dimecres, 1 de desembre del 2010

Em sacrifico o segueixo comprant a Loewe? (la prova del cotó o fent amics)

Avís: aquest apunt està fet per tal de seguir-ne els enllaços. Sense llegir la informació vinculada no té gaire significat. Ah! i tot i que pot tenir efectes secundaris, no és un medicament, ni cal parlar-ne amb el farmacèutic (bé si no voleu, és clar. Tanmateix no us ho aconsello, només d'imaginar-me la cara que faria el farmacèutic ...).

Sóc ecologista.

Acabo de llegir-me a mi mateixa i, d'entrada no hi veig que hagi dit cap barbaritat en l'afirmació anterior. Ser ecologista "és bo", és "respectuós", implica voler "un món millor" i, segurament, em fa més simpàtica de cara a la majoria de les persones.

Ser ecologista, en el nostre món, vol dir viure de forma sostenible, no contaminar, utilitzar energies alternatives, productes naturals, tenir un petit (o gran) hort a casa, no llençar papers a terra, reciclar, consumir racionalment, anar a manifestacions contra els abrics de pells, viatjar en un vaixell amb els colors de l'arc de Sant Martí o, en el seu defecte, fer les donacions oportunes, vestir amb robes totalment desfavoridores però de fibres naturals i, a poder ser, teixides a mà ...

Ep! ep! ep! parem el carro! que tot té un límit! i si bé moltes d'aquestes coses les faig, i me'n descuido unes quantes, algunes que faig i d'altres que no faré sinó és sota amenaça de mort, que tot arribarà, això de dur roba desfavoridora m'ha arribat a l'ànima. Potser si que em convé revisar el meu ecologisme militant, i potser si que no en sóc TANT d'ecologista.

Bromes a banda, i rumiant-ho bé, puc afirmar que si, que sóc ecologista, però el que no sóc, ni vull ser, és ecofeixista. Així doncs, com ja he dit més d'una vegada: no em preocupa com penso, sinó que em preocupa per què penso com penso i, per tant, sempre poso les meves idees sota sospita. Si passen la prova del cotó, com aquesta de Philippe Pelletier, i acceptem totes les manipulacions que s'han fet, i es fan, per part dels integristes de la cosa (un bon apunt de Tirantlobloc), tant de l'una com de l'altra, potser podrem aconseguir una ideologia sensata que no vagi donant-se bufetades amb la realitat. Amb tots els meus respectes per la gent que pugui pensar exactament el contrari. Respecte mutu, vull dir.

Això si, no em faré vegetariana i, per poc que pugui, compraré roba que m'agradi de debò.




N.B.: ja m'agradaria cabre-hi en uns pantalons així! ;)

37 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

HIMMLER ACABARIA AMB L'ATUR EN QUINZE DIES, és que era un ecologista de debó....

Jo ahi vaig fer un dinar molt vegetarià, ous ferrats amb beicon i patates fregides, tot sà, net i polit, però la meva dona no ho entén. Serà que vaig errat?

Alberich ha dit...

Potser el que calen son els equilibris que cultiven el hindús i d’altres orientals. Els integrismes, malgrat venir de les millor intencions, aplicats per il•luminats i catastrofistes ens poden portar a prendre decisions massa radicals, que tergiversen i acaben viciant els valors positius inicials, com l’exemple dels enllaços que ens proposes.
Entre els ous ferrats amb bacó i patates fregides (i amb carajillo posterior, Francesc?), de l’esmorzar d’en Puigcarbó i un plat de bledes sense amanir, hi deu haver un bon entrepà de tonyina i un cafè ben carregat...;-)

Mr. Aris ha dit...

Jo et recomanaria que et llegisis "Estat de Por" de Michel Crichton, o simplement la nota final on resumeix tot això que tu dius al blog, tot i afegin-te el Calentament Global. Encara que jo crec que com tot no cal exagerar, està clar que em de reciclar i millor fer dieta que llançar-te a menjar greixos.

Joan ha dit...

La reflexió és encertadíssima. El problema és que tendim a una societat ecoilògica.

Jo tampoc penso vestir de sac, de cap manera. Ens veiem al patíbul.

Angel Corrochano ha dit...

