dimecres, 26 d’octubre del 2011

Filtres de cigarreta (apunt antipàtic)

d'aquí
Quan es fa de regidora, en aquest cas de Medi Ambient i de Participació Ciutadana, el primer que te n'adones és que no es para d'aprendre. No és cap tòpic, senzillament, hi ha una pila de procediments en els quals, la majoria de la població no hi pensem mai, perduts com estem en els titulars que ens atabalen a diari, i en pensaments lícitament indignats.

També passa, i no es pot evitar, que ara em moc per la vila d'una altra manera, parant esment en tot allò que afecta les regidories que duc i que pot ser motiu de millora. Com diu el Factor X: "vols fer el favor de parar de mirar contenidors d'escombraries i papereres?". Encara que, a vegades, senzillament, es tracta de fer-se preguntes tristament retòriques com: "Com convencem els veïns que cal llençar la brossa dins els contenidors, perquè sinó ens obliguen a posar una camioneta i personal extra per recollir-ho, encarint el servei d'una manera absurda?". Ja ho veieu, Medi Ambient no són, exactament, les floretes del camp, que també -sabíeu que les abelles s'estan extingint i això pot provocar un problema gravíssim a la nostra supervivència?-, aprendre, aprendre i aprendre, cada dia.

L'altre dia, però, comentàvem la Tècnica de Medi Ambient (una mediambientalista fantàstica que s'està doctorant), el cap de la Brigada de Jardineria i una servidora, un problema que és relativament nou en el nostre país: les burilles de les cigarretes a les portes dels establiments, si més no en la quantitat que les trobem ara.

Com a ex-fumadora -ja fa ... uf! disset anys que ho vaig deixar, mare meva com passa el temps!-, tinc molt present el gest de fer una última pipada i llençar enllà la burilla de la cigarreta. Una altra versió és la de llençar-la a terra i, amb el cap cot, aixafar-la, per allò d'evitar que s'encengui res.

Sé que els fumadors se senten terriblement pressionats, però és que em sap greu dir-los-ho: fumar és una addicció; una addicció no és cap exercici de llibertat, i fumar, a més, no és bo per la salut ... sobretot dels que no volen ser fumats, i tampoc és bo per moltes més raons. I si, ja ho sé, la contaminació i bla, bla, bla, però una cosa no treu l'altra, per no parlar de la contaminació que provoca la indústria del tabac, la deforestació, incendis, etc. I ara, el problema que ens preocupa a la mediambientalista, el jardiner i a mi és un altre: les burilles al carrer.

No sé si sabeu que els filtres de les cigarretes estan fets d'acetat de cel·lulosa, una fibra sintètica que triga molt a degradar-se, entre 18 mesos i 10 anys, que no és pas poc. El més curiós és que una peça destinada a evitar part de l'enverinament dels nostres pulmons contribueixi, justament, a enverinar-los.

Perquè ens entenguem, els filtres de les cigarretes sembla que contenen plom, arsènic i cadmi, que, a part dels nostres pulmons, amb el senzill gest de llençar-les a terra i el seu posterior viatge cap a les aigües subterrànies, poden acabar contaminant els aqüifers, ja prou malmesos i fent malbé l'aigua potable que ens queda.

Una altra qüestió és el fet desagradable de veure, a les portes dels establiments, una pila de burilles. Perquè, desenganyem-nos, establiments que tinguin consciència que cal tenir un cendrer al carrer -pagat per l'Ajuntament impossible, no hi ha pressupost ni per benzina, i quan se'n posa el vandalisme el fa durar dos dies-, no n'hi ha gaires.

Algú ha provat, tot escombrant la vorera de casa, de recollir una burilla amb l'escombra i la pala? Feu l'exercici i veureu com n'és de difícil. Aleshores extrapoleu-ho a un escombraire públic i us podeu imaginar la quantitat de minuts extres que suposa mantenir els carrers de llambordes sense aquestes restes. Això i els embornals obturats, per acumulació, en són dos exemples.

