... i també aprofitant que aquest semestre estic amb l'assignatura de Filosofia, sempre m'he preguntat, veient la seva imatge: com s'ho feia per menjar una sopa de fideus? És que hagués pagat per veure-ho eh!
(ho sento Leb però ara estic en fase catarsi)
(ho sento Leb però ara estic en fase catarsi)
23 comentaris:
No m'ho vull ni imaginar... Tot un homenot com ell amb tot de fideus penjant del bigoti... Quina imatge! Però, bé, serveix per humanitzar una mica Nietzsche, oi? Tan superhome...
diguem que desprès de la sopa s'hauria de pentinar el bigoti.....
Molt senzill: Si se'ls començava a l'hora de dinar, podia anar fent tastets fins a l'hora de sopar ;-)
Això o unes patates de bossa. Tant és, perquè aquest bigoti ho absorbeix tot. Però hi ha raspalls de bigoti, no? A més, pots considerar que el feia servir de magatzem, tot el que se li quedava allà podria ser el que en castellà cutre de Muchachada Nui es diu un 'paluego'.
els bigotis en general els trobo molt lletjos, però aquest és una marranada!
Jo també em pregunto altres coses respecte a si podia fer determinades activitats degut al seu bigoti però com que estem en horari infantil m'abstinc d'esmentar-les en aquest comentari.
Una sopa de fideus o qualsevol altra cosa... no? sembla complicat!
Em sap mal decebre-vos però aquest bigoti era postís. I us ho puc assegurar ja que el vaig conèixer personalment. Bona part de la seua obra li la va inspirar la meua activitat viciclista. Sense anar més lluny la teoria del Superman. Feia com el iaios fan amb la dentadura postissa quan es giten a dormir. A taula, se'l llevava i mentre menjava li el pentinaven. Sempre polit i endreçat. Molt llest aquest home.
La resposta és evident: amb una palleta. I t'ho diu un paio de ciències (no-exactes, clar).
*Sànset*
tinc entès que mentre se la menjava va escriure "así hablo Zaratustra" ..
Per experiència et dic que s'aprèn l'habilitat... Un dels secrets és amb el polze i l'índex, prèviament a ingerir el menjar, separar-se les dues meitats del bigoti per obrir l'obertura. Per això la forma de mostatxo encara es fa més marcada.
En el moment en què vaig arribar a dur la barba i el bigoti més extensos, recordo que en molts instants els pèls del bigoti se'm ficaven dins la boca. Així, inesperadament, tornava a assaborir un cafè, una salsa bolonyesa o alguna altra cosa. Era un plaer enorme!
Al meu blog tens confirmació documental -amb foto i tot- de la meua amistat amb el Friedrich. Gràcies per la idea.
Potser s'hi feia trenes i se les lligava per darrere el clatell...
És una idea...
Un aspirant a superhome no pot tenir més que un superbigot...i amb tant de "super" pel mig potser és que aquesta escombra tenia poders de superheroi i es feia neta, centrifugafa i es pentinava sola després de cada mos...:)
amb aquest bigoti semba el cap de la Margie Simpson. De totes maneres es sabut que Nietzsche només menjava bacallà amb samfaina, i que el plat quedava molt net.
deuria ser molt angunios veure menjar a aquests bigotuds...
Es que pa pensar bien hay que ponerse muy feo. Si no, no vale.
Tengo un amigo filósofo y profesor de filosofía (también feo el tío, como es natural) que me dice que con Nietzsche hay que tener cuidado por que su potencia cautiva y confunde. Sobre todo a edades tempranas. Así que ten cuidado, Clidice :-))
Un petó
Si és que no pot ser, que aquest jovent no es pren res seriosament! Brf, grf i xrlf!
Ecs, ecs, i ecs! No se m'acut res més.
Perdoneu que no us respongui un a un, però és que el protagonista de l'apunt, i d'altres amiguets bigotuts seus, em prenen gairebé tot el temps arf arf :(
Error! Error! Això no és cap bigoti. És un neceser i un estoig.
huas huas huas marta!
Publica un comentari a l'entrada