 |
| d'aquí |
No cal ser gaire perspicaç per veure que una de les meves passions és la fotografia, no pas fer-la, que cadascú se sap els límits, sinó mirar-la. Vaig conèixer la fotògrafa novaiorquesa Michele Curel, ja fa força anys, a Barcelona, on resideix la major part de l'any, rere en Sidahmed Omar Ahmed, un nen saharaui que va venir a passar uns mesos a casa, un estiu. La vaig veure un parell de vegades més i prou, però sempre he anat seguint la seva WEB i la seva feina. La polidesa i la senzillesa amb la que ens regala la realitat són l'exemple de la seva obra.
Que passeu un bon cap de setmana! I pels que feu pont: quina xamba punyeters! :)
10 comentaris:
Hi farem un cop d'ull. Gràcies Cli. Bon cap de setmana!
gràcies per la recomanació.....sóc de les que tenen xamba ( no creguis aprofitaré per fer feina...ja se sap corregir, preparar, programar etc)Bon cap de setmana!
Gràcies per l'enllaç.
Bon cap de setmana! Sóc dels 'xambosos', ;-)
Sí, noia. Gran fotógraf.
Gràcies, ja les miraré, ara que jo no en tinc ni idea de fotografia.
Comparteixo la teva passió per la fotografia, sobre tot quan l'instantànea capta alguna forma de vida
I jo no faig pont i, tal i com estan les coses, procuraré no acabar-hi vivin
molt bona! La veritat no la coneixia. Si mai tinc que fer un catàleg, crec que la trucaré.
Jo faig mig pont, els dilluns tinc un client que vol que el visiti.
Després plego...
M'he mirat amb detall els retrats (uauuu) i les fotos de viatges. En aquests temps de hipertròfia fotografiadora, mercès -o per culpa de- les càmeres digitals, un web com aquest, on cada foto sembla concentrar l'essència d'un lloc (potser paradoxalment capturant l'extraordinari, com diu l'encapçalament del web) resulta un plaer i un descans.
Tot i que... me'n vaig de pont (xamba, sí) amb dues càmeres a la bossa...;-p
Els braços d'aquest home, venes i nervi, són les seves arrels. I qui sap on s'acaba l'arbre del seu cervell, quin cel toca.
Gràcies a tothom per passar per aquí, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada