Tot final és trist, però el suïcidi per eviatr el tràngol del dolor sense sortida és un final que parla de valor, com amínim, del qui el comet. Un gran senyor i un gran cineasta.
Carta d'ajust??? Això sona d'èpoques pretèrites... ara bé, tant de bo aquelles haguessin estat com aquesta, almenys ens haguessin fet aprendre (com a mi m'ha passat amb la teva) i reflexionar just abans d'anar a dormir.
Va tirar pel dret, tenia 95 anys i devia estar tip de metges, pastilles i merdes d'aquestes, va veure el forat de la finestra i es va llençar al buit. NO és un final trist, és un final lúcid, tot i que de fet cap el final i el final sempre és trist.
Puigmalety, que ho devia deixar programat, o aprofitant que és fora et diré que les dones son volubles qual piuma al vento. Però no li ho diguis a ningú.
12 comentaris:
Admirable home i admirable carrera la de Monicelli! Llàstima del final.
Ets l'esprit de la Clidice que ens envia aquesta entrada? manifesta't o torna, ja et trobem a falta.
ja t'ho ha dit Allau...final trist....que no eres fora? ah ostres si hi anaves en avió quina gaita! em semble que a hores d'ara tot paralitzat
Doncs au, a gaudir. I després critica les vacancs dels mestres.
Jo que venia amb ganes de llegir! Aiiiii
Un final molt trist, ara ho he vist. A partir del comentari de l'Allau hi he arribat. Diria que no n'havia vist cap pel·lícula d'ell.
Marta, no has vist "Rufufú" (I soliti ignotti)? No saps el que et perds!
Tot final és trist, però el suïcidi per eviatr el tràngol del dolor sense sortida és un final que parla de valor, com amínim, del qui el comet. Un gran senyor i un gran cineasta.
Carta d'ajust??? Això sona d'èpoques pretèrites... ara bé, tant de bo aquelles haguessin estat com aquesta, almenys ens haguessin fet aprendre (com a mi m'ha passat amb la teva) i reflexionar just abans d'anar a dormir.
Va tirar pel dret, tenia 95 anys i devia estar tip de metges, pastilles i merdes d'aquestes, va veure el forat de la finestra i es va llençar al buit. NO és un final trist, és un final lúcid, tot i que de fet cap el final i el final sempre és trist.
Però no estava tancat? Quina intolerable informalitat!
Puigmalety, que ho devia deixar programat, o aprofitant que és fora et diré que les dones son volubles qual piuma al vento. Però no li ho diguis a ningú.
Publica un comentari a l'entrada