 |
| d'aquí |
... la felicitat és artesania de la més pura. Alguns l'engiponen amb quatre martellades i d'altres en fan una obra d'orfebreria fina, però, sempre, ha de sortir de les nostres mans, maldestres o experimentades, perquè, altrament, si algú pretén que li'n fabriquin, ni que sigui un bocinet, de fora estant, ja cal que es repapi en una butaca còmoda, perquè en té per estona, i en aquestes, pot arribar a l'última casella sense conèixer-la.
22 comentaris:
Ben veritat: le felicitat per qui la treballa!
Salut.
La felicitat és tantes coses... però també el plaer de l'artesania. En el meu cas la contemplació que el tema de les mans maldestres el toco força...
Tot seria molt més senzill, és cert, si la felicitat no depengués sinó de les nostres mans, però...
i seguint amb la teva història... si és artesania implica el concepte esforç,paciència,contància, dedicació...?
Artesania pura i jo crec que sempre de filigrana, als de les quatre martellades, que existeixen han de saber donar-les amb molta precisió també...
... i a això li hem de sumar el plaer de l'obra feta per un mateix!
Penso que no cal massa obra d'art per ser feliç, el que més ens en fa són les petites coses i els petits detalls que té la vida amb nosaltres. És cert, però, que per gaudir-ne com toca, cal estar preparat i tenir un bon estat mental, una bona base, i aquesta és la nostra feina, posar-nos en fase receptiva a les sorpreses que ens aportaran aquesta felicitat que tothom busca i que no té cap fórmula concreta.
artesania i filigrana ....la base de la felicitat es coure-la al forn després d'haver-la tornejat a mà
Obra d'art és tot el que ens envolta, la natura, per exemple, saber apreciar-la i valorar-la és gaudir, ser feliç
diria que trobar-la és artesania pura... i dura..
I anar fent la viu-viu i fent d'oca a oca i tiro perquè em toca no serveix? Ja sé la resposta que em diràs. Doncs vinga, a treballar-se-la!
M'ha encantat veure escrit el verb engiponar! Fantàstic!
És una bona reflexió i la subscric de dalt a baix: la felicitat és personal i intransferible, i afegiria que del tot "aconseguible": és qüestió de voler trobar-la.
Contràriament al que ens volen vendre cada dia i al que la majoria de la gent vol aparentar cara enfora, jo diria que sent estrictament realistes la majoria dels humans que porten vides "normals", per no passar directament als que porten vides desgraciades, que són molts, al que hem d'aspirar bàsicament és a no ser massa infeliços. Qui és completament feliç tothora durant un parell de dies seguits, una de dues, o és idiota o és savi (i jo apostaria més fàcilment per la primera opció).
Sovint no m'agraden els símils o les metàfores que cerquen descriure quelcom metafísic, a través de comparacions cercanes, però aquesta m'encanta.
Sostinc que la felicitat és un estat, mentre que l'alegria és una actitud. Fins i tot es pot ser feliç en la trsitesa (ésle propi dels melancòlics). Té a veure amb la fixació d'objectius personals -els quals alhora vénen molt condicionats per temperament i moltes empremtes deixades al caràcter-, i a la feina de perseguir-los. Hi ha qui és feliç amb objectius molt modestos, o molt miserables. O fins i tot amb l'anul·lació dels objectius; d'altra manera dit: de tot desig. Per això cal eliminar prèviament totes aquelles influències del caràcter que he esmentat. És la via zen, tot i que no estic segur que la felicitat hi tingui gaire a veure.
ja diuen que la felicitat és en les coses petites.
Deu ser com saber valorar els granets de sorra, no te n'adones i ja tens una platja.
aconseguir viure feliçment és també tot un art i aqui no val a cagar-la
Art o artesania, però que vingui de dins, com tu dius, per això és important saber què és el que et fa feliç... i tampoc no té massa sentit posar-se grans objectius que porten a la insatisfacció. La felicitat són moments i sentiments.
Una gran verdad, pero a veces es tan difícil sentarse un rato en el torno a modelar ese barro ...
Pero nunca perder la perspectiva.
Un abrazo
és en allò que fas per ser feliç, oi? si et quedes parat, no et mous, veus la vida passar.
m'agrada la teva reflexió!
Hola a tots i a totes, gràcies per deixar petjada, la felicitat és fer un apunt al blog, és compartir-lo, és somriure a l'altre i que te'l torni :)
Publica un comentari a l'entrada