Seria més fàcil si tots els locals públics tinguessin un cendrer al carrer, cendrers a les taules de les terrasses i, sobretot, que els fumadors tinguessin la precaució de dur un cendrer d'aquells de butxaca. De tot cor els el pagaria, però les arques municipals no ho permeten i, d'altra banda, no sé si els ciutadans no fumadors ho comprendrien.

Ah! i, per cert, pels no fumadors: en les empreses on, cada dos per tres, veus com companys i companyes surten al carrer a exercir el seu dret d'empastifar-se els pulmons, us suggereixo que comenceu una bufanda de mitja. Cada cop que el company o la companya, amb l'excusa del tabac, surti al carrer a gaudir cinc minutets de lleure, digueu al vostre cap que teniu la necessitat urgent de fer un parell de passades de la bufanda, i sortiu al solet amb el cabdell i les agulles. O tots o cap, caratsus!

Dedicat a en pere del Saragatona i el seu Cel d'octubre, amb tendresa cap a la seva pacífica resistència.

20 comentaris:

Alyebard ha dit...

Quanta raó. Jo que també he estat a les dues bandes. Cert, que posin cendrers. És curios quan jo vaig ser regidor de cotxets infantils i via pública només veia cotxes mal aparcats, voreres en mal estat i accessos difícils. Vigila amb la deformació professional.

Mr. Aris ha dit...

Tens tota la raó del mòn, tindrien que obligar a les tabaqueres a regalar un cendre de paper d'alumini amb el paquet...
Per altra banda, pensa que a la India el govern ha prohibit defecar al carrer (que es el que fa el 80% de la població) i quasi s'amotinen la gent, vull dir que els canvis triguen en arribar, tu pateixes per les burilles i daltres per una cosa que em superat que es cagar al carrer.

Allau ha dit...

Tu mateixa ho dius, un apunt antipàtic. Que jo recordi, a Esparreguera només vaig llençar dues colilles; jo sóc més d'embrutar Barcelona.

Angel Corrochano ha dit...

Joer, qué razón tienes Clidice. Cuanta conciencia social nos falta. Tal vez nos indignamos mucho (no sin razón, por su puesto), pero nos hace falta ese punto de solidaridad y concienciación.
En mi barrio, por ejemplo, pocos vecinos separan los envases en el contenedor amarillo ...
Todo, al final, es un problema de educación ¿no te parece?
Un abrazo

Garbí24 ha dit...

Jo estic a punt de posar-me a fumar per sortir del despatx cada dos per tres a fer cinc minutets.....perquè es clar que als no fumadors no ens deixaran plegar vint minuts abans.
Però no pateixis que jo ....recolliré les burilles.
Mentre em decideixo o no per el fum....bloguejo cinc minuts que potser es més sa i tot.

Galderich ha dit...

I dels xiclets que no en diràs res?

Ferran Porta ha dit...

Més que el fet que s'empastifin els seus pulmons, que són seus i només seus, i que de rebot ens empastifin el medi ambient, que és de tots i només de tots, el que em solivianta fins a la medul.la és la zero consciència social que tenen taaantes i tantes persones. Si tothom actués amb plena consciència que no viu en un desert sinó envoltat de societat, altre gall mos cantaria.

miquel ha dit...

Gràcies per la tendra dedicatòria, Clidice :-)
Ai, algun dia deixaré de fumar i em dedicaré a...
Darrerament he hagut de fumar unes cigarretes impossibles, que de tant en tant s'apagaven. Quan he volgut mirar de posar-me en contate amb el fabricant, he vist que, a diferència de la majoria dels productes, no hi ha cap telèfon de reclamacions, cosa que deu ser absolutament inconstitucional i que denunciaré més públicament en el seu moment.
I ara una proposta: com és sabut els impostos del tabac són espectaculars; penso que una part important podria anar directament als ajuntaments, segons el número de fumadors fixos i passavolants que tinguin. Queda dit per si ho vols portar a la propera reunió del teu consistori per tal d'iniciar els tràmits al més aviat possible.

