Tenir un nebot de cinc anys hauria de ser obligatori per a tothom. Perquè els nebots de cinc anys no t'estressen tant com els fills i, a més, ajuden a que no et fossilitzis. Sinó per quin motiu hauria de passar-me una bona estona a la secció d'infantil d'una llibreria quan hauria d'estar comprant corbates pels fills? Si portessin corbata, és clar.
El cas és que a en Joan, el meu nebot de cinc anys, el tió sempre li caga llibres, també els caga a en Jordi, son germà més gran, però per a aquest, els punts de llibre són en format euro. Una blogaire de la que m'agraden molt els seus dibuixos, i que ja m'agradaven molt abans de conèixer-la com a blogaire, és la Carme Sala. La Carme és l'autora del blog La meva maleta, on podem gaudir d'ella com a blogaire i com a dibuixant.
La Carme Sala, juntament amb l'Ana Bergua, han publicat el llibre L'àvia necessita petonets. L'àvia pateix alzheimer i les nétes provaran de "curar-la" com es curen les ferides a les criatures. Segurament els petonets són una fórmula màgica per a fer el camí necessari per intentar entendre com un adult pot arribar a perdre el control de la seva existència i de la seva memòria.
N'hem parlat d'elles a la ràdio. Primer, però, no ens n'hem pogut estar de comentar la trista sentència sobre la immersió lingüística en català a les escoles.
El blog de l'Ana Bergua: Como la princesa del guisante.
El blog de l'Ana Bergua: Como la princesa del guisante.
14 comentaris:
Bon dia, Clidice! No havia sentit mai sobre la Carme Sala. He entrat al seu bloc, i és molt artistic i molt interessant. Gràcies per la informació.
M'encanta la idea de regalar llibres al teu nebot, perquè trobo una bogeria molt gran quan el tió caga innumerables jocs sense sentits pels nens.
Bona setmana!
jo soc fan de la Carme Sala, i ara del llibre amb l'Ana Bergua. Vaig escoltar l'entrevista!
Un apunt i una entrevista sobre la Carme molt just.
És molt bona i encara haig de comprar-me el llibre. Espero que on vagi no el tinguin en el magatzem (és indignant!). Amb l'Abacus passa el mateix, hi ha classificacions de llibres que tenen més a veure en comissions que en la lògica d'oferir al públic una gran varietat d'oferta i no només el que ells et diuen. I ho dic per experiència!
Es lo bueno de los sobrinos, podemos disfrutar de la magia de los niños en dosis contenidas, je,je,je ...
Me paso a ver esta web que recomiendas.
Un abrazo
Quina il.lusió! És el nostre llibre!
Moltíssimes gràcies per parlar-ne a la Ràdio i pel carinyo amb què el vas comentar, em fa moltíssima il.lusió que t'hagi agradat.
El blog de l'Ana Bergua és comolaprincesadelguisante.blogspot.com
T'agraeixo especialment l'apunt sobre com és de difícil, entrar en un mercat, completament copat per les grans editorials.
No només t'ha passat a tú; a Sabadell, en una de les llibreries més importants que hi ha, enlloc de posar-lo a la vista el tenien al magatzem, i així te'n podria explicar algunes més...
Sort de les persones que com tu, creieu en un altre tipus de iniciatives, que no passen per les grans campanyes comercials.
I Clidi, ja saps, si necessites dibuixos...aquí em tens.
Una forta abraçada!
Tens tota la raó i també hauria de ser obligatori regalar llibres als nens i nenes de la família; aquest no el coneixia, però encara em queda el dia de reis i tinc dos nebodetes :, grácies per la idea.
Vaig a veure el blog... gràcies per la informació!
m'apunto la recomenació!! m'encanten les il·lustracions de la Carme Sala, segueixo el seu blog!!!
i encara que no tingui nebodet a qui regalar, igual me l'autoregalo jo! jejejeje (m'agraden molt els llibres il·lustrats, els trobo preciosos)
He estat tot el dia de viatge, i he arribat amb la sorpresa del vostre programa. Moltíssimes gràcies per ser tan afectuoses amb la "nostra àvia".
Una abraçada
No et pensis, amb els nostres fills ens regalem llibres de tires de còmics com els d'en Muix i el Dog que vaig esmentar fa pocs dies, i els d'en Guy Larsenet "El retorn a la terra", tendres, reals i somiadors alhora.
Tots portem l'infant dins i, com en el dia d'avui, som innocents mentre no es demostri el contrari.
Bon Nadal i Bona entrada d’any!!
No sé perquè, en tants camps és difícil obviar les "bromes" que ens fan els del costat...
*Sànset*
gràcies per compartir la descoberta, per mi ho és ...hi estic d'acord en la obligatorietat dels nebots....el que passa és que no tenen sempre cinc anys....
Gràcies pels comentaris, realment la Carme i l'Ana són una injecció d'optimisme i de feina ben feta.
Publica un comentari a l'entrada