"Som el resultat d'una mescla primordial d'hidrogen i heli, que ha evolucionat durant tant de temps, que va començar a preguntar-se pels seus orígens". Jill Tarter
No em negareu que pot resultar fascinant considerar com uns àtoms d'hidrogen i heli poden arribar a preguntar-se: qui som? d'on venim? on anem? I adonar-nos que aquests àtoms som nosaltres.
Recordeu Jodie Foster a Contact? La pel·lícula estava basada en la novel·la homònima de Carl Sagan (versió en .pdf) i el personatge principal en la Jill Tarter, que també "ensinistrà" la Foster durant uns mesos abans de rodar-la.
El vídeo té l'opció de subtítols.
32 comentaris:
No només és fascinant, sinó que trobo la frase de la Tarter magnífica! Molt ben trobada, i en definitiva, no som més que una manera d'embolicar i protegir el DNA, es podria construir la frase amb aquesta base.
L'altre dia van fer Contact per TV3, no l'havia vist i em va agradar força.
Si estem fets d'hidrogen i heli, suposo que els de Madrid tenen més hidrogen que heli donat el caràcter fortament inflamable i explosiu del primer element de la taula periòdica.
"i adonar-nos que aquest àtoms som nosaltres"
...i que cada àtom és com un sistema estel·lar per si mateix?
per tant, podríem dir que estem fets de ressons d'estrelles?
Som una imatge dels nostres orígens?
(ei! com imatge poètica és mona...)
Impressiona pensar que, tot el que considerem sòlid i "palpable", sols són un conjunt d'òrbites d'energia...
;¬)*
Quin vídeo més fascinant. Obre els ulls a un univers que ens ultrapassa i ens fa veure la futilesa dels nostres petits conflictes tribals, davant l’enormitat i la probabilitat de la vida més enllà de la Terra. Gràcies per divulgar-lo.
Som una mescla d'hidrògen i heli... i alguna cosa més a la qual no sé posar nom. Som un misteri per a nosaltres mateixos. Som un punt ínfim, mínim, minúscul...
Em va encantar la pe·lícula. Pel que fa al vídeo que ens presentes avui, espero de debò trobar l'estona per escoltar-me la senyora Tarter; estic segur que serà interessat. Merci!
Vaig veure la pel·lícula fa temps i no la recordo molt, tinc alguna imatge confusa d'un final més o menys obert. En Carl Sagan sempre em va agradar, des de Cosmos. A casa erem uns fans. És una imatge que associo a la meva adolescència: vaig veure la sèrie i vaig llegir el llibre que se'n va fer.
Ara no puc veure el video, a veure si més tard...
La frase de la Tarter, aclaparadora. Les coses que ens fan petits són les que ens fan créixer.
Para todo lo demàs... la prueba del carbono 14!!
Si XeXu però quin DNA eh! ;D
hahahahahaha MARTELL tu sempre en la teva línia ;P
barbollaire si, sortosament no ens acabem creient que podem travessar parets ;) bé, algú s'ho va creure i es va fúmer més d'un nyanyo :)
Alberich l'univers i una placa de microscopi, espais d'infinites meravelles (ara anava a dir allò de: "l'espai, l'última frontera" però se m'hagués notat massa la meva admiració pel capità Jean Luc Picard ;P). La realitat sempre supera qualsevol ficció i és tan aclaparadora que trobo normal que hi hagi gent que s'inventi déus i diables per atenuar-la :)
La pel·lícula Ferran la vaig reveure aquest dia a TV3, curiosament l'apunt ja estava programat (és d'aquells que vas posposant perquè sempre hi ha alguna cosa millor per dir). Crec que fa massa concessions als creacionistes, però no hem d'oblidar que és cosa dels americans. Ara encara potser en faria més, ves a saber!
