Al ser estudiant perpètua d'història, sempre m'ha semblat xocant que les persones "normals" parlem dels temps passats com si la gent d'aleshores fossin discapacitats psíquics que, això si, vivien a l'Arcàdia feliç. Per a la majoria de nosaltres, la humanitat dels nostres avis enllà, no és res més que un munt de gent similars a criatures de bolquers, poc assenyats, només perquè "feien guerres", com si nosaltres no en féssim, i perquè no tenien microones.
Això si, hi havia un munt de barbuts que escrivien llibres de coses perfectament incomprensibles i, per suposat, del tot negligibles, a no ser que ens calguin per citar-ne alguna frase que s'adigui justament amb allò que volem expressar. O sigui, que ens doni la raó.
Vaja que podríem dir que la majoria dels humans actuals valorem l'evolució en base a la possibilitat de fer crispetes sense embrutar una paella i no pas per les idees que puguem tenir, si és que en tenim alguna, hereves directes dels nostres avantpassats. Si, els "uka-uka" també pensaven.
Però no cal anar tan lluny per a desmentir frases tan tòpiques i mentideres com "això sempre s'ha fet així", només cal fer un tomb per la història, la de debò no la de dates i reis, per adonar-nos-en.
El 1872 va néixer l'Alexandra Kollontai. Aquesta dona, icona feminista, fou una revolucionària i sindicalista bolxevic. Fou, també, la primera ambaixadora en la història i promogué coses tan antigues, i tan menystingudes en aquests temps nostres, com l'amor lliure. També escrigué sobre temes socials i de la dona. Cal apuntar que a la pujada al poder de Iósif Stalin va revocar totes els avenços en el camp de la igualtat que s'havien aconseguit fins aleshores, tornà a penalitzar homosexualitat i avortament, i es retornà a la doctrina en favor de la família, posant traves al divorci, per exemple.
El 1872 va néixer l'Alexandra Kollontai. Aquesta dona, icona feminista, fou una revolucionària i sindicalista bolxevic. Fou, també, la primera ambaixadora en la història i promogué coses tan antigues, i tan menystingudes en aquests temps nostres, com l'amor lliure. També escrigué sobre temes socials i de la dona. Cal apuntar que a la pujada al poder de Iósif Stalin va revocar totes els avenços en el camp de la igualtat que s'havien aconseguit fins aleshores, tornà a penalitzar homosexualitat i avortament, i es retornà a la doctrina en favor de la família, posant traves al divorci, per exemple.
Ja ho veieu, la llibertat per triar d'una dona és, al mateix temps, anti-religiosa, anti-social i anti-marxista, té el seu puntet no trobeu?
L'anècdota més famosa de l'Alexandra i de la qual se n'ha fet ressò tot el moviment feminista des de sempre és la següent:
"Preguntada en una reunió del partit sobre què significava per a ella la sexualitat, Kollontai va agafar un got d'aigua i se'l va beure. Després el va deixar al damunt de la taula, va aixecar la mirada i contestà: "és això"." (aquí, Sanahuja Yll, Maria Encarna)
Alguna vegada ens hem preguntat si allò que fem amb la idea que estem fent allò que volem, no és res més que seguir el patró que se'ns ha inculcat des de la més tendra infantesa? Que ningú es pensi que estima com ho fa perquè ho vulgui fer així. M'agrada el deseiximent de la Kollontai, la seva proclamació d'independència com a ésser humà ara fa 138 anys! Què és el sexe per a tu?: beure aigua quan tinc set.
Trobo del tot normal que tanta llibertat ofengui i faci por. Stalin, com tots els dictadors, ho sabia, per això cal controlar la sexualitat de la població, i sobretot de les dones, amb ritus, normes, romanticismes de pot, déus i diables, malalties i càstigs bíblics, així ens garantim el control de la seva voluntat, no fos cas que se'ls acudís de pensar pel seu compte!
20 comentaris:
Tot un personatge, i no és l'ùnica, ara aixó de les crispetes que es fan soles dins d'una bossa al microones és un dels invents més grans de la humanitat.
Tens una gran raó en aquesta visió de la història alhora com a paradís perdut i com si els nostres avantpassats no poguessin pensar. LLevat de ments privilegiades -sovint homes- que van escriure alguns llibres i van deixar algunes idees (posem per cas shakesperare, o Plató i Bakunin, per posar exemples esbojarrats i diversos). Sembla que aquests pensadors i pensadores fossin bolets en el seu temps.
Malgrat aquesta visió de la història tan arrelada, també ni ha l'altra, més propera a la realitat, que defensa que la història es belluga ritme de pèndul.
Millor, anem enrere per prendre impuls.
Fem dues passes endavant i una endarrera. Potser per tornar a agafar impuls com diu l'Allau, però el fet es que avancem una mica cada vegada. Però costa tant!