Aris em recorda que si aquí prohibissin defecar els gossos -la seva merda és similar a la dels humans- les protestes públiques serien inenarrables, potser caurien governs.

Lluís Bosch ha dit...

Darrerament sonen veus que demanen reformar algunes cosetes de la política. Un d'elles és que els qui accedeixen a un càrrec públic (ni que sigui municpal) hi arribin una mica preparats i formats. Ja està aprendre cada dia una cosa nova, però seria molt millor trobar-nos regidors i regidores que no han de començar de zero.

Anònim ha dit...

I posar el paquet de tabac a 20€? Em surt la tirada d'economista de l'Escola de Xicago i no puc evitar el concepte de fer pagar per les externalitats negatives... ;-)

Anònim ha dit...

Però mira si és fàcil d'arreglar! A partir d'ara que només es venguin cigarrets sense filtre. Al cap i a la fi, tothom sap que el tabac mata, no hi haurà molta diferència si ho fa una mica abans. (SM -es veu que el blogger no es fia de mi avui)

matilde urbach ha dit...

Que alcin la mà els comentaristes d'aquest apunt que estan blogejant a la feina.
Ningú???
Vaja, m'he tornat a equivocar.
Huashuashuas.

Eduard ha dit...

No sabia que t'haguessin nomenta regidora, enhorabona!
No siguis tan dura amb els pobres fumadors. Si no ho fan amb mala baba. Et parla un fumador ocassional que sempre para compte d'on tira les cigarretes acabades.
No et redeixis mai per tal d'aconseguir un carrer millor.

Rafel ha dit...

Què es podria fer amb burilles recollides?
Donar una planta a canvi d'una determinada quantitat?
Premiar el carrer més net?
Fer estàtues amb material reciclat i posar-les a una rotonda?
Posar-les com a material aïllant en els murs d'edificis?

No sé, de moment no se m'acudeix res més, a part d'utilitzar màquines amb funció aspiradora en lloc de bufadora.

Sort i aires nous. ;)

Eduard ha dit...

En el cas de la meva oficina, hem sol·licitat instal·lar un cendrer a la vorera, però l'Ajuntament no ens ho ha permès. Suposo que de vegades predominen els criteris dels paisatgistes urbanites sobre els criteris d'higiene i d'economia.

Clidice ha dit...

Alyebard diuen que quan estàs prenyada només veus panxes, o sigui que en aquest cas, ve a ser similar. Tot i que potser estar prenyada és millor que veure contenidors. Què hi farem!

Aris home, si al damunt se m'hi caguen ja plego eh! Tot i que, vist l'incivisme, no ho descarto. Que veig cada cosa! :)

Allau el títol de l'apunt és en el teu honor, vaig pensar l'Allau em dirà que sóc una antipàtica :)

Ángel indignarse es un primer paso para volver a la conciencia que el espacio nos pertenece. Luego, acaso, hace falta el ejercicio siguiente, de creer que todo es de todos, no solo mío. Quizá no deberíamos pensar en la administración como "clientes", sinó como propietarios.

Clidice ha dit...

garbi24 òndia! doncs estaria bé tu, convéncer-los que, en comptes de fumar, poden bloguejar. Tot i que sempre et sortiria algun "manetes" com l'Allau que sap fer les dues coses :)

Galderich si penso en els xiclets m'he de medicar per la depressió :(

Ferran sé que fa lleig, però "abans" la gent se sentia més propietària del carrer i tot era una mica de tots (sempre hi havia els penques de rigor, és clar). Hi va haver un moment on l'administració va dir-nos: "no pateixis, tu paga i jo t'ho soluciono". És evident que alguna cosa no hem fet bé, considerant en com hem canviat l'imaginari.

pere probablement aquestes cigarretes que s'apaguen més sovint siguin més saludables, normalment els posen més additius perquè no s'apaguin, ja que el tabac natural si que ho fa. I dels gossos, millor no en parlem, en l'últim ple, un regidor de l'oposició, socialista, ens va entrar una moció perquè no se'l permetia entrar amb el seu gos a les dependència municipals, sota la reivindicació de: "la meva gosseta té drets". Sense comentaris :(

tirantlobloc com a ex-addicta sé que els acabarien pagant i, al damunt, les protestes per lesions a la pròpia llibertat serien més irades. Una coneguda meva, que passa molts problemes econòmics, no vol deixar de pagar els diners que li costa el paquet diari. Què hi farem!

