dimecres, 28 de novembre del 2012

... i un pingüí de dos metres!

La reunió començava a fer-se soporífera. Al davant de la Nostraprotagonista es trobava el controlador en vaga de zel, per tant, els punts de l'ordre del dia es feien feixucs, gairebé agònics i, invariablement, acabaven on havien començat, en un bucle infinit, aliè a les persones, allargant la solució a problemes que, fora d'aquell despatx, eren reals i afectaven a éssers humans dels de debò, dels de carn i ossos.

L'opció? Cap ni una, ell tenia la paella pel mànec i només es desencallarien les qüestions aportades quan la Nostraprotagonista s'hagués humiliat i rebaixat per afalagar l'ego malalt d'aquell personatge que, podrint tot allò que queia en les seves mans, durant mesos, al final de tot accedia a les súpliques i, en un gest magnànim, salvava la vida dels que l'envoltaven.

Mentre el tipus feia un dels seus llargs i pesats discursos legals, la Nostraprotagonista, basquejada, i essent conscient de la necessitat de mantenir la cordura -i no treure una metralladora i cometre una escabetxina-, mirava distretament el Twitter. Una notícia li va cridar l'atenció: s'havia descobert el fòssil d'un pingüí de dos metres, de 34 milions anys d'edat, a l'Antàrtida.

La Nostraprotagonista recordà que feia molt de temps que no consultava la webcam que la connectava a l'ara i aquí de l'Antàrtida, un d'aquells llocs als quals desitjaria viatjar, de ben segur. Després provà d'imaginar-se el pingüí de dos metres, potser una mica com en Pingu? No, no pas, millor un pingüí més realista, amb cara de mala bava.

La veu monòtona, i un pel aguda, del controlador la tornà a la realitat, aixecà els ulls i el veié allà, al seu davant, explicant amb tots els ets i els uts el perquè, a causa de la incompetència de tot el món, ell havia hagut de patir innombrables inconvenients per arribar a la solució salvadora. Sort en teníem tots plegats de la seva preclara intel·ligència.

El pingüí de dos metres es materialitzà al darrera del tipus. Ell no se n'adonà, però, per a ella era real, palpable. Primer va néixer com un holograma, una mica desdibuixat per les vores, però, en qüestió de segons s'anà fent corpori, tridimensional. El pit de la bèstia es movia al ritme de la seva respiració, tingué la temptació d'allargar la mà per acariciar-li les plomes blanques del tors.

L'ocell semblava que, poc a poc, s'anava adonant de tot plegat i en ser una il·lusió de la Nostraprotagonista, un cop finalitzat el seu procés de materialització, es feu càrrec de la situació ràpidament. Amb tota la seva envergadura s'apropà el màxim possible al cap del controlador, inspirà profundament i emeté un bram eixordador que aixecà quatre pèls de la seva coroneta. O potser només li ho havia semblat?

El pingüí se la mirà i li picà l'ullet i ella rigué. El controlador aixecà el cap amb cara de sorpresa interrogant, no comprenia que estava succeint. Amb un somriure la Nostraprotagonista s'excusà, sabia que la seva fama d'excèntrica faria que ningú tingués gaire present la seva sortida de to. Però esbossà un somriure foteta per sota el nas que va mantenir mosca al salvador de l'administració la resta de la reunió.

En sortir, la Nostraprotagonista girà el cap, veié el pingüí escarxofat en la butaca del cap, somrigué i li feu un gest còmplice amb l'aleta. A partir d'ara seria un gran aliat per mantenir la cordura.

19 comentaris:

Mr. Aris ha dit...

potser uns quants pinguins de 2 metres a cada ajuntament farien neteja...

Carme Rosanas ha dit...

Poca broma, tenir coma aliat un pingüí de dos metres és una bona cosa, eh?

Crec que ara mateix me'n fabrico un! :)

Allau ha dit...

I on era el pingüí quan es van convocar eleccions?

Angel Corrochano ha dit...

Las cosas que nos tenemos que imaginar para poder aguantar a tanto indeseable ....!!!
Que buena historia Clidice :)
un fuerte abrazo

Galderich ha dit...

