Estol d'ocells al Delta de l'Ebre, fotografia feta pel Factor X
La Meritxell, com cada matí, quan va de camí cap a la feina, que encara té, veu la cua de gent, al davant de Càritas, esperant torn per la recollida d'aliments. Es pregunta si hi ha dies per cada tipus de persona, perquè avui no hi ha l'estol de magribines amb les seves gel·labes, els seus mocadors, els carros d'anar a comprar i la seva xerrera, sempre un to més alta que la nostra.
Avui toca autòctons, suposa, perquè tot de gent correctament (?) vestida, fan cua endreçadament. Un noi, portant una caixa amb diversos productes, acompanya un avi fins un cotxe força nou i la carrega al maleter. La Txell no pot evitar sentir-se xocada i es pregunta si el valor dels aliments supera el del combustible que gastarà aquell home pel seu trasllat, potser és que també li paguen la benzina.
Segueix el trajecte i rumia en si avui les persones (?) que comparteixen hores amb ella a la feina faran algun comentari similar al que fan els dies que hi ha més magribines: "aquests moros se n'aprofiten de tot, i sinó els sudaques", "si, però com a mínim els sudaques parlen alguna cosa que s'entén ...".
I és que ja porta un cert temps havent de treballar, colze a colze, amb persones que l'afronten. "Qui té el cul llogat no seu quan vol", deia son oncle Magí, Déu l'hagi perdonat, això vol dir que hi ha coses que cal suportar a canvi de no formar part de la cua al davant de Càritas.
Es pregunta si, si s'escaigués, coincidiria amb la colla de magribines, o amb els equatorians, o amb les romaneses, o potser li assignarien un dia on no hagués de patir per la integritat del seu sentiment nacional (?). I rumia, mentre s'adreça a la botiga on treballa, que fins i tot hi ha pobres bons i dolents. En qualsevol cas: no es pot ser pobre a cap preu.
28 comentaris:
Collons quina raó que tens.....però cada vegada n'hi han més isembla ser que no té aturada.
Ai, aquesta Meritxell, segur que no ha tractat mai amb magrebines. Estan tan acostumades a acotar cap que afronten amb alegria qualsevol desgràcia, per això sembla que parlen més fort que nosaltres, perquè són plenes d'alegria.
Aquests companys de la Meritxell haurien de provar a sobreviure dos dies en un lloc estrany, sense saber la llengua i amb la mirada censora de tots els altres. Segur que les percepcions canviarien...Bon dia!
Dius que no es pot ser pobre a cap preu, però dubto que hi hagi un preu just per ser ric, i que no t'obligui a tornar-te idiota o delinqüent. Fins fa poc pensava que només val la pena ser ric si neixes en una casa bona, on ja està tot fet, però veient en Fèlix Millt he descobert que fins i tot en una casa bona et pots ofegar en la merda.
Complicat el tema de la immigració, Clídice. Visc a una ciutat alemanya amb un percentatge de no-alemanys que deu n'hi do, la immigració és "EL" tema polític i social al país, és a l'ordre del dia...
Hi ha diferències culturals, hi ha diferències de tradicions, de manera d'entendre la vida, les prioritats, tant dins de les famílies com a nivell social. Seria molt bonic que les coses fossin senzilles i es puguessin explicar en una línia, però la realitat no és així. Tots hem de reflexionar molt al voltant de la immigració i de com la gestionem, tots: els immigrats de "primera", els de "segona", les societats d'acollida...
Tot amb tot, és obvi que una injustícia es una injustícia, la cometi qui la cometi, sigui d'on sigui, visqui on visqui. Això sí és força senzill d'avaluar.
Aquesta frase de “qui té el cul llogat no seu quan vol” li havia sentit a dir al pare, que tanmateix l’havia tret de l’avi, i així successivament, fins algun avantpassat que deuria ser serf de la gleva. A mi sempre m’havia revoltat: “jo no l’hi havia llogat el cul a ningú...Havia de fer una feina, i de vuit a cinc, i la resta, a pastar fang, que jo pensava que amb el meu treball i les seves plusvàlues em guanyava el meu temps lliure amb escreix i aquest era ben meu...”