Clidice ha dit...

SM què li deus haver fet tu al blogger! :) Doncs si, seria una opció. El meu cosí, que fumava sense filtre, va morir als 39 anys de càncer per tabaquisme. Va ser una mort llarga (dos anys), terriblement dolorosa i humiliant. Imagína't com em sento veient un meu fill fumant :(

matilde urbach muuuuuuuuuuuuuu, què encara li fots potser? Saps? me n'alegro que hagis passat per aquí, així et sentiràs una mica culpable cada vegada que vagis a llençar la cigarreta. Huas, huas i RE-huas. Guan peton :)

Eduard Ariza gràcies maco, ha estat una peripècia estranya, no ho havia de ser. La veritat és que amb els fumadors, si no són de la meva família, no en sóc gens de dura. La qüestió és: som conscients de quants recursos s'han d'esmerçar per intentar endreçar el resultat dels nostres actes?

Rafel algunes idees interessants, no cal dir. Si em garantissin que no me'ls trinxarien, faria el dispendi de posar algun tipus de contenidor transparent i en faríem alguna estatua. Material aïllant, amb els contaminants que duen, em temo que no. Gràcies :)

Eduard és ben curiós això dels criteris, com els de les mateixes persones que es postulen per a la cosa política. El mínim de conceptes sòlids de gestió hauria de ser obligatori, però, és clar, en una democràcia tothom -o gairebé-, pot presentar-se i votar. O sigui que haurem de seguir acceptant que pot tocar-nos algú que regeixi la cosa pública des del màxim desconeixement. Això i els integristes il·luminats, que de tot hi ha per aquests móns de déu.

El porquet ha dit...

Caram Cli, a veure, a pams:

1.- Desconeixia que ets regidora! Caram, enhorabona! Ha de ser una feina apassionant (i feixuga a vegades també). Però ja veig de la manera que escrius que t'apassiona!

2.- Desconeixia que eres ex-fumadora! No te'n feia gens! Tan esportista com ets! Hehe, tothom té un passat (bé, jo de fumador no, eh?)

3.- Desconeixia el que expliques del contingut de les burilles... osti... jo em pensava que el problema real era el que es fumava, però a sobre tenim unes burilles d'autèntica merda (i perdó). Realment, això del tabac és una autèntica desgràcia... no entenc com la gent segueix fumant (però bé, no entraré en aquest polèmic tema).

Així que ja veus, sóc un autèntic ignorant de moltes coses! Gràcies per a fer-me aprendre una mica més (com gairebé sempre que passo per aquest blog teu!)

Clidice ha dit...

Hola porquet :) ser regidora és accidental, que aquestes coses no surten a l'ADN, com ser pigada, que això si que va amb la bèstia. A més no hi ha gaire trasvassament de dades del blog a la vida real i viceversa. I si, m'agrada molt, perquè m'agrada el treball en grup i l'organització, em permet aplicar tots els coneixements que he anat acumulant durant anys. I sí, també, fumadora de dos paquets de ducados diaris durant 18 anys. Tothom (o totdon) tenim un passat més o menys lamentable :) I tot el que té a veure amb el tabac és susceptible de ser considerat com una merda, però sense el com. Llibertat per triar? la mateixa que un ionqui. Només hi ha la llibertat de triar no fer-ho. I els fumadors diran allò de "es nota que ets ex-fumadora", doncs sí, em vaig començar a sentir mestressa de moltes coses de la meva vida quan vaig fer el pas, que no va ser fàcil (i sense pegats, ni agulles, ni xorrades). Senzillament em vaig comprar unes vambes i vaig començar a anar a córrer. Sortosament, a la muntanya, mai dels mais he fumat, això sempre ha estat sagrat. :)