La decisió errònia

Sóc víctima d'una mala decisió, presa en un moment d'absoluta inconsciència, i que ha provocat una frustració en la meva vida que, difícilment, podré superar. Durant anys i panys he arrossegat amb mi bosses de mà, de mides inversemblants, i en les que hi podies trobar de tot, o gairebé. Va arribar un dia que me'n vaig atipar de la frase: “pots guardar-me la cartera a la bossa? ... pots guardar-me les claus a la bossa? ... pots ...?". Vaig decidir que ja n'estava fins al capdamunt de semblar un mosso de corda amb un piano a l'esquena i, dit i fet, em vaig comprar les bosses de mà més petites possible. El just per dur-hi el moneder, el paquet de mocadors, les claus i el mòbil.

Aquest error fatal, la meva falta de sentit comú, va fer que l'altre dia, sopant en un restaurant del Barri Gòtic de Barcelona, veiés a la taula del costat un gall d'indi estofat i amanerat (llegeixis un senyor que fa llibres de catedrals i pilastres terràqüies, in person) i que, desesperadament regirés la meva bossa de mà i ... no hi duia cap granada! Quina oportunitat perduda! Amb l'escabetxina que hagués fet i el descansada que m'hagués quedat! No em passarà mai més, avui m'he tornat a comprar una bossa de mà com cal, talment una motxilla de quaranta litres.

Punt i apart.

Bé, com li vaig comentar l'altre dia a l'Òscar, que sembla mentida que alguns escriptors encara no us n'hàgiu adonat, el sistema que fa servir el mestre (el senyor que fa llibres de catedrals i pilastres terràqüies, i mira que és llàstima, és que ni un trist tubet de cianur per tirar-li a la tapa de sardines eeee), per a triomfar i passejar la seva blanca, vaporosa i excelsa cabellera i les seves maneres de dandy de fireta, que perd més oli que una furgoneta tronada, és el següent:

• Una mica de cultura enllaunada (rotllo: "así se hicieron las catedrales" per exemple.)

• Una mica (no gaire) de trama d'intriga.

• Força pornografia, sentimental i de l'altra (rotllo refriting novel·les Jazmin/Azucena, allò de "ella sintió su dureza")

...

(Perdoneu, havia anat a vomitar)

• Un llenguatge i unes situacions totalment fora de context històric, talment com si parlés la teva veïna, sí, aquella rossa de pot que mastega xiclet, la que sortia al “Gran Hermano” ...

  I a publicar i a triomfar família! si ej keee se us ha d'explicar tot eeee :P