dimecres, 22 de juny de 2011

"Juguem"?

Aquest dia vaig fer l'examen d'Antropologia social i cultural. Reconec la meva vocació d'antropòloga frustrada, perquè això de mirar la gent i del que en veus fer-ne ciència -i, fins i tot, cobrar per fer-ho- em sembla una meravella. No sé si em va anar bé o malament, perquè sempre tinc la sensació d'haver fet un desastre, tot i que la nota de l'Avaluació continuada em dóna una certa tranquil·litat.

Una de les preguntes era que apliquéssim els nostres -minsos- coneixements sobre el mètode antropològic a partir de dues fotografies. L'una, aquesta: 
L'altra era d'uns reclutes que arribaven a unes instal·lacions militars. Aquesta no l'he poguda trobar però us en poso dues pel mateix preu i que, a més, us donen més pistes.

La primera:
Diguem-ne un abans i, amb la segona, un possible després:
Jugueu a dir-hi la vostra? Si fossiu estudiosos de la cosa humana d'una civilització aliena a la nostra, però que, pel fet de ser humans, compartiu rituals d'aparellament i de pas de l'adolescència al món adult i molts d'altres, que en treurieu de l'una i de les altres?

Les fotografies han estat extretes de la xarxa.

24 comentaris:

Alberich ha dit...

És un món fascinant el de l’estudi del comportament humà i les col•lectives actituds dels rituals d’aparellament, defensa territorial i d’altres del comportament animal que tan bé estudia l’etologia de Lorenz. La barreja de les dues disciplines ( l’antropologia i l’etologia) ens porta a fascinants conclusions de la complexitat i la senzillesa d’aquesta mena antropocèntrica i complexa que ens creiem ens humans.
Celebro que et vagin anar bé els exàmens ( que tanmateix també es podrien estudiar amb mètode etològic...) ;-)
Salut.

Skaði ha dit...

Clidice que li havia començat a escriure sobre la primera foto però me s'estava quedant molt llarg com a comentari... què no em deixa que li la furte i ho faja com a post???

Galderich ha dit...

Oficial y caballero és la pel·lícula que resumiria això que dius. Una pel·lícula infumable que sinó la mires com a curiositat antropològica no hi ha per on agafar... i així i tot tampoc hi ha per on agafar-la!

Carme ha dit...

Jo d'antropologia res de res... no en tinc ni idea. Les primeres idees que em venen és que el primer ritual d'aparellament em sembla molt allunyat de la vida i de tot el que representa l'amor i la unió. Res a veure. En el segon cas, crec només una societat o cultura malalta, pot fer una mena d'iniciació al món dels adults amb aquesta agressivitat. Però clar, segur que jo suspendria l'examen, les meves opinions són totalment subjectives i simplificadores.

Bona entrada d'estiu, Clídice!

Clidice ha dit...

Skaði li permeto el furt a condició que torneu i ens regaleu el link a l'apunt :)

Ángel ha dit...

Que divertido !!!, veamos:
Las sociedades están en constante evolución, aunque esta evolución sea muy lenta, según que casos. La representación de rituales, relacionados con el crecimiento o el paso a la edad adulta, en el ser humano, son frutos de las necesidades de una sociedad concreta. Posiblemente lo que hoy consideramos como costumbres tópicas, dentro de 1000 años sean rarezas del pasado. Ese futuro depende de nosotros y nuestros deseos y necesidades de superar actitudes necesariamente desfasadas.
Un abrazo

lolita lagarto ha dit...

la primera..
mascle i femella en edat de reproducció en aparellar-se han de complir un ritual, vestits, regals i supersticions envolten la cerimònia. El pare de la femella l'entrega al mascle qui a la vegada haurà de poder mantenir-la i cuidar-la a canvi d'una dot que el pare de la femella els entrega. La finalitat de l'aparellament és la reproducció i l'aparellament és per tota la vida. El mascle aconsegueix els bens per a la parella i fills i es creu en el dret i poder de dirigir i manar la relació. Fan veure que això és amor.

ara algunes coses potser han canviat.. no?

Aris ha dit...