Ha, ha... és el pingüí de Zumosol!

El porquet ha dit...

Tant de bo aquests personatges fantàstics creats per la nostra ment els poguéssim fer realitat... algun cop de bec no aniria malament!

Eduard ha dit...

Ai, Clídice... a mi m'ha vingut el cap el Chew-Baka, el copilot i amic de Han Solo -el Harrison Ford- de La guerra de les galàxies!!! (Serà perquè tinc una yorkshire, que és com una miniatura del Chew, o hauria de dir que aquest és una "maxitura" de la meva gossa). En fi, que potser a partir d'ara m'emportaré una ampliació de la meva gosseta a les reunions previsiblement pesades...

Francesc Puigcarbó ha dit...

JO EN VULL UN! en venen a l'IKEA de Sabadell?

Garbí24 ha dit...

A veure si en cimprem un i l'engraixem tal com a anec de foia a base d'embut fins que arribi als quatre metres

Anònim ha dit...

quan hagis acabat amb el pingüí, deixame'l a mi que també hauria de fer una visita a la meva empresa...

Clidice ha dit...

Aris a cada ajuntament, a cada empresa ... que ja se sap, arreu hi ha persones :(

Carme faràs bé, a més mengen poquíssim, t'ho asseguro ^^

Allau bé, tampoc podem estressar-lo més del compte, que els pingüins tenen les seves necessitats :)

Ángel Corrochano gràcias! la verdad es que a veces dudo de si la cuerda soy yo o los demás, pero es que sino ...

Galderich doncs sí, ben pensat, sempre és millor un pingüí que un "primu" :P

El porquet bé, si més no són útil per allò de la justícia poètica, que també pertany al món de la quimera.

Eduard faràs bé, un Chewee-yorkshire de dos metres seria una gran cosa, sobretot gran ^^

Francesc Puigcarbó hahahaha no ho sé pas, que encara no hi he estat. Em pregunto quants pingüins de dos metres teníeu a l'ajuntament :P

joan gasull home, quatre metres de pingüí ja costen més d'ubicar en una sala de reunions :D

pons007 bé, podem arribar a un acord amb el preu, ja saps despeses de transport i tota la pesca ;)

Olga Xirinacs ha dit...

La meva mare em deia que en comptes de públic m'imaginés cols, quan jo havia de parlar.
Però fa pocs dies, assistint a dues pesadíssimes conferències seguides, durant la primera vaig escriure un conte de 4 pàgines, i durant la segona un article que tenia pendent. Sempre porto una agenda amb folis doblegats dins i fot-li, ja poden anar enraonant, que es pensen que sóc aplicada i prenc apunts. ¿Per què hi vaig? Gairebé sempre per obligació, que no sóc masoquista. Però avanço feina.

Gemma Sara ha dit...

Mmm has vist "Ruby Sparks"? Com es fa corpori un personatge imaginat.... Imaginari o real, tenir un pingüí gegant de còmplice segur que fa menys soporífera una reunió soporífera i més suportable un tipus insuportable, visca Nostraprotagonista!
(que mono que és el Pingu, ara me l'has fet enyorar)

Allau ha dit...

Gemma, a Ruby Sparks el que li calia era un amic imaginari que no fos el "polvo somiat" del director de la pel·lícula. Clídice apunta molt millor amb el seu pingüí descomunal.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no ho sé, el comentari es d'abans o del mateix dia que va explotar el cas, pero més d'un s'ha quedat congelat.

Gemma Sara ha dit...

Allau, estaria bé que la Ruby s'imaginés l'home ideal, i veure si és el Dano, tenint en compte que és la seva parella per partida doble... El pingüí no sé pas què deu imaginar...

Allau ha dit...

Gemma, no puc entendre la vida amb Paul Dano com a home ideal de ningú. Amb els pingüins, grans o petits, sóc molt més comprensiu.

Eduard ha dit...

Com m'he rigut! XD Escolta, com se t'ha acudit aquesta idea?

Dr Purva Pius ha dit...

Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.