dissabte, 2 d’agost del 2008

Pensant en Mellors

Hi ha moments de la vida en què t´entra aquella lassitud, aquelles ganes de somriure lleument, amb la mirada perduda, aquell desmenjament dels membres, quan sembla que el teu cos és quelcom eteri, gairebé transparent on només perviuen els sentits més primaris i et mous, sota el sol suau de primavera, i et sents forta i viva, i et deixes guiar per l´olfacte, ara i adés...

... el suau aroma de talc d´un bebè acabat de banyar, el sofisticat i tènue perfum de les primeres roses, la fortalesa de l´olor de la terra després de la pluja, la mescla d´aromes de mascle i de massatge d´un home acabat d´afaitar ... i et deixes anar, enfonses el nas en els plecs suaus del coll del bebè, enfonses el nas en aquella rosa groga i delicada, t´enfonses al bosc per gaudir de l´harmonia d´aromes que desprèn la pluja i, finalment, t´endinses en l´espiral dels olors del mascle, a ulls clucs, ensumant, deixant-te guiar per l´instint, pel desig que et provoquen els aromes, i el temps es para i només sents ...