Cita a cegues (o com esguerrar-la dient sí la primera vegada)

Com que ja tens més de quaranta anys i encara no tens parella fixa, les amigues han decidit que tu ets una inepta i te l'han de trobar elles. Els dius que no cal, que ja n'estàs tipa, que ja en trobaràs. Elles apostrofen que fent vida de monja carmelitana difícilment “ensarronaràs un manso”, literalment. A la fi t'organitzen una cita a cegues i tu, que voldries ser als antípodes, acabes cedint perquè t'acaben convencent de què si no coneixes a l'amic del cunyat del xicot de la Pili seràs una desgraciada la resta de la teva vida.

En tot cas, els informes que et passen del susdit són immillorables: cap a la cinquantena, enginyer, esportista, culte, viatjat ... vaja una ganga.

Quan preguntes que com és que aquesta meravella de la naturalesa estigui estranyament disponible, et responen amb evasives del tipus: que estava casat, però la dona era un pendó desorellat, que viatja molt i no té massa temps ... tot una mica poc clar. Però ja estàs enmig del caos i penses que no hi perds res, potser sí que tenen raó elles i el mal és que t'estàs tornant estranya. Quedes per mail, com no, amb el senyor Tal, a un restaurant del centre per sopar. Per tant, passes tot un dia al davant de l'armari per intentar trobar aquella peça de roba en la que hi càpigues primer, i que sigui prou atractiva per a vendre bé la “mercaderia”. A partir d'unes certes edats aquesta és la pitjor cura d'orgull que hi ha i com que tens por de semblar, també tu, un pendó al pitjor estil, recorda poc maquillatge, i només tens unes sabates saló que no et destrossin els peus i la columna alhora, acabes amb el socorregut vestit negre amb una mica d'escot, no gaire perquè no es vegi que ets poc abundosa en aquesta àrea de la teva anatomia.

I ja et tens al restaurant, amb deu minuts de retard, per si de cas, demanant per la taula a nom del senyor Tal. El maître, que és un restaurant amb maître i tot, t'acompanya a una taula on un senyor s'aixeca somrient a rebre't. Li correspons el somrís, educada, i us feu dos petons a la galta mentre dieu els tòpics de rigor. Un cop asseguts comproves que el teu galant no s'assembla gaire a allò que t'havien venut.

Bé, com que tu tampoc ets la Sharon Stone penses que no està malament del tot. Sembla atent, amable, net i, en un atac d'optimisme, consideres que el perruquí no és massa escandalós. Malgrat tot et passaràs el sopar mirant-lo de reüll i pensant com és que els homes fan coses tan estrambòtiques com no acceptar que es queden calbs. No només no li treu anys sinó que amb una nansa passaria per una tapadora de cassola. Aquest pensament et fa imaginar en la barrila que hi faries amb la teva germana i se t'escapa un somrís que, sortosament, ell no sap identificar. El senyor Tal va parlant, d'això i d'allò, intenta enlluernar-te amb una conversa pretesament amena i que només condueix a què tu en treguis el següent missatge (accent de John Wayne): “Sóc un home de món bufona, amb mi seràs una reina”. Però tu només li veus la punyetera tapadora al cap. Fa un moviment brusc i de sobte el que semblava una tapadora ben posada passa a l'estadi de gat mort esclafat. Parpelleges i intentes, esforçadament, parar atenció a allò que t'està dient sobre ... mmm ... el Golf Pèrsic ara?. I el teu cap es va movent amunt i avall de forma mecànica, mentre fas esforços descomunals per parar atenció a la conversa. - Mira-li la boca, només la boca.

No saps ben bé com, segurament per culpa del vi al que no estàs acostumada, et trobes en un sofà de pell d'una cocteleria i amb un margarita a la mà. T'agraden els margarites, però no en prens sinó és en una situació desesperada. Saps que després de dos margarites pots acabar en un karaoke cantant ranxeres. Somrius estúpidament a la boca que fa hores, o t'ho sembla, no para de parlar. Ara ja, asseguts l'un al costat de l'altre, notes com t'acaricia el lòbul d'una orella, en una maniobra d'aproximació l'únic efecte de la qual és fer-te pensar: - Encara em farà perdre una arracada i són les de l'àvia, ves quins acudits posar-me-les avui. Sents una mica de llàstima d'ell, pel poc que està aconseguint que t'interessis en el que diu i en la seva persona. En aquest moment saps que acabes de caure per un pendís, el pitjor sentiment és la llàstima, això et costarà car.

Dos margarites i ja estàs a punt per anar a qualsevol banda. Al cap i a la fi tant li fa, només has de procurar no agafar-lo pels cabells. Amb l'alcohol, aquest pensament et fa riure. Intentes ofegar la rialla i ell s'ho pren, efectivament, com que “ja estàs a punt”. L'ascensor al que has pujat deu ser submarí, perquè en surts convençuda de què hi vivia un pop gegant i especialment actiu. El pop sembla que s'ha afegit a la festa i t'està grapejant, despullant i obrint la porta del pis, tot alhora. Un curiós pop amb un gat esclafat al cap. No pots aguantar-te el riure, comences a necessitar un lavabo amb urgència.

Finalment has aconseguit anar a fer pipí, que tu no pixes, que vas anar a monges. T'ha costat déu i ajut, però has sortit força digna de la peça, amb la faldilla del vestit una mica enganxada a les calces, però no es notava massa. Seguiu la “festa” directament a la seva habitació. El senyor Tal té una idea molt clara d'allò “que li agrada a una dona”, segurament ha vist moltes pel·lícules pornogràfiques. Et besa a la boca amb decisió i penses que t'hi està ficant un tall rodó ... i sense treure'n el cordill!. Estàs a punt de morir asfixiada quan ho deixa córrer i es despulla ... oh! No! És dels que es depilen ... i ja fa uns quants dies que no es repassa!!!! quan se't torna a tirar al damunt tens la sensació d'haver caigut a la secció de paper de vidre de “Servicio Estación”. Torna a atacar-te amb el tall rodó i, de sobte, amb la mateixa energia, t'abandona la boca i l'emprèn amb el teu clítoris. Intentes comentar-li al senyor Tal que ... d'això ... ehem ... no cal anar tan ràpid ... perdona ... escolta ... suau ... no ... no ... para ... escolta ... així no ... que em fas mal ... uix ... vols parar? ... collons vols fer el refotut favor de deixar de burxar-me?!?!?!?!?!

I agafes la teva roba d'una revolada, la bossa, les sabates i fuges d'allí, d'aquell manual de com follar i, mentre et vesteixes a l'ascensor, ara sense pop, penses que has de matar a les teves amigues i acte seguit fer-te ursulina descalça, aquesta serà la millor solució als teus maldecaps, abans que tornar a suportar una escena tan lamentable.