dilluns, 19 de juliol del 2010

Tastos de grafit 6: Vicent Andrés Estellés

I què si en Vicent Andrés Estellés no expressà el seu art amb un esprai? Ell també feu grafit, a la seua manera.

 Fotografia de Brassaï

"Testament mural

... de la mellor que mai vestís camisa
Jordi de Sant Jordi
EL teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record en carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada pels amants,
amerada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal·ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents."
Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles. II. València, 2001. Tres i quatre, poesia 7

10 comentaris:

Alberich ha dit...

Una poesia carregada de força i sentiment, que evoca un microcosmos que suggereix Tota la Vida mateixa.
Molt bona!

Francesc Puigcarbó ha dit...

un poema evocador d'un tempsa llunyà.

Ah! Pere Calders també era grafitero.

Comtessa d´Angeville ha dit...

GRAN!!!!

(és que de l'Estellés sóc molt molt fans)

Joan ha dit...

La poesia és també l'art de dir el mateix d'una altra manera, subtil, potser, emmirallat per la màgia de les paraules per afegir-hi la sensual bellesa dels mots.

Un mestre, l'Estellés.

Xavier Aliaga ha dit...

Gran Estellés, molt gran. M'ha agradat la relació d'idees amb el grafit. Grafit etern.

Ernesto Niebla ha dit...

M'ha agradat força la teva evocació amb el Gran Poeta. Un grafit a tenir en compte.

LEBLANSKY ha dit...

Clídice, tu em vols pervertir al graffitisme sigui com sigui, haw, haw! El gran Estellés fent gaffitis, què més es pot demanar?

fanal blau ha dit...

Vinga grafits i llegim Estellés!

Un poema preciós: escrit i grafitat.

Galderich ha dit...

De genolls. Davant de poetes com l'Estellés només podem meravellar-nos com amb aquest llibre i poema seleccionat.

Per cert, l'Estellés sembla il·lustrar, o a l'inrevés?, l'obra de Brassaï.

Leblansky, sé on vius i d'aquí a una setmana veuras grafittis pels murs de la teva casa...

Clidice ha dit...

Alberich és que com l'Estellés no n'hi ha gaires :)

Francesc Puigcarbó m'agradaria saber en quina obra va grafitejar en Calders.

Comtessa feu santament de ser fan de l'Estellés, perquè si, és molt GRAN.

Joan hi ha poesia que és com una guitza a l'estómac, d'altra que et penetra suaument, la majoria és, per a mi, infumable, però Estellés gairebé sempre m'interessa :)

Xavier Aliaga tots necessitem dir allò que ens passa, a uns els déus li han conferit el do de la paraula, a d'altres només ens queda guixar en una paret :)

Ernesto Niebla holaaaaaaaaaaaaaaa! :) la bellesa s'amaga on menys t'ho esperes, i tu això ho saps de sobres :)

LEBLANSKY home, la Carme no em deixaria pervertir-te a res més ^^ (a la cuina vietnamita per exemple, vull dir, mal pensats). Ho veus ànima de càntir com t'acabaré convertint?

fanal blau tots som grafiters, alguns sense esprai, però tots volem deixar petja :)

Galderich quan vaig veure l'un no el vaig poder pensar sense l'altre, poema i grafit haurien d'anar, obligatòriament de la mà. Ui! un vàndal! hihihi doncs en LEB té alguna paret temptadora, amb tant d'amor pel blanc impolut :P