dissabte, 21 de març del 2009

Toccata i Fuga en D menor, Bach, òrgan

o, com veure la música

2 comentaris:

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Hola, guapa!
M'ha encantat poder "veure" la música d'aquesta manera. Es podia seguir perfectament la partitura, altures de notes, duracions, armonies... Deixant a banda que m'entusiasma Bach.
Sempre trobes coses interessants!
:)

Clidice ha dit...

:) no vaig poder acabar els estudis de música, però d'aquells quatre anys en conservo l'adoració per la seva corporeïtat, per la seva geometria, per les matemàtiques, per les partitures, per poder escoltar com els instruments parlen entre ells ... la música és més que el soroll continu al que semblem estar condemnats avui, per això crec, modestament, que vídeos com aquest, que t'abstreuen de qui interpreta, et connecten a les notes, a la composició, a allò més essencial de la música, a tu mateixa, a l'univers ...