé si li obliguen. Us sona?

Clícia va ser un divertiment cortesà que es representà amb tot de luxe i ens presenta el clàssic vell xaruc que vol compartir llit amb una joveneta de la qual n'està enamorat el fill. Sembla que en la representació de l'obra, Maquiavel, que ja era força granadet, va patir la mateixa síndrome que el seu protagonista, enamorant-se de la jove cantant que havien contractat. Ja se sap, realitat, ficció, quantes vegades no s'entrecreuen?

"Si al món tornessin els mateixos homes com tornen els mateixos casos, no passarien mai cent anys que no ens trobéssim tots plegats tornant a fer les mateixes coses que ara." Del pròleg de Clícia

Us animeu?

Maquiavel. De la Xarxa