 |
| Nenes palestines de Gaza. De Gente Digital |
“... no es deixava destruir per la destrucció de les seves esperances”. (Bernhard, Thomas. El soterrani. Mallorca, 2009. Edicions del salobre. Col·lecció Els Argonautes, núm. 9)
La felicitat és en tot i en no res, com la infelicitat. Formulem la pregunta sobre on és la felicitat sovint, perquè és l'única que ens ha preocupat sempre, tota la vida, incessantment. Però, si som llestos, no la respondrem.
21 comentaris:
la felicitat pot ser només un instants, un moment breu, on tot és al seu lloc, on tot està bé.
Un sentiment a l'abast de tothom, desgraciadament en molt diferent mesura.
la felicitat...és un mateix...només cal que aquest "un mateix" no estigui tarat per cap transtorn psicolòlic...
No goso definir la felicitat. Seria una mica estrany que n'encertés la definició després de segles i segles en què els homes han provat d'atrapar-la mitjançant paraules.
Busquem la felicitat perquè la infelicitat ja la coneixem. La definim com tot allò que no és felicitat (infelicitat = 1-felicitat), i em temo que, com que la felicitat és efímera i puntual, rarament completa, la infelicitat tendeix perillosament a 1.
Suposo que precisament el fet de tenir esperança ja ens permet tenir un bri de felicitat. Aquella idea o il·lusió de que alguna cosa bona pot venir demà.
El problema és que, massa sovint, això ens acaba sotmetent a un alt grau de fracàs i decepció.
Uf que negatiu... deu ser perquè és dilluns i tot està ben núvol!
Potser aconseguir el que diu la frase ja és molt! I segur que és ben difícil!
Però la felicitat pot ser en qualsevol lloc i segurament en cap en particular, com molt bé dius... fàcil de trobar, difícil de guardar.
Proclamar que la Felicitat dels ciutadans havia de ser el principal objectiu d'un govern fou el gran pas cap al liberalisme polític del s. XVIII. Que s'hagi aconseguit o no després de tant de temps és només culpa nostra, per limitacions personals de la Humanitat.
Potser tot depèn del nivell d'infelicitat amb el que pots conviure i vicerversa, el mínim de felicitat necessària per no rebutjar l'existència, i en aquesta última l'art té molt a dir, com deia Pessoa: l'art ens allibera il·lusòriament de la sordidesa de ser.
Molta gent confon felicitat i alegria i no és ben bé el mateix segons penso...la felicitat és gaudir de la vida i acceptar-la sense resignació i sense conformisme, acceptar-la tal qual i saber que hi ha coses que depenent de tu i altres, moltes altres, que no...( sobre l'esperança em remeto a Comte-Sponville i el seu llibre La felicidad desesperadamente)....la frase però la trobo intensa , diu molt ,qui ha basat la seva vida en esperances i les veu ensorrades per força ha de trobar la manera de resistir i sobreviure! bon inici de setmana!
Si la recerca de la felicitat la fem fora de nosaltres, com si fos quelcom més que un sentiment, té resposta?
La frase que has triat és d'aquelles que donen per hores de conversa.
Conec prou a Bernhard per estar conençut que mai no va perseguir la felicitat. Els seus llibres, tan lúcidament desesperats, de fet, atorguen paradoxalment una estranya capacitat terapèutica. potser per la implacable indagatòria de l'interior humà que formula amb el seu estil aparentment monòton i reiteratiu. Resulta contagiós, certament.
Amb ell passa com amb Kafka, per molt que tinguin fama de foscos (en el sentit de pessimistes), deixen anar il·luminacions d'una força que difícilment oblides.
Aquest Bernhard,sempre tan optimista... Seriosament, és de les frases més positives que li recordo, l'hauràs buscat amb lupa. El Punset, el nostre savi-pa Bimbo, tendre i cruixent quan va torrat, diu que la felicitat és a l'avantsala de la felicitat i em sembla una bona frase. Jo sempre dic que la felicitat és un concepte abstracte (de vegades dic, utòpic) que es va inventar algun desgraciat per tal de fer-nos sentir infeliços. Crec que d'això tracta la vida humana bàsicament: de no ser massa infeliços la major part del temps. Comprenc que hi hagi gent més ambiciosa, que tinguis sort i que siguis feliç.
Bé Clídice, i si m'apures ni cal formular la pregunta
perquè si ho has de fer massa sovint, acabarà sent una pregunta retòrica
salut i peles (i la felicitat caurà pel seu propi pes)
akuna matata o algu així
O potser sí que la respondre'm, de tan òbvia com és la resposta: dins de cadascú. S'ho cregui o no el respectable.
felicitat i infelicitat es necessiten mútuament... si més no, si parlem de l'ésser humà..la tria en tot cas seria tenir a la vegada molta felicitat i molta infelicitat o bé no tenir gaire de res..ser més sense sang a les venes :)
inevitablement trio la primera..
Francesc Puigcarbó tens raó, no calen gaire escarafalls, si tot està "com cal" moltes vegades ja n'hi ha prou.
garbi24 no trobes que moltes vegades és gràcies a aquesta vara diferent de mesurar que tantes persones poden ser felices, malgrat no tenir ni la meitat de coses que les altres?
toni prat això de la "taradura" ja és demanar massa no? (és broma) :)
David sí, tens raó, encertar-ne la definició, en aquestes alçades, més que xamba seria gairebé una falta d'educació imperdonable :D
XeXu bé, si, ni que sigui per contrast, alguna vegada li ataüllem els enagos, ja en tenim ben bé prou alguns :)
El porquet la gestió del fracàs, diuen que és el millor que es pot fer pels fills, ensinistrar-los en l'acceptació del fracàs, això els farà més feliços. Sembla força coherent, si considerem que el fracàs és força més present en les nostres vides que l'èxit.
Carme potser és millor seure i esperar que passi alguna cosa, ni que sigui pel dins del cap, que ens faci somriure. Només un minutet al dia, ja n'hi ha prou :)
Galderich potser és que no ens calia exigir-la, sinó només acceptar-la. I és que, si ni tan sols sabem què és, com podem imposar-la per llei?
Vicicle Pessoa forever! :)
Elfreelang més que l'art de la felicitat, penso que en Bernhard ens parla de supervivència. Segurament que esperança i felicitat no han d'anar juntes.
Pilar tens tota la raó: hores de conversa i molts gintònics! :)
Eduard no pensaria mai en Bernhard com a artista "fosc" i és que, malauradament, el nostre món ens dóna massa informació sobre els autors, i acabem confonent massa coses. Per a mi, la literatura de Bernhard sempre ha estat il·luminadora, i imprescindible des que el vaig conèixer, no cal dir.
Òscar Roig i Carrera Punset? l'altre dia escoltava com l'anomenaven científic. Ai, mare. Potser el mal és que confonem felicitat amb allò que sembla que és la gent dins els anuncis.
Gregori Samsa doncs ... sí :) Salut i eurus, si pot ser. Més que res per la cosa de poder passar pel banco a bescanviar-los ^^
Aris hahahahahaha molt bona :)
Ferran vaja, costa molt rebatre una sentència com la teva :)
lolita lagarto si, jo també trio sentir-me viva, feliç o infeliç, però viva.
La frase té molta força.
Hi ha una frase nostrada que diu: no diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat. Això no ens ha de conduir a ser pessimista, sinó més aviat a cer car la felicitat en un cert carpe diem i en els petits moments de la vida.
Publica un comentari a l'entrada