dilluns, 4 de juliol del 2011

No a la guerra, a cap guerra; no a la violència, a cap tipus de violència

Aquest dia parlant dels exèrcits i els uniformes pretenia dir el que aquí ens diu millor un militar. Perquè els Estats Units d'Amèrica no són els seus governants i prou, com nosaltres no som els nostres governants i prou.

16 comentaris:

Sílvia ha dit...

uau, realment fa somniar...

Alberich ha dit...

Un molt bon discurs denunciant el militarisme imperialista. Malauradament amb la càrrega de la bona fe i de la utopia, doncs no nomes aquestes forces militars i el mal que provoquen són aplaudides pels grans magnats, sinó per la gran massa de les classes mitjanes que veuen perillar el seu estatus.
Un bon vídeo
Salut.

Carme Rosanas ha dit...

Quantes veritats en 4 minuts...

lolita lagarto ha dit...

de visió obligatòria a les escoles..

Galderich ha dit...

És molt bo aquest vídeo. El vaig veure fa un cert temps i em va impactar per qui ho diu i com ho diu.

Vicicle ha dit...

Tot i lo excepcional d'aquest tipus de declaracions, reconforta saber que alguns militars són essers amb possibilitat de pensament lliure i autocrític. No ho coneixia. I sí, com diu lolita, d'obligada visió a les escoles.

Garbí24 ha dit...

molt ben fet, a veure si realment algú li fa cas....que corri que corri

Francesc Puigcarbó ha dit...

Demolidor, però només és el gest (molt d'agraïr). la pregunta és: Algú els hi farà cas. Quin serà el primer Govern en desarmar-se? o les dues potencies en posar-se d'acord per fer-ho.

Sergi ha dit...

Ja diuen que els soldats són homes forts valents. També diuen moltes altres coses dels soldats, que també són. Però aquest té un parell de pebrots que no li podien cabre sota la taula de cap manera. M'estranya que aquest vídeo no l'hagin fet desaparèixer encara. A ell probablement sí. Però el missatge arriba i esperem que arribi molt, molt endins en una societat que adora el seu president com un semi-déu.

Anònim ha dit...

En veure aquest vídeo no he pogut evitar recordar aquelles imatges de Gunatanamo, amb militars americans torturant a presos. Potser aquell faria pensar més que aquest, militars entonant el mea culpa.
Com deiem quan erem joves i innocentots:
"gastos militares para birra en los bares"

salut

Elfreelang ha dit...

Descobreixo gratament que encara un món sense guerres és possible...l'esperança reneix de tant en tant

María ha dit...

Què puc dir-te el meu volguda CLI!!

ESTIMIN...

“No a la guerra, a cap guerra; no a la violéncia, a cap tipus de violéncia"

Llàstima que a aquest exsoldat del video, no li faci cap cas tots aquests enemics a els qui no veiem i que no obstant això obeïm com a zombis, els innombrables poderosos, els poders financieros, els mercats i tots els ens suparancionales que sagnen al món per al seu exclusiu benefici...i segueixen muntant les guerres que els convenen i les que anem la resta.

Un petonet CLI...és dilluns tingues pietat, porfa!!

Bueeno, ¡¡¡feliz semana!!!

Clidice ha dit...

Eponelep somniar, ni que sigui una mica, encara és gratis :)

Alberich la realitat és la que és, i és tossuda, però pensar que amb educació (informació no, que sol ser sempre interessada) en criteri, potser podríem reunir una massa prou important de gent amb capacitat de llegir la realitat i fer-la més impermeable a aquells que pretenen controlar-la. Digues-me utòpica, però sense una utopia costa molt llevar-se cada dia.

Carme no cal gaire estona perquè et posin la veritat al davant del nas, oi?

lolita lagarto això de les escoles és complicat, perquè si ara les escoles es posessin a "educar" en comptes d'ensenyar, hi hauria autèntiques baralles ideològiques i denúncies a desdir per lesió de drets. Un "alberginiar" on no em ficaré. Ara, pel que jo penso, no estaria de més el que tu dius.

Galderich és que és una "veu autoritzada" com poques, oi?

Vicicle l'autocrítica és quelcom que ben pocs, de cap sentit, duen a terme. Entre els sectaris i els relativistes, estic convençuda que hi ha d'haver un espai per pensar en la Humanitat.

garbí24 la gràcia de la Xarxa: que corri! :)

Puigcarbó hi ha actes als quals no se'ls pot demanar res més enllà que la seva simple existència. No hi ha una aplicació pràctica immediata, però si que poden ser el desencadenant d'un estat d'opinió que dugui els governants a prendre una decisió o una altra. Res és perfecte, i potser és millor així, malgrat la barbaritat que suposa.

XeXu totes les societats, sense excepció, tenim les nostres virtuds i les nostres mancances. La Humanitat ha canviat molt en molt poc temps i no ens podem instal·lar en el discurs pessimista, perquè hi ha hagut grans avenços. Només cal pensar en com, en altres segles, fins al XX, algú que tingués un discurs pacifista era abandonat fins i tot per la família.

Clidice ha dit...

Gregori Samsa una dita que està molt bé :) Moltes d'aquestes coses canvien per la pressió popular, no oblidem que els governants -i les empreses- sempre estan a l'aguait del pols de l'opinió pública. Avui veia un anunci on, d'una forma que volia ser subtil, situava una pila de gent en una plaça reclamant un producte. He pensat: "ja trigaven".

Elfreelang el dia que descobrim com gestionar les tensions en pau potser deixarem de tenir avenços científics, però segur que viurem més tranquils.

María si mujer, toda la piedad con la buena gente, y toda la dureza contra esos de que hablas. No debemos cejar jamás en el empeño. Un besazo :)

Eduard ha dit...

Esta molt bé. Les guerres avui dia són un pou de crueltat que xucla l'aigua dels països que hi participen. D'altra banda, la pau mundia avui per avui encara és una utopia.

Clidice ha dit...

Eduard Ariza mai han estat incruentes les guerres, la duresa de les guerres actuals és que van en contra de l'imaginari de la majoria de les persones. Sortosament, perquè pitjor seria que, al damunt, les consideréssim com a cosa bona. Caminem endavant, de ben segur.