Freak?

Els companys de party havien caigut. Això succeïa tot sovint en aquest server quan jugava amb sudamericans, les seves connexions eren més inestables i veies com, de sobte, les seves imatges es quedaven congelades i, finalment, desapareixien. Però era un server amb els rates prou equilibrats com per quedar-s'hi.

Ho tenia ben malament, estava just al mig de Lair of Antharas (Loa) i era una pt. L'havien afegit a la party com a healer secundària i la deixaven xupar exp però ara no tenia gaire sortides.

A la sala no s'hi veia ningú, només els malruk soldier que havien respawnejat i els pando. No s'escoltava cap so que arribés de les sales anteriors. Va decidir intentar baixar una mica més dins la cova, perquè si feia relog tornaria a sortir aquí mateix. L'única solució era sortir-se'n o morir. Escoltà amb atenció, semblava que més avall se sentia soroll de lluita.

malruk soldier

El camí, però, era ple de malruks soldier, amb un agro molt fort. Es va arrambar a la paret, resant perquè no estigués bug i un mob d'alguna altra sala la detectés. Va esquivar el primer malruk, si anava amb compte i no feia cap màgia per pànic el pando tampoc es mouria, i li calia que no l'ataqués, les seves llances eren terribles.

Molt poc a poc va arribar fins a la meitat de la rampa. El cor semblava que volia escapar-se-li per la boca. Només li quedava sortejar dos malruks més. Va respirar a fons i va començar a avançar. El primer mob va girar cua i es va allunyar amb el clec-clec clàssic que feien els seus peus armats sobre la roca.

Va córrer, però va calcular malament i va entrar dins l'àrea d'agro de l'últim malruk soldier. Se sentiren els clec-clec del mob que anava directe cap a ella. Va començar una carrera folla.

A baix de la rampa hi havia una gran sala excavada a la roca, amb el sostre molt alt, ben plena de malruk knigts i bersekers i les enormes pytan. No tenia escapatòria. Va començar a córrer cap a la propera rampa amb el convenciment que ja havia llepat.

malruk berseker

Al fons de la sala se sentia soroll de lluita. Un enorme orc verd, humanitzat, estava tot sol, al mig, matant mobs amb un arc i fletxes.

- Heeeeeeeeelppppp! - va cridar pel canal general.

L'orc, en un moviment automàtic, va canviar l'arc i les fletxes per un staff de màgic. Es va posar al darrera d'ell, mentre feia les poderoses màgies que feien els orcs, ell li va donar party i així també la protegia a ella.

Quan els mobs ja eren a prop, de la punta de l'staff va sorgir una bola de foc, amb un parell més va matar un malruk soldier. Amb una rapidesa gairebé imperceptible havia adormit un malruk knigt i havia rootejat una pytan. En un tres i no res es va desfer dels mobs.

- Come - li va dir l'orc mentre s'allunyava cap a un racó resguardat del respawn dels mobs.
- Tnxs, I'm noob, sorry - li va contestar ella. Realment li hagués agradat abraçar-lo, però era una skill que no existia.
- From? - preguntà l'orc.
- BCN, u? - li respongué ella.
- Barcelona, Spain?
- Yes, no :P
- Hahahaha! soy de Madrid yo - li digué l'orc rient, aquesta skill si que la tenien.

Li va llegir el nom surant al damunt del cap: Ouilee

- Gracias tio, soy muy noob yo en esto.
- Si quieres te quedas un rato y subes. Que eres?
- Necro.
- Un buen pj, pero malo en lvls bajos.
- Si, me está costando mucho levearlo. Además como healer es bastante penoso. Ademés tengo mucho lag.
- quita la mula
- no ta puesta
- pos es raro, yo voy bien. Catul? que nombre es?
- Es un poeta romano.
- Vaya, eres un tio raro eh! - li digué l'orc sense parar de disparar fletxes a un undead que voltava massa prop.
- TiA, soy tiA.
- Vale vale, perdona tiA ;P
- Nada, normal, somos muy pocas por aquí.
- Sips.

Quatre anys després ni en Ouilee ni la Catul ja no jugaven a l'L2. Han estat parella de joc durant tres anys. Després la Catul es feu la Cicero i en Ouilee en Rolf. Cada dia s'han trobat dins el joc i han matat, han mort, han participat en sieges, en pvp's. S'han fet d'un clan amb més de cent persones. Però ells sempre han jugat junts. S'avenen.

Avui, cinc de febrer, en Ouilee es casa, amb la seva nòvia de sempre, la Candi. Com què ell és madrileny i ella brasilenya i viuen a Madrid, es casen a Vilassar de Dalt i en català, normal.

La Catul-Cicero hi està convidada, amb la seva parella. De regal els han enviat una caixa de rom Legendario, amb una postal de felicitació on hi posa:

"... claudite ostia, uirgines:
lusimus satis, at, bonei
cniuges, bene uiuite et
numere assiduo ualentem
exercete iuuentum."
CATUL, LXI

Moltes Felicitats!

Ouilee & Cicero