"Des de la realitat social d'un déu totpoderós (que ningú no ha vist), passant per la realitat social de la inseguretat ciutadana (fonamentada només en enquestes que desvetllen la por, però no pas en la constatació d'un increment objectiu de la cirminalitat), i fins a la realitat social d'un estat depressiu (en una cultura que pot arribar a convertir la depressió en una estètica de moda), tot ens posa davant del fet de la importància de la dimensió cognitiva de la construcció i la manifestació de la realitat social.
[...] Si vivim en una societat en què tothom creu en Déu, fins al punt que es dóna per descomptat, és a dir, si la seva existència es considera una evidència, la "densitat" de la realitat "Déu" serà prou espessa per a no esdevenir problemàtica i arribar a ser, alhora, invisible i omnipresent. Però si vivim en una societat que qüestiona seriosament aquesta realitat de l'existència de Déu, fins i tot els individus que "encara" hi creuen, cada vegada més tindràn una experiència problemàtica. Necessitaran recórrer a noves argumentacions racionals o experiències subjectives més fortes i només el tindran present quan el puguin fer visible -de manera simbòlica. En aquest cas, probablement la creença en Déu s'assemblarà més a una aposta per la seva existència que a una convicció profunda." Cardús, S. 2009
[...] Si vivim en una societat en què tothom creu en Déu, fins al punt que es dóna per descomptat, és a dir, si la seva existència es considera una evidència, la "densitat" de la realitat "Déu" serà prou espessa per a no esdevenir problemàtica i arribar a ser, alhora, invisible i omnipresent. Però si vivim en una societat que qüestiona seriosament aquesta realitat de l'existència de Déu, fins i tot els individus que "encara" hi creuen, cada vegada més tindràn una experiència problemàtica. Necessitaran recórrer a noves argumentacions racionals o experiències subjectives més fortes i només el tindran present quan el puguin fer visible -de manera simbòlica. En aquest cas, probablement la creença en Déu s'assemblarà més a una aposta per la seva existència que a una convicció profunda." Cardús, S. 2009
Avís: és llarg, dura una hora, només per a "viciosos" que no tinguin ganes de veure la TV.
19 comentaris:
Hmm....Interessant, tot i que no podré veure'l ara a la feina, el miraré aquesta nit a casa. Una abraçada
Encara no he vist el vídeo, però el plantejament d’en Salvador Cardús em sembla molt interessant. La socialització de les idees té molta importància. Hi havia una època que quan deies que no creies en Déu, capellans i prosèlits en general, et demanaven que ho justifiquessis, quan a mi em semblava que qui ho havia de fer eren ells, que deien que hi creien. Ara sembla ser que la cosa ja va canviant…
Afortunadament tot canvia, com diu en Cardús, l'experiència cada volta els hi serà més problemàtica i no aniran tan de sobrats per la vida, que semblava que els que en tenien l'exclusivitat (de viure en plenitud) eren ells.
Avui no puc però segur que em miro el vídeo, també sóc una visssiossssilla de la cosa.
Gràcies per postejar-lo.
Gràcies, el vídeo ja l'havia vist, però m'agrada molt el fragment de Cardús, una manera lúdica de veure-ho.
En tot cas, deixe una aportació frívola, per desengreixar i treure solemnitat: http://www.youtube.com/watch?v=VrC2WhP61Fc
O el que seria una altra visió, més simplista, ho reconec:
"Una mentida repetida fins a la sacietat acaba essent veritat"
I en el moment que aquesta acaba esdevenint veritat, els que gosen qüestionar que, en un origen, això o allò era mentida, se'ls acusa d'estar fora del sistema, d'heretges, d'alteradors de la societat i de ser un perill per aquesta.
I quedi clar que no dic que la religió sigui cap mentida, la respecto i punt. I quedi clar també que no combrego amb els actuals moviments anti-sistema, més aviat al contrari, però casos com la persecució a la que està sotmès el fundador de WikiLeaks demostren com es posa en el punt de mira certs personatges que molesten...
Abans de dir res, em quedo amb la frase de l'estat depressiu, i és que amb aquesta realitat,(fora de segons quins centres comercials, hehe) vivim, capcots, tirem com podem...
Vaig a veure el video, un tros si més no...
Chomsky deu estar content amb internet, es el medi que ha canviat la tendència de la manipulació de l'informació. Es segueix manipulant, però ara veuen la llum informacions que escapen de diaris i governs. Es el cas de wikileaks, encara que ho hagin fet com venjança i també ves a saver a qui favoreix, es innagable que ara l'informació corre per la xarxa.
Li donarem una ullada..
És bo ser crític amb tot, no només amb l'existència de Déu, també en totes les opinions, fins i tot la d'en Cardús.
