Reconec que de poesia, com de tantíssimes coses, hi entenc poc. I, sense cap dubte, de prínceps, ni que sigui de les milotxes, menys encara. Però bé, Espai claudàtor ens fa un regal, un regal virtual del qual n'he gaudit i del qual n'hem parlat a la ràdio. Ja feu tard per anar al seu blog a descarregar-lo de forma totalment gratuïta.
14 comentaris:
Doncs hi haurem d'anar, que no costa ni un euro (ara diria que se m'ha posat cara de president Nuñes...)
*Sànset*
Doncs jo he de reconèixer una cosa pitjor que la teva, Clídice: la poesia em costa, i molt. Només hi ha una forma que pugui posar-m'hi, i és escoltant-la. Llegir-la no, mira, no puc. Rareses...
Gràcies. Hi vaig ara.
Hay muy buena poesía, pero también demasiada ñoñería ... yo tampoco entiendo mucho de poesía, pero si se cuando me gusta y porqué.
Gracias por la información.
Por cierto en qué fecha estuviste tu en Perú????
Un abrazo
ostres.. tard com sempre, però hi vaig ja!
Gràcies, Clídice. Ja el tinc!
Diuen que només hi enten qui té clar que no hi enten. Quines coses. Versos en ple segle XXI, on s'és vist.
A mi em passa com en Ferran, em costa molt. Reconec que possiblement és mandra de fer l'esforç. I no obstant, quan algú com Raimon, Serrat o Paco Ibañez me la posa a l'abast pre-digerida, en gaudeixo i m'hi recreo. Definitivament, és mandra.
jo també soc dels qui els hi agrada escoltar-la !
No hi entenc tampoc....però de vegades alguns m'entren be i tot. Serà qüestió de provar-ho
Bé volta, la meva estimada CLI
jo, com tu, entendre no entenc res, però m'encanta. Per a mi la poesia és com la música, no hi ha bona o dolenta. Hi ha la que et fa sentir i la que et deixa com si res, li trobaré un ull a aquest poeta teu ... després t'explico el que he sentit :-)
Molts petons guapa.
Hola, Clidice! Ara hi aniré! M'encanta la poesia la veritat, en la meva pròpia llengua és clar, i també en anglès, i rus. Però encara no he llegit molta poesia en català a veure si em costarà entendre-la. Una abraçada i benvinguda!
Aquest matí entre classe i classe furtava temps per escoltar l'entrevista sobre el Príncep.
He de dir-vos que la teua companya i tu sou valentes i bones; sí senyora o senyoreta, molt "professionals" i il·luminades.
Això que començes parlant pel do de la ubiqüitat projectava en la meua ment bons auguris.
El cert és que he restat sorprés per la naturalitat de la conversa, el sentit de l'humor i el profund sentit de l'amor que traspuàveu les dues.
Tot un luxe per a les meues oïdes; un bon regal d'amor per aquest humil lector.
M'heu enxampat (amb el Puigcarbó, la Olga i l'Elíes, etc) en la vostra teranyina.
El vostre cor de "meigas", també és ara, una mica, meu.
Petonets de l'entretingut.
A mi la nyonyeria també em fa mandra, només busco veritat. Espero que us hagi agradat, si més no que hàgiu vist un altre tipus de poesia. Pidolaire, gràcies per la iniciativa :)
Publica un comentari a l'entrada