Per cert, m'ha agradat molt la introducció història. És totalment certa aquesta anàlisi de la nostra percepció dels temps anteriors. Moltes vegades no contextualizem i ens mirem el passat amb ulls i mentalitat del present!
M'ha agradat aquest post, molt i conèixer l'Alexandra Kollontai també. Em sembla que em faré amiga d'ella, ara que la conec. Gràcies, guapa!
doncs el sexe, es una necessitat, com beure un got d'aigua, en això diria que només te la limitació de la necessitat, biologia.
L'amor se sent, és lliure, se sent o no se sent ... és una sentiment de l'anima d'unió, d'afinitat...
i si amb la persona que fas sexe l'estimes ho tens tot!
...llàstima que hi ha persones que pel motiu que sigui, en un moment determinat deixen de sentir i llavors, l'amic i company que ets, com que ja no et sent, només ets l'objecte del plaer i és clar hi ha molta gent per escollir... que els atrau i el seu neguit te'l passen a tu dient-te; - només em vols pel sexe? I no saps on ficar-te... et ve una tristesa enorme... t'adones que tot s'ha acabat!
Estimar i ser lliure. Compartir, el què fas, moments, llocs amb qui t'estimes, això és ser feliç.
salut i bon estiu
Joan
Em sembla molt encertat el teu post. Aquesta tendència a menystenir les coses del passat són fruit d’una ignorància. Potser abans hi havia barbuts escrivint llibres i analfabets que no en sabien, però hi havia allò que se’n diu saviesa popular: aquell munt de coneixements que anaven de pares a fills per tradició oral. La pretesa ignorància d’abans, no té comparació amb la de molts pretesos alfabetitzats d’avui, que més enllà dels rètols, la TV i els SMS no llegeixen res més. Potser eren molt més savis aquells analfabets.
L'Alexandra Kollontai, tot un personatge.
Una reflexió interessant. I més la comparació amb el senyor -per dir-ho d'alguna manera...- Stalin.
M'has fet pensar en algun francès que es creia ilustrat -li sobrava el "trat"- quan afirmava que a les dones no se les havia d'ensenyar a llegir, perquè llavors llegirien.
Crec que massa sovint anem enrere. Per avançar? de vegades sí, d'altres no tant...
*Sànset*
Hi ha qui creu que el progrés es construeix menystenint el passat i això és la cosa més reaccionària i retrògada que es pot pensar. La humilitat és bàsica per entendre que l'actualitat pel fet de ser actualitat no és necessàriament millor que el passat.
Salut!
No és casual que els totalitarismes de qualsevol signe comencen les seues tasques de control per les dones, per dominar la seua voluntat i, si no poden, sotmetre-la. Totes aquestes dones pioneres mereixen un reconeixement extra. Gràcies per l'entrada.
El més important de tot és que puguis triar quant et beus el got d'aigua i la quantitat que en vols ingerir. Manca de llibertat, el llastre de la humanitat des de que ho és.
Les veritats humanas sempre s'emmarcaran en una època, cada època les seves.. i és de preveure que com els caràcters biològics són els mateixos ara i abans, les conclusions o pensamnents actuals o ancestrals tenen la mateixa validesa.
El sexe també és una d'aquestes veritats i per tant l'interpretem segons la mentalitat de l'època, a mi em fa l'efecte que tota definició de sexe el que fa és limitar-lo, hi ha tants sexes com persones ..
d'altra banda el tema sexe també és un tema al qual se li dóna molta (o massa depen..) importància en la nostra època, potser perquè d'idees i accions per canviar la societat ja no en tenim i si les tenim no ens les creiem...o no les portem a la pràctica..
El "sempre s'ha fet així" és una de les frases que contemplo per al meu epitafi, estampada al nínxol.
La història se'ns explica sempre en uns termes poc verossímils, buscant una mena de fil conductor, per culpa de la visió marxista (i ho dic jo, que encara ho sóc), tot i que aquesta idea del progrés sigui anterior. En Nietszche ho veia diferent, i si no tinguéssim tants prejudicis amb aquesta mania "evolutiva" segurament veuríem les coses d'un altra manera.
Hi ha historiadors una mica esotèrics que diuen que els grecs clàssics havien inventat la màquina de vapor, però no la van desenvolupar. Per què? Perquè ja tenien esclaus que els feien les feines feixugues.
Suposo que es pot anar enrere si és per agafar empenta, però poc més.
Pensar és lliure i gratuït. És una activitat que no es regeix per les convencions socials i que és capaç d'ignorar les classes, per tant, és d'un perill potencial enorme. Tots els règims han intentat evitar el lliure pensament, i tot tipus d'intent de control passa per aquí. Pa i circ, vida fàcil, acatar i obeir per ser feliç, i ja pensaran ells per nosaltres.
