... i passen els anys, i cada dia amb més força, agraeixes que et tractin amb una mica d'elegància, perquè ja duus l'ànima prou baquetejada i estàs tipa de lluitar, inútilment, contra allò que ni goses anomenar. Una mica de guant blanc és el millor remei per considerar, seriosament, que encara hi ha motius per a seguir endavant.
31 comentaris:
No he vist aquesta pel·lícula, però ho hauré de fer ben aviat perquè aquesta escena és meravellosa! Sobre l'elegància tens tota la raó, n'hi ha tan poca que s'agraeix molt. Jo hi afegiria la prudència, que també costa cada dia més de trobar.
Salut!
més que elegancia podriem parlar d'educació i un xic més enllà, l'elegància no se perquè s'associacia sovint a la decadència, COM AQUESTA PEL·LÍCULA.
L'elegància no es pot ensenyar, com l'art s'hi ha de nèixer.
Si t'hi has fixa't - per exemple - sobretot els negres alts caminen amb molta elegància no exenta d'una punt d'indolència que també és elegant.
això em recorda una anècdota. Quan un dels meus fills tenia nou o deu anys va tenir una mestra substituta durant la baixa maternal de la titular. Quan li vam preguntar a casa "com és, la nova mestra?" es va gratar el cap, s'ho va pensar una mica i ens va dir: "Es fica el bolígraf a l'orella, es cargola els cabells greixosos amb els dits i es puja els mitjons contínuament. A tots ens sembla que és molt INELEGANT".
Doncs això: a veure si deixem d'apujar-nos els mitjons, coi, que no passaran de terra ;)
Si, tens raó, almenys a mi em passa, cada cop valoro més el bon tracte humà, m'encanta trobar-me amb aquesta preciosa i valuosa consideració, i també haig de dir que jo el practico encantada, tractar bé els demés és tractar-se bé a un mateix, tot un plaer que no hi vull renunciar. Bon dia Montserrat!
I el concert de copes, me l'apunto, gràcies!
Vaja, torno a provar. Inelegància? Suposo que el que tens és semblant a intentar baixar les escales quan el alumnes tornen a les classes després del pati.
Una de les definicions d’elegància és:”Forma bella d’expressar els pensaments”, que crec que va que ni clavada a la teva (nostra) petició. Aquesta seqüència del film d’en Fellini , que és un cant a la nostàlgia d’una etapa crepuscular, és d’una elegància exquisida. L’elegància només es troba en certes “rara avis” de l’espècie humana i confesso que és una virtut que em produeix una certa enveja.
Salut.
Em fascina la sàtira de Fellini. Aquesta és una de les pel-lícules que hauríem de veure una vegada, i una altra, i una altra...per tal d'endinsar-nos en la màgia i la poesia.
Osti! és un video preciós, té molta gràcia... i els personatjes estan super ben escollits...
Genial manera de començar el dia.
Seguirem endavant...
Una abraçada.
Potser sí que tots plegats hauríem de ser més fins. No cal arribar a certs extrems... però ser considerat no hauria de ser tant difícil de trobar.
*Sànset*
... Una gran escena!... Jo ni demano guant blanc, ni demano que tothom vagi ple de formes belles d'expressió, potser és que hi ha moments que de cops ja en tens prou. Només em conformaria amb una mica d'educació... =:)
La manca d'educació és una de les coses (per no dir la cosa) que més malament tolero.
I, cada cop, et trobes menys gent que la practiqui. No es tracta de parlar de vostè ni d'un tema d'estudis és, senzillament, un tema de respecte per l'altre.
Guant blanc... i net, per favor!
Sóc molt fan d'en Fellini, i aquesta pel·li l'he vista una colla de cops. Tot i així, no havia pensat en el concepte de l'elegància(o de la inelegància) a propòsit d'ella.
No obstant, subscric aquest desig d'elegància. Una actitud que no sempre és possible, però. Fent classe a primària de vegades és difícil mantenir-la, tot i fer els possibles.
sempre hi han motius per tirar endavant, i que mai ens faltin
A mi em passa a l'inrevès, cada cop tracto amb menys guant blanc qui no em tracta bé a mi i entre els veïns de ponent d'aquests n'hi ha a grapats.