Eulàlia Mesalles saps? els teus diamants de teranyina trobo que lliguen molt bé amb el tema :)
Jordi hahahahahaha o no, que ara diuen que si però no ;)
Poesia, esperança i estupor es barregen quan fem una ullada al que diem l'Univers. Mentre no siga tot pur attrezzo.
l'he vista un parell de vegades i cada cop quedo més convencut de que no estem sols......
el fet d'estar o no constituïts per hidrògen i heli no deixa de ser una possibilitat entre infinites.. (des de la meva humil ignorància de les teories científicistes..)
per molts gots d'aigua que s'agafin sempre hi haurà infinits oceans més enllà, l'actual mètode de coneixement és inabastable i només ens remet a un més enllà ple de xifres, potser hem caigut en un parany i com deia Nietzsche "l'últim parany que ens imposa la raó és el coneixement pel coneixement mateix "
ei, dic això malgrat m'encanti conèixer i veure aquestes teories i avenços.. !
Esa peli mola un hu..o!!!, me fascina ese mundo de la ciencia, Comos creo que lo he visto (todos los capítulos), al menos 5 veces. Y las últimas teorías de Hopkins, me fascinan.
Simples átomos, pero cuidado que hemos llegado a ser cabrones.
Un abrazo
Sí, sí que recordo la peli. Em va agradar.
El vídeo és molt interessant i la frase fantàsticament poètica!
Malgrat totes les consideracions, com que no se sap el que som ni el que serem ( en sentit polític tampoc, ei), més val contemplar el firmament - ¿és ferm, el firmament? - amb una certa ironia saludable: la d'estar segurs, això sí, que ni tu ni jo ni el de més enllà sabrem mai un borrall del que s'amaga realment a l'univers.
Amunt i crits, com els globus sonda.
Vaig veure fa poc les instal·lacions del SETI a un d'aquests programes d'Espanyols pel món o Valencians pel món. Sempre tenen una ampolla de cava a la nevera per celebrar el dia que arribi una resposta d'"allà fora". Ja em puc imaginar la festa que es muntarà!
Jo personalment no he sentit mai gaire curiositat per l'espai exterior. Ja tinc prou estímuls d'aquest "ínfim punt de l'univers" que és la Terra.
Reconec que Contact és una pel·lícula amb traces de comercialitat, però a mi el tema (i el propi film) em resulta fascinant. Gràcies pel vídeo, no el coneixia.
Molt i molt bona la frase!
I ens porta a reflexionar... possiblement siguem el cúmul de partícules més perillós de l'univers!
*Sànset*
Trobo genial la frase de la Jill Tarter... Realment poètica!
el que sobra és l'embolcall, l'heli i l'hidrògen per més que evolucionin no pensen i menys encara es fan preguntes, aquest és el misteri, l'ànima que diuen els catòlics, i aquest misteri no l'ha sabut explicat ningú.
Em perdo en el meu propi oceà i sóc incapaç de deixar de sentir-me en solitud. Hauré de trobar primer la companyia en l'oceà que envolta la meva illa, abans de sortir a explorar els espais siderals. Això ho deixo per qui estigui veritablement preparat, un cop hagi ressolt el seu propi conflicte.
molt bo el video. Havia llegit sobre aquest video pero no l'havia vist. LLàstima que em la crisi, els paisos i en concret Estats units, han retallat gastos amb aquest tema de l'espai i inclus es rumorejava deixà en suspens projectes com el SETI. Això es un fre per l'evolució. Ara, com diu el Stephen Hawking, ell creu que els extraterrestres seran hostils i millor no contactar amb ells. Jo penso que deu haver-hi e.t. bons i e.t. dolents, depend d'amb qui contactem primer, però es com la loteria, que hi han milions de posibilitats.
fa temps que sóc fan de sagan, i sobretot de la seva novel·la. la vaig llegir abans de que fessin la peli, i després la peli l'he vist unes quantes vegades, però la senyora original no l'havia vist mai.
quina passada de dona! de moment només he vist un trocet del video però me'l vull acabar de mirar tot!
Vicicle ni que ho fos, estaria dins d'alguna altra cosa, i aquesta sol ser la nostra limitació primordial. Ni els creients s'atreveixen a pensar on viu Déu.
garbi24 segurament que no n'estem, només per probabilística. Ara, podem comunicar-nos-hi? és tan remota la possibilitat com la de trobar una ampolla al mig de l'oceà amb un missatge escrit a dins, que la trobi algú capaç d'entendre que cal obrir l'ampolla i treure el paper i que, a més, sàpiga llegir. Imagina-t'ho!
lolita lagarto que som hidrògen i heli és difícilment discutible, hi ha una física i després vénen les teories, però l'última teoria possible sempre és la bona :)
Ángel ya se sabe, tu "arrejuntas" dos átomos y se encabronan cosa mala :D si ej keeee los átomos no tienen arreglo :D Aunque resulten fascinantes de todas todas, los átomos y los átomos "arrejuntaos" Un abrazo.
