dimecres, 17 de novembre del 2010

Avui no cal ser originals

32 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Després de veure la foto de la capçalera, ves que no et vulguin d'enxaneta, llobregatenca.

Ferran Porta ha dit...

Quin despertar més celestial, avui!

Francesc Mompó ha dit...

Una espurna de felicitat, avui.
Salut i TERRA

Sergi ha dit...

Que maco que se'ns reconeguin aquests símbols. Jo estic particularment content pels castells, és clar!

Unknown ha dit...

I no per la Silbil·la :) Us asseguro que, en directe, posa el pèls de punta.

Unknown ha dit...

Volia dir: "i JO per la Sibil·la" (la n s'ha berenat la j, es veu que encara estic dormida). Posa els pèls de punta, però d'emoció.

Pilar ha dit...

Moltes, moltíssimes felicitats!!!

Carme Sala ha dit...

Sí senyora...Visca!

Olga Xirinacs ha dit...

Fa uns anys vaig escriure la Cantata dels Castells, amb una preciosa música de Jordi Molina, encarregada per la Coral Boiserica, representada a Valls, Vilafranca del P., Tarragona, Torredembarra i El Vendrell, i tocada per la Cobla Mediterrània. Ja he fet la meva part, encara que, com sempre, sigui ignorada.

Hes respost a Lale per allò de les dones de fer feines. Espera una mica a mirar-ho, que hi he d'afegir una coseta.

fanal blau ha dit...

Emoció en estat pur!

Joan ha dit...

Estem molt mancats de petites grans victòries. Injecció d'autoestima? Potser. Apuntem al cel.

sànset i utnoa ha dit...

Felicitem-los, i felicitem-nos!

*Sànset*

Alberich ha dit...

És bo que es reconeguin internacionalment els valors de les coses que ens són pròpies i esdevinguin més universals.

Farruquito ha dit...

Mushas grazia

Anònim ha dit...

Grans notícies! Dos reconeixements merescuts! ens hem de felicitar!

Francesc Puigcarbó ha dit...

També anava en el mateix paquet la dieta mediterrànea, i quelcom molt més important que tot lo altre: el Flamenc, l'autèntic, el profund, que també s'ho mereixia. Elque no entenc és com les quatre coses es consideren immaterials, aixó si que no ho entenc. Prou materials són...

María ha dit...

Pos no sé mu bé el que se celebra, la meva estimada CLI ¿?

Això sí els castells humans, és una de poques tradicions catalanes que conec, i com demostra el preciós vídeo que has penjat, crec que com jo el món sencer i realment és una meravella veure'ls créixer, veure a tota aquesta gent subjectant espatlla amb espatlla per que el petitó arribi dalt ... La missa de gall, també sona preciosa però no és una mica aviat per el Nadal?
Segur que em perdo alguna cosa ... sorry, ja em infromarás

Bé, els meus petons te'ls deixo com sempre

en Girbén ha dit...

Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà...


Queda clar que quan s'acompleixi el Cant de la Sibil·la a mi no m'hi veuran a plaça. No serà un bon dia per aixecar castells, precisament.

Garbí24 ha dit...

cada cosa d'aquestes fa que els catalans siguem més a tot el món....felicitats a tots els castellers

Eduard ha dit...

Ja que no cal ser original, direm aquella obvietat que ja han dit alguns avui: els castells representen el doble sentit de l'essència catalana, el seny i la rauxa. I jo diria que també és una perfecta representació, o potser emanació, del sentiment nacional més noble: ben fort i reforçat per la unió de forces en les arrels i amb un sentit d'esgforç i de creixementindividual i de cooperació per tirar amunt, cada cop més amunt.

Elfreelang ha dit...

Doncs això mateix: visca!

El porquet ha dit...

Estic molt content per els castells, però especialment encantat amb el Cant de la Sibil·la.

És història pura. Sentir el Cant de la Sibil·la és retrocedir un miler d'anys enrere gairebé. És pur misticisme medieval, una joia. Antigament es cantava a molts altres llocs dels Països Catalans, però es va anar perdent i només es canta en pocs llocs, com Mallorca o l'Alguer. Darrerament però, sembla que està tenint certa recuperació. A veure si aquest èxit és una empenta per al magnífic Cant de la Sibil·la.

Clidice ha dit...

Gràcies a tots i a totes per comentar, realment són dos events magnífics de la nostra cultura, el cant de la Sibil·la és una peça genial i els castells, a més, són una metàfora perfecta d'allò que hauria de ser.

María te aclaro: els castells i el Cant de la Sibil·la han sido nombrados patrimonio inmaterial de la humanidad por la Unesco :)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Els castells i el cant de la sibil·la em són indiferents. Dec ser un independentista molt raret, jo...

Rafel ha dit...

Contradient a en Pujols, encara no ho tenim tot pagat quan anem pel món. Però ja s'ha fet un pas.

Lluís Bosch ha dit...

Sobre el cant de la Sibil·la en tinc una opinió vague. M'agrada però no entenc quin valor és que la declarin patrimoni de res.
Sobre els castells ho tinc força més clar: un testimoni de la barbàrie, i un punt de debat sobre el valor de les tradicions. Trencar-se el coll per enfilar una criatura dalt d'una columna... què vol dir?

Clidice ha dit...

Òscar Roig i Lluís Bosch m'encanta quan feu de la vostra missogínia una "pose molona" ;P (D'acord, us dec un cubata)

Rafel poc que ens cal tenir-ho tot pagat, només ens cal respecte, però no el dels altres, sinó el propi. Si ens creiem bones persones, grans persones (no les més bones, ni les més grans), hi tendirem, sense cap mena de dubte :)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

M'agradaria saber què té a veure que no m'interessin ni els castells, ni el cant de la sibil·la, amb la misogínia. M'he perdut completament.

Clidice ha dit...

hahaha Òscar has trigat poc a saltar. Res, res, que m'ha fet gràcia veure com les dues persones, a priori més distants políticament, coincidíssiu. A més, no em negaràs que això de les masses no ho portes massa :P bé :) Ei, que t'he ofert un cubata a canvi de la broma, si convé hi afegeixo un entrepà d'anxoves :D

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Sóc una mica susceptible, com tu, no? Sóc tan individualista que de vegades no estic d'acord ni amb mi mateix, tens raó amb això de les masses, i les tradicions... buf, quina mandra! Tot i això em reivindico defensor d'un heterogeni socialisme real (evidentment, res a veure amb el del PSOE ni ICV). No estic pas tan lluny del LLuís Bosch en ideologia, el que passa és que jo sóc independentista i ell federalista (i susceptible també, em penso). Quan vulguis fem el cubata però l'entrepà millor de tonyina.

Tomàs ha dit...

T’he trobat al Blog d’en Ferran (Max Aue).

Arribo tard a aquest post (potser mai és tard per això). M’hi afegeixo a la felicitats que molts de nosaltres sentim.

Pensar que fa uns anys els castells anaven de baixada!

Clidice ha dit...

Hola Tomàs benvingut :)