Ara veig que amb la globalització, les deslocalitzacions i el galdós i poc imaginatiu suport polític i sindical de les esquerres, la frase aviat tornarà a tenir vigència i hom no seurà pas si no ho vol algun sàtrapa...I, potser encara haurem de fer torns, per ètnies, colors de la pell, afinitat religiosa i d’altres fineses de l’esperit, tal com apuntes.
Salut.
Jo penso que tot depend d'on has nascut. Si focis d'algun pais africà en guerra, vindries pitant cap europa, perquè encara que et tractint malament, mai es el mateix que et tallin una ma, et violin o et matin. Hom es deixa trepitja per tal de no torna a l'infern, i un insult, una paraula no fa mal com un "machete"
Es nota que soc de metges sense fronteres?
No m'havia fixat en això de les cues per orígens. Quan passo per Lesseps i veig les cues que es formen als Josepets m'impressionen però jo diria que estan tots barrejats, locals i foranis.
I el que fot, són els comentaris de la gent que diu que s'aprofiten de la circumstància de ser pobres! És potser per tenir la consciència neta?
No es pot ser res a cap preu.
Tot i així, chapeau. Em trec el barret davant de totes aquestes persones que deixen la vergonya a casa i demanen ajuda si la necessiten. Sempre hi haurà algú que criticarà, probablement algú que no haurà patit mai aquesta situació, i que per tant, és el menys indicat per parlar. Així que lliçó de valentia per tots aquells que fan "oídos sordos" als comentaris dels altres, i viuen (o sobreviuen).
Sembla impossible però dins la pobresa també hi ha classes... i hi ha qui encara dubta de l'existència de les classes socials.
L'altre dia, quan els diaris es feien ressò del dia de la pobresa deien com de passada que 1 de cada 5 ciutadans a espanya es troba per sota del llindà de la pobresa. Això, dit així, sembla poc... però estem parlant d'un 20%... I mestrestant les grans fortunes, tributen a l'1 percent amb les seves sicavs...
El que fa diferents les persones és la butxaca. Sempre ha estat així.
Hi ha pobres que no fan cua en lloc. Tenen feina i un bon sou, la qual cosa els permet satisfer les primeres necessitats en la piràmide de Maslow i algunes més. No obstant això, son molt pobres i no ho saben...Pobrets!
Això m’ha recordat a la paràbola aquella del tren. El primer que arriba al vagó considera estranger al segon. Però quan arriba el tercer, ja el consideren estranger tots dos. Més enllà de tot això, cal que tinguem clar que de “garrulos” n’hi ha a tot arreu, tant del país com de fora, que aquests són universals. Tots –o la majoria- tenim el cul llogat i hem de deixar que diguin ves a saber què. El que és important és la nostra integritat, i tenir clar que els qui s’equivoquen són ells per pensar com pensen, no nosaltres.
*Sànset*
Si ves, ara ens fan nosa els gitanos. Se'm fa tan difícil d'entendre que hi hagi tanta gent que els vulgui fòra. De fet, em sembla que encara no he trobat ningú que no l'hi importi que es quedin. Fa por...
Mira com són les coses que, pel que sembla, en alguna població de l'interior del país s'han desenvolupat i potenciat bancs d'aliments al marge de Càritas perquè alguns dels gestors locals d'aquesta entitat diocesana (que en general fa una feina excel·lent i desinteressada, una cosa no treu l'altra) posaven reticències a donar aliments o roba als "moros".
Realment, la situació és desesperada. Però el pitjor encara sembla que està per venir. L'any que ve s'acabaran moltes ajudes i prestacions d'atur i els que fins ara comptaven amb aquests ingressos es trobaran sense res. Al final, de tants, a Càritas s'hi trobaran tots.
avui no tinc el dia, reina mora. deixa'm que no digui res.
Jo estic amb en Ferran que és complicat donar una opinió ràpida. La justícia, la igualtat hauria de ser la norma prioritària, però com fer-ho i com aconseguir-ho ... segurament no és tan fàcil com per poder-ho dir en un comentari. O potser és que sóc jo que no en tinc ni idea. He vist greuges comparatius, alguns cops, en un sentit i en un altre.