Molt bon post que subscric plenament!
Jo, com sabràs, soc especialista en prehistòria i estic fart d'escoltar comentaris depreciatius cap a aquest llarguíssim període del nostre passat: que si eren violents, salvatges, que si no sabien escriure...
I quan els parles d'Altamira, Stonhenhe, EL CAstillo, Tito Bustillo, les mines de Gavà, la Draga, els túmuls gegantins de Newgrange... canvien de tema.
Un parell de comentaris abans del meu, diu en Joan que "pensar és lliure i gratuït", i que "no es regeix per convencions socials". Estic d'acord, però em declaro radficalment socràtic i afirmo que pensar, el que es diu pensar, és quelcom que es fa molt poc, menys gent i de manera aïllada.
La unidimensionalitat, unida a les normes del pensament políticament correcte, és un corsé (sic) difícil d'evitar. Espectacular la Kollontai, capaç d'exercir la difícil -i paradoxalment, exclusivament humana- habilitat de pensar. Una dona amb les llums enceses.
Perdoneu, vaig tard, coses de la feina, de la que em paguen vull dir, no de la que m'agradi.
Francesc Puigcarbó potser si, però s'ha perdut molt amb aquell sobre ple de blat de moro i greixos d'origen sospitós :)
Eulàlia Mesalles aquests tòpics ens impedeixen veure els grans avenços del nostre temps, això i el desconeixement dels drames tan terribles que assotaven a la humanitat, tenim massa pressa per aconseguir un "món perfecte", però ningú sap què és aquest món. I com l'Alexandra n'hi havia moltes de dones, silenciades ara i adés per la societat patriarcal que ens controla.
Allau sort d'aquestes crosses tan poderoses, perquè sense elles no sabríem res de res.
Galderich el gran mal de llegir la història, en tots els temps, és la falta de contextualització. Anteriorment gairebé s'entén que es fes, ara costa molt més d'entendre algunes classes d'història.
Carme gràcies a tu, la Kollontai és un exemple :) Ah! i felicitats! :)
Joan Calsapeu-Layret gairebé em veig temptada de dur-te la contrària, atès que entenc que l'amor, tal i com l'entenem, té més a veure amb les convencions socials i el pòsit cultural que no pas a una tria lliure i conscient. De tota manera, com ho veus és bonic, si :)
Alberich en realitat la capacitat intel·lectual dels éssers humans és idèntica ara que a la prehistòria. Què ha canviat? només que hem anat acumulant tècnica i hem anat desenvolupant teoria damunt de teoria, coneixement damunt de coneixement, però els humans som, pràcticament idèntics. Fins i tot podríem dir que més d'un neanderthal (en el sentit més pejoratiu) encara trobaríem pels nostres carrers.
Sànset, moltes vegades, escoltant les converses entre els meus fills i les seves parelles, i tot i que els hem educat son pare i jo, em quedo parada del retrògrads que són. Em sembla increïble escoltar segons quines paraules en la seva boca i tinc tendència a pensar que ho dec haver fet molt malament. Després, miro al meu voltant i veig que és la societat així, que les relacions entre les persones han sofert un retrocés que coharta la llibertat personal d'una manera escandalosa.
David tens raó, diguem que no en sabem mai prou, que ens cal seguir i seguir estudiant.
garbi24 potser la llibertat l'hem anat perdent amb la por, a la malaltia, a la seguretat, a viure ...
lolita lagarto però no creus que tots els missatges són limitadors? ho he dit abans, escolto converses sobre sexe i amor i penso que hem reculat molt.
Lluís Bosch un epitafi molt ad hoc ;) potser si que el que ens cal és oblidar aquesta imposició de la linealitat històrica, ja ho saps, una mica més d'Eliade.
Joan n'estàs convençut que pensar és lliure? Tu saps per què penses com penses? Reconec que és una de les coses que més em preocupen: els meus pensament són fruit de la reflexió lliure o són induïts?
Arqueòleg Glamurós he estat a punt de dedicar-te'l, però com que la Kollontai també es podria classificar d'anti-marxista, he pensat que potser t'ofendries :)
LEBLANSKY si, i amb l'afegitó que va aconseguir superar la censura imposada a tota dona que pren rellevància pública, que al cap del temps desapareix de l'ideari popular, i fins i tot científic, mantenint-se només en el cas d'haver tingut una vida sexual prou arruixada i vinculada a algun home "realment" important. Normalment traïdores, prostitutes, espies o màrtirs. Ah! si, això o ser, invariablement, madamme Curie :(
Xavier Aliaga disculpa, t'havia "saltat" sense voler. Tens raó, caldria que la història recuperés moltes dones que han estat importants, però tenim molta tendència a oblidar-les o menystenir-les. Per això que dius, i que també dic jo: la llibertat femenina fa molta por.
Publica un comentari a l'entrada