El matrimoni diu que serveix perquè l'èsser humà no s'estigueixi i es perpetui. Deixi de ser nòmada i marqui un territori. En quan a la guerra, es el regulador demogràfic.
La veritat no en tinc ni flowers, només he llegit al Marvin Harris.
salutacions

Òscar Roig i Carrera ha dit...

“Rituals”, m’agrada aquesta paraula, odio aquesta paraula... Jo jugaré en versió una mica humanoide extraterrestre.
De la primerera foto en diria: “Dos mascles foscos es disposen a aparellar-se amb una femella clara, que porta un vestit apropiat perquè sota hi càpiguen tots dos. Altra gent, aficionada al sexe en grup, s’ho mira amb expectació.”
De la segona: “Grup de joves canvien un uniforme per un altre amb finalitats poc clares. Probablement el segon els permet atenuar una mica el distanciament implícit que entre ells es percep. Són gent tímida que es pinta la cara per amagar-se i es protegeixen amb una mena d’instrument que no sembla tenir cap finalitat útil.”

XeXu ha dit...

M'ho poses ben difícil, ja que les dues imatges que mostres són de coses que no m'agraden especialment. Per mi serien comportaments anòmals, unir-se a una mena de 'disciplina' força antinatural. Si m'ho mirés des de fora pensaria que les persones de les imatges es veuen forçades a fer els actes que fan. Però naturalment estic influït i no m'ho miro des de fora, ho dic pel que a mi em costen d'entendre totes dues situacions.

El porquet ha dit...

Aquí jo diria que hi intervenen les teories de regulació de la població de Malthus (i la seva famosa K limitant).

El casament no deixa de ser un acte en favor de la fertilitat i la perpetuació de l'espècie.

Aquesta espècie doncs es va perpetuant i creixent fins que oh! els recursos (alimentaris i/o energètics, bàsicament) escassegen per a donar aliment a tanta població (la K ens està limitant).

És llavors quan les poblacions (totes) s'autorregulen automàticament a través dels conflictes per tal de deixar la població adequada als recursos disponibles al moment.

Si per alguna raó (tecnològica sobretot) la quantitat de recursos augmenta llavors el valor de K limitant augment i en època de vaques grasses tots són flors i violes, i vinga casaments, i vinga a perpetuar espècie fins que el propi creixement ens torna a conduir a topar amb la maleïda K... disputa de recursos... tornem a regular la població (mande firmes capitán!)

Eduard Ariza ha dit...

És molt tòpic, però el prolbema de l'antropologia és que el subjecte d'estudi i ñ'investigador són la mateixa cosa. Com en la psicologia, això dóna pas a situacions complicades. M'agraden les tres fotos, unes noces, uns civils i uns militars, però així en fred em costaria treure'n conclusions. Tu què vas posar-hi?

pere ha dit...

Jugo.
Les tres fotografies em semblen -ho haurien de ser- obsoletes. I no em refereixo a la finalitat, en la primera, sinó al mètode; en la segona, la finalitat és discutible, el mètode, ja ho he dit.
Desenvolupar i justificar les afirmacions que faig és objecte d'examen, pel que dius.

Rafel ha dit...

La primera fotografia seria candidats a casar-se amb la pàtria, van d'un blanc virginal menys un infiltrat que va de roig. La segona que es van casar enganyats i s'han posat de sutge fins les orelles i no saben com sortir-se'n del sidral en el que s'han ficat.

Epolenep ha dit...

jejeje, quan ja era prou grandeta per pensar però no prou per negar-me a assistir de tant en tant a misses i celebracions diverses sempre intentava dir-me: "va, imagina't que ho estàs veient al National Geographic". I tot prenia un altre color...La diferència, crec, entre aquest rituals i els que veia als documentals era que en aquests la majoria d'assistents no s'hi sentien realment implicats. Sort amb les notes!

Vicicle ha dit...