Em sume a la reivindicació de l'elegància. Estic fart de barroerisme, males maneres, crits, i tot això que es veu a qualsevol programa de televisió. La princesa del poble, huas, huas, huas, huas!!
I la peli, meravellosa.
Aquesta escena es bonísima. El Fellini sempre ficava gent del mòn de l'espectacle a les seves pel'lícules, com aquests músics de copes. Em recorda molt un llibre de Pere Calders, Ronda Naval sota la boira, l'elegància dels anys 20.
Sempre hi ha motius per tirar endavant. Per minsos que puguin semblar, com és el plaer immens de tornar a veure aquesta peli genial.
Una molt bona reflexio.
David elegància, prudència, potser l'una conté l'altra :)
Francesc Puigcarbó elegància, prudència, educació, ja tenim tres paraules, tot i que continuo pensant que la primera les conté totes :) Decadència i indolència, no tenen perquè ser negatives. Totes les civilitzacions acaben cansades i velles :)
Arare doncs el teu fill té, des de ben petit, un sentit, segurament heretat, per detectar la Inelegància i l'elegància aleshores també :) Els mitjons sempre avall, per suposat.
GEMMA bona nit guapa :) si, provar de tractar bé les persones i ser-ne corresposta és tot un plaer. Penso que, a base de tractar com cal, t'acostumes a ser com cal.
Evocacions uf! no m'ho puc imaginar, però potser es tracta de somriure i prendre-s'ho amb bon humor :)
Alberich tens tota la raó i no cal que siguin ni joves, ni bells, ni rics. L'elegància es té o no, no es paga.
Pilar màgia, poesia, és que Fellini són paraules majors sempre :)
rokins gràcies guapa :) i si, els personatges resulten fabulosos.
Sànset potser no és tan com ser "fins" sinó considerats, respectuosos :)
digue'm ariadna hola :) no és tan com el refinament, sinó que identifico l'elegància amb l'educació, el respecte :)
òscar tu ho has dit: respecte, consideració. Sempre en trobo a faltar :)
Jordi hahahaha sobretot net! :)
Lluís Bosch a mi és que trobo elegants els personatges, la posta en escena, els decorats, les gallines ... ho trobo tot elegant en aquesta pel·lícula.
garbi24 si, però sobretot, amb prudència, educació i respecte, elegància no? :)
MARTELL DE REUS a ponent i a llevant hi ha gent elegant i molt poc elegant. Malgrat que saps que compartim objectius polítics, em nego a posar a tothom al mateix sac :)
Xavier Aliaga a la televisió, a totes, s'ha arribat a uns extrems dramàtics. I no oblidem que la TV és el que ensinistra a les persones. :(
Aristofeles saps? penso que s'ha perdut molt aquesta necessitat d'explotar la part més positiva de les persones, com Fellini ens demostra en aquesta escena.
LEBLANSKY si, al cap i a la fi, ser optimista és una professió :)
Striper gràcies maco! :)
Cada cop valoro més l'educació. I també em fan enveja les persones que són elegants d'una manera que sembla natural. L'esperança és que penso que de tot se'n pot aprendre.
Quan em trobo persones inelegants ( es pot dir també poca-soltes ? ), intento treure el pal de les rodes, m'espolso i dic: e la nave va.
És una frase molt apropiada per tirar endavant.
marta (volar de nit) sempre cal aprendre'n i moltes vegades et sents (jo vull dir) maldestra i barroera i esperes que l'elegància dels altres t'ajudi a aprendre :)
rafel la frase és inmillorable: é la nave va :) tens tota la raó.
Jo també sóc dels que gestiono fatal la manca d'elegància (o digues-li d'educació, tot i que no sé si seria ben bé el mateix...)
Per cert, espero que no sigui poc elegant reconèixer que encara és hora que vegi aquest clàssic.
Hola Ferran no hi pateixis, els clàssics tenen aquest avantatge, sempre hi ets a temps :) I sóc del parer que elegància implica respecte, o sigui que l'educació és consubstancial :)
Publica un comentari a l'entrada