Carme la poesia també pot estar en la física, no en dubtis :)
Olga Xirinacs quan era petita creia que quan fos gran viatjaria per l'espai, pobra de mi! O em vaig equivocar aleshores o és que encara no sóc prou gran. Si mai hi ha la possibilitat ja t'asseguro que no els caldrà encomanar làpida als d'aquí baix :)
estretdebering jo sento curiositat per tot, per això sempre acabo amb el nas escaldat :P però la mateixa meravella que pots trobar en l'univers es pot trobar en una placa de microscopi :)
Xavier Aliaga me n'alegro d'haver-lo donat a conéixer doncs. A TED es troben conferències molt interessants :) A mi, la part de la pel·lícula més "pel·liculerament" americana se'm fa un pèl feixuga, el rotllo dels dolents, la científica com una mena de ventafocs, i els dubtes que es deixen enlaire sobre déu "per si de cas". Ara, passes una bona tarda de dissabte :)
Sànset els més perillosos de l'univers? naaaaaa, no ens donis tanta importància. Si els àtoms d'hidrogen i heli han estat capaços d'evolucionar fins a uns mindundis com nosaltres, no dubtis mai que també ho hauran estat per alguns altres mindundis. Que els àtoms d'hidrogen i heli tenen molt poca imaginació ;)
tirantlobloc hola! :) la poesia i la física donant-se la maneta :)
Francesc Puigcarbó potser el problema és que no es pugui explicar "des de dins", si vénen alguns altres àtoms d'hidrogen i heli evolucionats en alguna altra forma de vida, i capaços de comunicar-se amb nosaltres, encara ho podríem saber. O no. Al cap i a la fi: té tanta importància?
Pilar tots seguim el nostre pathos i fem allò que hem de fer quan, realment, estem preparats :)
Aristofeles les meves vacances infinites a Vega sempre s'han vist posposades per les punyeteres crisis :( si és que és una conxorxa! :P A mi tant me fa si són "bons" o "dolents", és que la distinció em fa riure una mica, la veritat, massa cinematogràfica :)
kika és un vídeo molt interessant, tot i que segurament jo no gastaria tantes energies en veure si tenim veïns, però entenc la passió de la Jill Tarter.
D'en Sagan tot és bo, però sobretot el darrer: El món i els seus dimonis, el seu testament vital quan ja se sabia malalt. La pel·li també m'agrada. I la Foster. I la Foster's. Millor paro.
No, si ara resultarà que aquí es reuneix la comissió Nobel de Física i la de Química per parlar de ciència... si alguna cosa em sulfura és el populatxo intentant parlar de ciència quan no en té ni puta idea.
Parlin del que dominin collons!!!... àtoms d'hidrogen i heli.. el dia que l'heli els serveixi a vostès per quelcom més que per inflar globus vinguin a veure'm i parlarem. Mentre no el liqüïn per fer-lo servir de refrigerador dels seus aparells no toquin els collons, colla de merdes!
hahahaha Puigmalet no cal que paris eh! :)
Dr. Muerte: pseudònim propi de persona amargada, asocial (els nens se't burlaven a l'escola?), un d'aquells galls de pelea avorrits molt habitual a Internet. Es pot dir el mateix sense insultar.
Com a Puigmalet, a mi també em va agradar molt "El món i els seus dimonis" i la seva metàfora de la ciència com una llum que ens il·lumina en la foscor, que és la ignorància.
Pel que fa a la cita de Tarter, de moment el que ara per ara ens diu la ciència és això: que tot va començar amb l'heli i l'hidrogen. I com es va coneixement del cervell més evident és que el comportament i les emocions són el resultat de reaccions químiques.
Hola Mercè :) i quants maldecaps no ens porten les punyeteres reaccions químiques! :)
Publica un comentari a l'entrada