Doncs mira, a mi el primer que em ve al cap és el comportament gregari, tant me'n dóna que el demostrem amb samarreta i texans o amb uniforme militar, i segon: el tamaño importa, tant me'n dóna que siga la cua de la núvia (he dit núvia, no nuvi) o el canó del fusell. És a dir, en contra de tot el que sempre ens han dit el hábito sí hace al monje. Bé, ja he dit que és el primer que m'ha vingut al fetge: el rei de les aparences, dissimula gairebé fins al final.

Puigcarbó ha dit...

fàcil: la primera_ LA BODA DEL SIGLO

LA SEGONA: LA QUINTA DEL PORRO

LA TERCERA: que hiciste en la guerra papi?.

nO SE JO DE TU SI VAL LAM PENA ESTUDIAR ANTROPOLOGÍA, t'ensenyaràn tot el que ja saps de vell per pura observació i intuició. I sobre tot no escriguis novel·les que els antropòlegs són molt dolents per aixó, vegis Sánchez Piñol.

María ha dit...

jajaja el meu volguda CLI,
ens hem posat a jugar-les dos alhora en els nostres blogs...

Espero que el teu examen t'hagi anat bé... vagi martiri aquestes dates amb els exàmens!!

A veure, venja vaig a jugar... no sé si m'he assabentat bé... haig de dir el que m'inspira antropològicament parlant la gent de cada foto?... a veure...

La dels reclutes... una comunitat jove d'individus, que resignadamente esperen trobar un futur jugant a matar a altres individus de la seva mateixa espècie existeixen les guerres en altres espècies que no sigui la humana?...

La dels boines verdes de camuflatge ... individus convertits en depredadors, amb els seus abillaments, pintures i instruments d'espantar ... et val?:))


Un petó muuy gran CLI...

PD
si vols jugar en el meu, estàs especialment convidada, que ho sàpigues... encara que saps de sobres que tu no necessites invitació alguna... fins a la cuina directament sempre que et vingui de gust:))



PD2
La de la boda... que se me olvidó... "RITUAL DE PREAPAREAMIENTO DE GALA...PREVIO AL DE DIVORCIO... CON ATUENDO MÁS INFORMAL" ;)))


¡¡FELICES HOGUERAS, esta noche CLI!!

Clidice ha dit...

Alberich reconec que mesclar etologia i antropologia és una de les meves passions secretes ^^

Galderich òndia! poc que hi pensava jo en aquesta pel·li! Doncs si que tenia tots els ingredients, ja tens raó.

Carme els rituals solen obeir a mecanismes que poc tenen a veure amb conceptes com amor. A vegades hi són barrejats, però no oblidem el que som: animals i moltes coses, per molt que les adornem, no deixen d'obeir a mecanismes que ens hi porten. Amb reflexió unes quantes es poden perdre de vista. Bon estiu Carme!

Ángel ese paso, el de tomar las riendas de nuestra naturaleza y aprender a canviarlas, depende de nosotros. De momento hay demasiados tics latentes aun. Lo cierto es que la humanidad que salga del proceso no tendrá nada que ver con la que hay ahora, eso fijo. A lo peor ni nos gusta a nosotros!

lolita lagarto la teva lectura és força similar a la que n'he fet jo, tot i que l'amor, tal i com el concebem nosaltres, sembla que no és res més que una invenció tardana. O sigui que encara no tinc gaire clares les seves bondats ^^

Aris una mica reduccionista no? però s'entén. Tot i que el matrimoni i l'extinció humana no crec que tinguin correlació. Hi ha moltes cultures on no hi ha matrimoni, ni parelles, i van fent la viu-viu ;)

Òscar Roig Carrera vaig pensar en els teus Rituals també, no et pensis. La teva visió podria ser un primer contacte de l'antropòleg amb la tribu, però no t'oblidis mai de Jauss :)

Clidice ha dit...

XeXu bé, si fossis un antropòleg hauries de tenir clares que unes són les teves idees i altres les dels subjectes a estudiar, pensa com un científic i, com li he dit a n'Òscar: no oblidis a Jauss!

El porquet si, és una versió de l'assumpte força endreçada, tot i que, com li he comentat a l'Aris, les societats que no tenen aquests ritus també es perpetuen.

