Léolo em sembla una peli tan extraodinària com al·lucinada, plena de frases i d'imatges belles i crues. Crec que una de les visions més radicals del fenomen de la "família" que es puguin veure.
Gràcies Lluís pel comentari. A mi sempre m'ha semblat un poema, un fantàstic poema èpic, delicat i subtil, on cada imatge i cada mot t'obren finestres a una multitud de pensaments, noves imatges, paraules, raonaments. La demostració de què la realitat és quelcom inabastable, que no existeix la veritat ... no ho sé, l'hauré de veure més vegades.
2 comentaris:
Léolo em sembla una peli tan extraodinària com al·lucinada, plena de frases i d'imatges belles i crues. Crec que una de les visions més radicals del fenomen de la "família" que es puguin veure.
Gràcies Lluís pel comentari. A mi sempre m'ha semblat un poema, un fantàstic poema èpic, delicat i subtil, on cada imatge i cada mot t'obren finestres a una multitud de pensaments, noves imatges, paraules, raonaments. La demostració de què la realitat és quelcom inabastable, que no existeix la veritat ... no ho sé, l'hauré de veure més vegades.
Publica un comentari a l'entrada