Creo que en una sociedad acabada, en plena decadencia, como la nuestra, todos los extremos "alternativos" pecan de lo mismo: integrismo y absolutismo. Que en el fondo no aportan nada por la transformación del mundo, ya que esa transformación no se puede hacer al margen de la realidad social y sin tener en cuenta el necesario cambio de un sistema económico agotado, por otro completamente distinto. Los parches individuales no sirven, las ayudas al tercer mundo son falacias (a las pruebas me remito), el salvarse uno mismo ayuda, pero no soluciona el problema. Si continuamos pensando que con parchear el capitalismo de ideas y proyectos voluntariosos se solucionan los problemas del mundo, vamos listos.
Por cierto la teoría del ecofascismo tergiversa la historia de manera acongojante ...
Coño, das que pensar con esta entrada
Un abrazo

maria ha dit...

si per entrar a uns pantalons així cal no tindre cap com la xica de la foto, ja estem bé com estem :-)

en Girbén ha dit...

Ui, que anacrònic això del medi ambient! Sort del Mas que n'eliminarà la conselleria... On s'és vist, gastar-se els quartos en galindaines!

Val molt la pena llegir la trilogia d'assaigs sobre ecologia, ètica i autolimitació que va escriure el Jorge Riechmann. Especialment en el segon, "Gente que no quiere viajar a Marte" (si n'és de bo aquest títol), mira d'escatir el pes i els interessos que hi ha darrera de tots els extremismes; sigui el dels "deeps", sigui el dels "ultra-high-tech".

Ah! I tu tot et cau bé!

Anònim ha dit...

Penso que qualsevol ideologia, pensament o doctrina s'ha de justificar de manera objectiva. S'ha de limitar l'espai a l'especulació subjectiva.

Com deia el President Bartlet a "West Wing": "Give me numbers"

Galderich ha dit...

Hitler era vegetarià i malgrat els meus colesterols i l'àcids úrisc jo el boicotejo tant com puc!

I si aquests pantalons t'anessin bé tindríem la meitat de la Clídice i la volem sencera!

Wanderlust ha dit...

Amb això de l'ecologisme hi ha molt de papanatisme ocult i no tan ocult, perquè en aquest país el ser ecologista és una postura relativament recent, sense la tradició de fer política de veritat com la que tenen els Grüne a Alemanya.
Perquè ens fa vergonya ser crítics amb segons quines postures que més que ecologistes semblen sortides del tebeo?
Menys mal que ara el senyorguapogràcies diu que ens traurà la penitència de suportar cada dia l’estúpid límit de 80 que ens va imposar en shuansaura als que som de comarques i entrem a Barcelona en cotxe.
I.... estic d’acord amb en Galderich, la mesura cerebral és el que compta en el teu cas.

Unknown ha dit...

Ens dones feina! tan sols he pogut lelgit alguns dels enllaços en diagonal.
Quan els pugui llegir més tranquil·lament deixaré un comentari com cal, que ara vaig de bòlid.

sànset i utnoa ha dit...

Molt bon apunt!

I, sobretot, no en sabia de l’article de William T. Jarvis. Si ja era un convençut d’aquells de “menjo el que em ve en gana” ara encara ho sóc més.

I sí, semrpe és bàsic i fonamental plantejar-nos aquest teu “per què penso el que penso?”

*Sànset*

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo no sóc un ecologista coherent i vaig intentar fer-me vegetarià i vaig fracassar estrepitosament. Dit això, o el món s'aplica en un ecologisme raonable o penso que petarà del tot, i en general encara penso que com menys carn i peix mengem els humans, millor, a tots nivells. Excepte el del plaer, és clar. Estic d'acord en què hi ha integristes del tema molt pesats i que s'acaben fent insuportables. Jo, però, encara m'escandalitzo més en què li facin la vivissecció a un animal que en que li posin un jersei, però intento respectar les diferències d'opinió humanes, començant per les contradiccions i els dubtes que tinc amb mi mateix. Em miraré tots els teus enllaços, poc a poc!

Lluís Bosch ha dit...

Has enllaçat una cosa que vaig escriure sobre Himmler i que ja no recordava. De manera que em puc començar a pensar la meva pròpia sostenibilitat com a autor de blogs (cosa que podríem fer uns quants, de passada).
A mi em sembla que és una qüestió massa complexa, amb moltes ramificacions. No es poden posar quatre coses al mateix sac i llestos.

Sergi ha dit...

Sí, sempre estem jugant amb el tema de l'equilibri, què està bé, què està molt bé, i què és passar-se. O és que si no ho complim tot ja no som uns bons ecologistes o uns bons samaritans? I qui ens marca el que està bé i el que no? Ho segueixen ells?

Lluís Bosch ha dit...

Xexu (ed al.): no caldria posar normes ni límits si ens funcionés el sentit comú, però és obvi que no és el cas. Si veiem la idea de la sostenibilitat social i ambiental com una moda o una imposició, ens fotrem una nata impressionant. I com sempre passa, la pagarem cara els de baix. Tu i jo.

Elfreelang ha dit...

Avui no tinc un dia bo però llegir el teu elaboradissim post m'ha reviscolat el cervell ...renoi amb la sostenibilitat? No van venir a Montserrat els nazis cercant el greal? No sé, els conceptes portats a l'extrem i els absolutismes no porten res de bo però qui es pot salvar de caure en contradiccions i incoherències? jo sovint m'hi trobo amb contradiccions i paradoxes... jo vaig ser vegetariana a mitges una llarga temporada, a mitges perquè si menjava pernil per exemple....o sigui que ara menjo el que puc i si puc de tot...s'ha de trobar l'equilibri sempre difícil entre els extrems

Clidice ha dit...

Puigcarbó tu ets un perill públic! :D

Alberich crec fermament, que no hi ha pobles savis per vocació, més aviat en són per obligació. I veus? a mi em fa angúnia menjar tonyina per tota la campanya que es va fer dient que quan pescaven tonyines també mataven dofins.

Aris el llegiré, Crichton m'agrada. I crec, de debò, que abans que reciclar, que també, el que convé és no generar tants residus.

Clidice ha dit...

Joan bé, el patíbul, ben acompanyada deu ser menys patíbul. Si més no podrem jugar al remigio en el corredor de la mort ^^

Ángel eso esperaba, dar que pensar. Y pienso como tu: parchear el capitalismo es un autentico desastre. El problema és que somos muchos y urbanos, cambiar el sistema sería, probablemente, una masacre. Y a ver quien es el majo que hace la lista.

maria tens raó, segurament val més tenir cap, per no anar d'un extrem a l'altra ;)

Girbén en Riechmann té una biografia impecable, sembla interessant, el buscaré. I gràcies, racció doble de gin ;)

Clidice ha dit...

tirantlobloc no crec que hi hagi ideologies dolentes a priori, el que hi ha són persones que ho volen dur tot a l'extrem, sense tenir en compte que, en realitat, el futur no existeix.

Galderich ara no sé si m'has tirat una floreta o he de demanar hora a l'endocrino ;P Gràcies ^^

Wanderlust em sembla que ens caldria conèixer molt bé els moviments ecologistes europeus. Aquí em temo que ho limitem molt a la posse. I si, gasto una talla indecent de barret, em costa d'entendre perquè tan contenidor per tan poc contingut ;)

Eulàlia Mesalles no cal córrer, només és un parany per a la reflexió, les idees sempre cal que passin la prova del cotó :)

Clidice ha dit...

Sànset gràcies :) a mi m'agrada saber el que menjo, m'agrada creure que controlo mínimament el seu origen, però no hem d'oblidar que cada dia som més boques i no només d'enciam viu l'home.

Òscar Roig i Carrera en què bases la teva afirmació de què com menys car i peix mengem millor. Els esquimals només mengen proteïna animal, cal extingir-los? Ja saps que et prenc una mica el pèl, de bon rotllo. :)

Lluís Bosch no és la meva idea posar quatre coses al mateix sac i llestos com dius tu. Aquest apunt forma part d'un procés llarg. Gràcies al qual i a les aportacions de les persones que m'envolten puc intentar aprendre el món que m'envolta.

XeXu no sé qui és "ells", la veritat és que sempre estem manipulats, pels uns i pels altres. Diu Chomsky que en els països on no manen les porres, en les democràcies, mana la manipulació del pensament.

Lluís Bosch perdona que m'hi fiqui, fa uns anys el que ara és una amenaça d'escalfament global va ser una amenaça de refredament global. No és qüestió de modes, sinó de controlar bé qui i perquè ens envia els senyals.

Elfreelang els nazis estaven molt penjats, però van ser els responsables de milions de morts. Curiosament els feixistes no eren només alemanys i els diners que els van finançar venien de molts llocs del món que ens deixen esgarrifats.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Clidice, en què em baso? En evidències ecològiques i ètiques. La ramaderia és una gran font de contaminació ambiental. I els animals no són coses, pateixen, i no està bé fer-los patir gratuïtament. Però l'home (i la dona) és l'animal menys racional de la creació, i no val la pena capficar-s'hi.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ah, i els recursos del mar s'estan exhaurint, t'ho dirà qualsevol expert.