Buf consistent i fort....ja m'ho miraré més tard! les creences són tant importants per la nostra ment el nostre cervell que les fem realitat amb la imaginació ...està demostrat que si penses que fas un determinada cosa per exemple que estàs corrent i et mesuren l'activitat cerebral i muscular...doncs resulta que és similar a la que es donaria si estiguessis corrent de veritat...
ara que potser m'he n'he anat de tema...
El que és ben curiós és que calgui justificar només les opinions dissidents de les majoritàries. És com si la massa hagués de tenir raó per força, i per tant, si tothom ho fa/pensa/diu, ja no cal qüestionar-s'ho. Quin perill.
Lo siento, ya sabes que a mí me gusta la tele...
Se m'acut que, si d'aquí a un temps, quan estiguin més arraconats (ara encara es poden permetre les més nícies proclames -el de Còrdova i la UNESCO- amb total impunitat), els guerrilleros de Cristo no passaran a la lluita armada enduts pel seus somnis de reviscolar als màrtirs.
no veuré el video, he de reconèixer que no en tinc ganes... quant a l'estètica depressiva... vols dir, que només és una estètica? no ho tinc tan clar, jo, companya!
preparant els reis?
jo hi ha dies que faria allò que diu la Mafalda: baixar a la propera parada i no continuar, però com que no ho puc fer...
El vídeo el tenc pendent, encara. Pel que fa a CArdús em va decebre molt quan vaig seguir-lo a Can Bassa. D'això de construir el consens en sap, vull dir, que en sap de "crear-lo", però un ha de ser més "amic de la veritat" que del consens. Ara bé, a les meves classes usava un llibre seu, una mica per sobre, perquè una cosa és no està molt d'acord i altra no reconèixer mèrits.
Cardús és un tipus bastant reaccionari que poc m'interessa. Y por Dios, no me sale nada!
Moltes gràcies pel vídeo i sobretot pel text que l'acompanya. És espectacular!!!
Que els reis et porten moltes coses.
Des del teler, iris.
Des del facebook, Joana.
Perdona si no faig servir les invitacions dels jocs que m'envies, però no entinc ni idea. Ho he intentat i em perd per moments!!!
Que tingues molt bon dia de Reis
Lale Mur una abraçada per a tu també :)
Alberich tens raó, era una discussió estèril i esgotadora, la veritat.
wanderlust gràcies a tu guapa :) ara bé, no oblidem que els "ells" també podem ser nosaltres :)
Xavier Aliaga no m'estranya que tu ja l'hagis vist. Molt divertida la cançó :)
El porquet els humans tendim a criminalitzar tot allò que "atempta" contra les nostres creences més arrelades. De fet tendim a voler sempre explicacions clares i tancades sobre tot. El dubte ens fa sentir malament. Així ens va.
zel, en Chomsky sempre ha lluitat per fer-nos veure que moltes opinions, o gairebé totes, de les que professem estan induïdes, que això de la llibertat sol ser una entelèquia. Potser saber-ho ja és el primer pas per ser lliures.
Aris els fa molta por als poders Internet, però no hem d'oblidar mai que de la mateixa manera que la veritat volta per la xarxa, també hi volta la mentida.
Gregori Samsa bé, en Cardús, aquí, no expressa una opinió. És un paràgraf d'un text més ampli, material docent universitari. Si més no, és una opinió a tenir en compte.
Elfreelang no te n'has anat del tema, penso jo, la biologia és la base del nostre pensament, pensem com ho fem en base a l'únic filtre que tenim amb la realitat: el nostre cos. :)
Joan en l'Antic Egipte el faraó era déu. Com? tots sabem que el faraó era un home normal. Ah, si? Si tota la societat diu que el faraó és déu, doncs ho és, qui dirà el contrari? ;)
Pepe haces bien, ni punto de comparación, mejor la Esteban :D
Girbén n'hi ha uns quants que s'aprofiten de la llibertat d'expressió per coartar-la, però no és d'ara el mal. La tolerància pot crear monstres terribles i no se m'acut quina pot ser la solució.
Montse si no en tens ganes no cal tampoc, que no és obligatori :D L'altre dia parlava amb un metge que m'explicava la quantitat de "falses" fibromiàlgies que s'estan donant. Moltes coses vénen induïdes per l'excés d'informació, o per informacions interessades. Només cal veure el dia a dia polític i prendre cada diari posant-lo al costat de la ideologia que el paga. Ens faríem creus de veure quantes patologies som capaços de desenvolupar només per tendència, que no vol dir que siguem mentiders, sinó que somatitzem de conya.
Evocacions la vessant mediàtica d'en Cardús no és obviable, i es pot estar d'acord o no amb ell. Però no he posat el seu text per ell, sinó pel que diu, que és, també, allò que he escoltat i llegit en molts altres científics.
Puigcarbó a mi la gent m'interessa pel que diu, no per l'etiqueta, però tu ets ben lliure de fer-ho, no cal dir :)
Iris hola guapa :) moltes gràcies, i no pateixis per això del face, que és una xorreited però sorties com a "jugadora activa" :)
Publica un comentari a l'entrada