Eduard Ariza bé, l'antropologia va començar estudiant "tribus primitives", cosa que permetia una certa distància, malgrat que la distància mai és suficient com per a que la presència de l'antropòleg no influeixi en el subjecte estudiat. Després ho explico.

pere si, aquesta és la gràcia, exposar que el que dius ho dius perquè saps perquè ho dius ;)

Rafel hahahaha molt bona! la versió còmica també és imprescindible.

Eponelep ningú sembla sentir-s'hi implicat, com ningú veu el Sálvame i tothom veu els documentals de la 2 i el 33 ;P però el ritual, depenent de qui el fa, és gairebé sagrat.

Vicicle eiiii m'ha encantat l'expressió "el primer que m'ha vingut al fetge", em recorda l'expressió shakespeariana "t'estimo amb tot el meu fetge", com a òrgan productor dels "humors" :D

Puigcarbó bé, jo m'ho passo bé, és una manera com una altra de donar llustre a la xafarderia, no trobes? :) I no, les novel·les les escriviu els novel·listes, jo només sóc una blogaire :)

María si, han ido bien los examenes, creo :) no está mal tu versión tampoco :) luego me paso por tu casa que voy liada, gracias por los buenos deseos, un besazo!

Clidice ha dit...

A veure si recordo ni que sigui sumàriament el que hi vaig posar. D'entrada la fotografia del casament em va fer recordar uns treballs que vaig estar fent sobre unes capitulacions matrimonials del casament entre els membres d'una família murciana i una d'extremenya cap allà al segle XVII. La dona és merament el "present" que simbolitza la unió de dues famílies, per això sol anar tan ben "embolicada". Un mascle dominant d'un clan ofereix la possibilitat d'unió a un mascle d'un altre clan, amb el que implica de guanys materials la unió, les filles femelles han servit durant segles com a fórmula per a segellar pactes polítics i econòmics entre famílies. En aquest cas també podríem parlar d'endogàmia social.

Respecte a les altres dues, ja us he dit que no havia pogut trobar la fotografia, única, que m'havien posat on un oficial, rasurat com cal i completament uniformat de camuflatge, amb un cartipàs a la mà, passava llista d'uns reclutes, encara amb els aspectes "de carrer" i amb una bossa de camuflatge idèntica cadascun. Un ritus de creixement, però alhora una forma d'igualitarisme i despersonalització que arriba a l'extrem que, gràcies al fet de veure'ls a tots iguals -mireu sinó una desfilada- poguem tenir tendència a no pensar en ells com a persones individuals, sinó com a eines. Alhora, el rasurat, l'entrenament, la disciplina, els uniformes, ajuden a fer-los sentir part d'un tot que fàcilment es pot identificar amb la pàtria a la qual cal defensar irreflexivament, obeïnt ordres, perquè formes part d'un tot. Si has de matar algun dels nois o noies de la primera fotografia et serà més difícil, són persones amb cares, expressions, i signes identificadors que els fan distints els uns dels altres. Els segons només són cossos idèntics que es mouen, van armats i són una excusa més que suficient per a no ser identificats com a persones. És aleshores que parlem de "baixes" i els morts són menys morts.

Bé, això i més coses i una mica més endreçat eh! :)

Elfreelang ha dit...

ui arribo a misses dites i a més l'antropologia em queda lluny, una assignatura en tota la carrera....ben dit tot el que està dit i espero que treguis bona nota! i per cert bona nit de sant Joan!

marta (volar de nit) ha dit...

jo també espero que t'hagin posat molt bona nota. A mi el que m'ha cridat l'atenció és que els futurs militars tenen les cames separades per mostrar virilitat, fortalesa, el que sigui; i en canvi la núvia porta un vestit que no deixa veure si té les cames juntes o separades.

Clidice ha dit...

Elfreelang en un blog mai es fa tard, bé, si es tracta d'una berenada potser si ;)

marta(volar de nit) res és perquè si, oi?

Per cert, hihihihi, vaig treure un 10 en l'examen. Si, ja ho sé, sóc repel·lent, però m'estic refent de tant de suspendre expressament al batxillerat ;)