Lluís Bosch ha dit...

Tots hem d'anar aprenent dels altres i de les seves aportacions. Però la definició de sostenibilitat que fas em sembla que oblida coses importants, que tenen a veure amb la vessant social de la qüestió. No sé com ha estat que he clicat al teu perfil, i he trobat allò de fer-se "fastigosament rica", que és una bona definició d'un propòsit insostenible. Què passaria si tots tinguessim aquesta pretensió?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Completament d'acord amb això darrer que diu en Lluís Bosch.

Clidice ha dit...

Òscar jo només em pregunto com és que correm a creure uns experts i no uns altres, qui o quin mecanisme ens els fa bons a uns i blasmables als altres. I no em diguis que "tothom sap", perquè ni tu ni jo sabem res. En realitat no en tenim ni punyetera idea del que passa al món, només sabem allò que volen que sapiguem.

Lluís Bosch se t'ha congelat el sentit de l'humor? A tu et sembla que si jo volgués ser "fastigosament rica" estaria bloguejant en comptes d'assassinant foques i fent les suposades coses que, segons sembla penses tu, cal fer per ser fastigosament rica?

Carme Rosanas ha dit...

Confesso que ni entre ahir (que vaig començar) i avui que he tornat no he llegit tots els enllaços de cap a peus, però m'agrada molt tot el que dius. Les exageracions i els extrems, per a mi sempre són dolents.

I pensar que tot el canvi climàtic i l'escalfament global depèn en totalitat de nosaltres, els homes, és un orgull desmesurat. La terra, ella sempre ha tingut canvis climàtics globals, al seu aire i fins i tot molt abans que arribéssim.

Amb això no vull dir que no consideri la sostenibilitat un tema important, crec que ho és, però sense extremismes. I jo crec que faig el que puc per ser sostenible, i crec que sóc més ecològica (si s'entèn el que vull dir) que ecologista. I tampoc no em penso fer vegetariana :) al menys de moment, que no se sap mai. :)

T'aplaudeixo el post, Clídice.

Carme Rosanas ha dit...

I les respostes als comentaris!

Encara més fort!

Lluís Bosch ha dit...

Doncs no se m'ha congelat res. Estic calentet i bé. Simplement és una broma que jo no faria.

Clidice ha dit...

Aleshores entenc que prejutges. Bé, cadascú és ben lliure de fer el que li plagui.

Unknown ha dit...

Em fico on no em demanen que dos es discutien i un tercer va rebre. Haig de dir, Clidice, que jo vaig veure aquesta frase del teu perfil fa molt de temps i em va sobtar. Després la vaig relativitzar, però com que està sola i fora de tot context -els que t'anem coneixent ja sabem que no ets, ni de lluny, així- em va semblar que si era irònica, no es s'entenia així.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Clidice ha dit...

Eulàlia, en cap cas m'estic barallant, senzillament resto atònita.

Unknown ha dit...

Barallar-se no, dona!
Tan sols estem intercanviant punts de vista...sobre una frase que has posat al perfil, cosa que no té més importàsncia!
És una discussió civilitzada ;P

Clidice ha dit...

Me n'alegro doncs que ho vegis així, ara mateix no ho tinc tan clar. Més aviat m'ha semblat formular opinió sobre la persona en base a un perfil virtual. Tanmateix prefereixo no continuar la discussió, perquè em posa a mi, com a ésser real, al davant i no era aquesta la meva intenció en l'apunt.

Pepe ha dit...

Los blogs ganan interés -en mi humilde opinión- cuando hay debate e interacciones. El esquema "entrada - comentarios en paralelo-réplicas en paralelo" me resulta más aburrido. Claro que con el cruce de opiniones quedan pelos en la gatera... ;-)

Lluís Bosch ha dit...

Sense ànim de prosseguir infinitament una discusió que no cal: tot allò que exposem aquí és públic, i per tant hem d'acceptar la mirada i la crítica dels altres. Tampoc no es pot pressuposar que tothom veurà les coses tal com nosaltres. Jo també arrisco de vegades als meus apunts, i ja m'he endut comentaris (o directament correus al meu mail) amb tota mena de crítiques, de vegades força agressives. Pel què fa a prejutjar, no és el meu esport preferit. Però en aquest cas, el context l'has construït tu mateixa. El teu apunt, junt a la frase del perfil donen peu a comentar-ho críticament.
Però en fi, aquí pau i després glòria.