dijous, 25 de novembre del 2010

(auto) Odi 1

l'ànsia s'escola pels resquills de les despulles del que li resta al meu cos i s'afebleix amb un gemec adolorit davant la mirada impacient
enutjada
o indiferent

20 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Ara me l'apunto per fer-la analitzar a classe, i així veuré si es queden impacients de més, enutjats per la dificultats o indiferents com és habitual.

Carme Rosanas ha dit...

Potser és com una mena d'alternança... a vegades enutjats, a vegades impacients, a vegades indiferents...

Rokins ha dit...

aixx...quin patir... molt bonic molt visual. M'estic imaginat un cos vell contorsinat-se...
Una abraçada!

Galderich ha dit...

Quan veig els teus fons negres em neguitejo...

Angel Corrochano ha dit...

Intransigencia, que nos debilita; indiferencia que nos angustia; ansiedad que nos envejece. Describes bien el mundo en el que vivimos ...
Un abrazo

Anònim ha dit...

qui ets tu, mirada, que et permeto fer-me sentir així!

Francesc Puigcarbó ha dit...

no encaixa gens amb tu, pero retóricament està molt bé la frase, estaria amb en Puigmalet que és per analitzar-la.

Elfreelang ha dit...

Mai la mirada ha de restar enutjada ni indiferent ni impacient davant el gemec de dolor d'una dona que pateix ...ni d'un nen ni d'un home...

Alberich ha dit...

Aquests poemes de blanc sobre negre són molt suggerents...Maleïda la mirada impacient, enutjada o indiferent!

Vicicle ha dit...

Cap a les nou del matí t'he fet el següent comentari, algun déu ofès no ha volgut que arribarà: Un poema colpidor i molt adient amb el dia d'avui. Espere de tot cor que cada cop siguen menys dones les que puguen identificar-se amb ell.

Anònim ha dit...

... i com ajuden, per altra banda, les mirades dolces...

Unknown ha dit...

M'has recordat que jo també vaig fer una sèrie de poemes sobre els maltractaments i des del punt de vista de la víctima... potser els haig de repescar. Norecordo hevar penjat tota la sèrie.

wanderlust ha dit...

Quant mal poden fer les males mirades; i per què les dones en som especialment receptives?

lolita lagarto ha dit...

més que una mirada ... és un mal d'ull..

m'agraden els teus heterònims amb blanc i negre..

lolita lagarto ha dit...

...en blanc i negre

El porquet ha dit...

Òndia m'ha inquietat aquest post! Mirades tèrboles davant gemecs de dolor.... brrrrr... compte!

Lluís Bosch ha dit...

Trobo que li treus partit al fons negre, caram.
Un dia d'aquests hem de parlar d'en Federico Robles i els bucles.

Clidice ha dit...

Caram Puigmalet tot un honor :)

Carme doncs hem de canviar la mirada, la que fem, la que rebem :)

rokins una abraçada guapa :)

Galderich tots tenim fons negres, els meus potser són més escassos, o més amagats :)

Ángel gracias por apreciarlo, un abrazo :)

Clidice ha dit...

La Gata Sueca tan de bo es pogués mantenir aquesta actitud.

Puigcarbó me n'alegro que pensis que no encaixa amb mi :)

Elfreelang és tan difícil superar la barrera d'una mirada a vegades.

Alberich potser maleïda la necessitat d'amor.

Vicicle tots els dies, malauradament, són els de les dones maltractades, d'una forma o una altra.

Clidice ha dit...

tirantlobloc si en trobes són les millors.

Eulàlia Mesalles si, les sinergies són importants :)

wanderlust potser perquè ens han ensenyat a dependre d'elles.

lolita lagarto gràcies :)

Mr. Missis controlar les mirades, les emeses, les rebudes ...

Lluís Bosch el fons negre, en aquest blog, resulta força expressiu. Si, en Federico comença a fer-se'm força present.