No sé si és millor com a relat o com a reflexió. En tot cas, m'ha agradat llegir-ho i fa pensar. Som ràpids a desconfiar i mirar malament els que són diferents de nosaltres. Fins a quin punt som justos amb els nouvinguts o hem de demanar més drets pels que són d'aquí no m'atreveixo a dir-ho, són d'aquestes coses que se m'escapen i em perdria en els arguments a favor i en contra, encara espero que algú me'n doni prou per decidir-me cap a una canó o cap a l'altre.
no tinc tan clar que els magribins cridin més que nosaltres, ni que n'hi hag tants a càritas. De fet no entenc on vols anar a parar amb aquest comentari. Dec estar espés o es massa ev ident tot i que no ho se veure.
garbi24 no t'ho sabria dir si "n'hi ha més", penso que "els veiem més" ara que les coses van mal dades.
Vida i és clar, la pobra només ho constata. El mal és que està plena de dubtes, perquè la pressió social és cada dia més forta i això fa por.
Lluís Bosch tota la riquesa prové de l'abús, en alguna generació o altra. Prefereixo no haver d'avergonyir-me de res i tenir allò que m'he guanyat, aquí o on sigui del món.
Ferran durant massa anys s'ha mirat cap a una altra banda en aquest tema. Els uns, els de les dretes, perquè ja els convenia tenir una pila de mà d'obra barata, els altres, els d'esquerres, perquè era políticament incorrecte "obligar-los" a la integració. Ens està petant a la cara, i esperat!
Alberich ja fa temps que funciona com a màxima en el món laboral. Alguns potser no ho heu tastat, però d'altres, la majoria saben molt bé el pa que s'hi dóna. Salut.
Aristofeles ho ets? doncs l'enhorabona! em sembla de les poques ONG que valen molt la pena. I només que vinguin atrets per la vida fàcil que els venem amb les parabòliques tant li fa. El cas és que som tots persones.
Galderich la gent necessita un "culpable" quan les coses van maldades. I sempre és més fàcil cremar jueus, bruixes o heretges que no ficar-se amb els de més amunt que han estat els que han provocat el problema. No solem rumiar gaire, no.
m. amb la vergonya no s'omple el plat de taula i per alimentar la família o per ajudar-la a tirar endavant, tots els pobles, sense excepció, fan el que calgui. Si cal demanar caritat es demana.
Eulàlia Mesalles només puc dir-te que subscric el teu comentari. Hi ha coses que em posen molt malalta :(
Silvia Tarragó Castrillón tens raó, un jugador negre de l'NBA o del Barça no és exactament igual que els que han de sobreviure com poden sota el pont d'una autopista.
Pilar si, els pobres d'esperit en són majoria. Tanmateix aquests assacien la gana, que d'altres han de mirar amb desesperança els seus fills. I això fa molt de mal.
Sànset la integritat és una paraula molt gruixuda, fa molt de respecte. Costa molt ser íntegre del tot en la nostra societat. I més ara, que el missatge xenòfob està a l'ordre del dia.
marta ens fa nosa el que els media ens diuen que ens ha de fer nosa. Només cal veure com es magnifiquen les notícies més ridícules per adonar-se'n que els mitjans de comunicació, cada dia més, són eines al servei dels poderosos.
Antoni Casals i Pascual el racisme contra els "moros" sempre ha estat molt elevat a casa nostra. Un negre ens "cau bé", perquè no ens fa por a l'associar-lo a la idea del "pobre negrito esclau"; en canvi, un "moro" és algú pertanyent a una civilització que se'ns pot comparar, que coneixem massa, i massa poc, i de forma massa escairada. Durant massa segles s'ha conreat la llegenda negra.
Albert B. i R. si, tothom a demanar, negres, moros i blancs. Ja ho veurem com ho arreglem tot plegat .(
Carme els greuges comparatius normalment no resisteixen una anàlisi més aprofondida. Evidentment que hi haurà gent que abusarà, de blancs i de color verd, però qui accedeix als ajuts sol ser qui és menys afavorit. Pensa-hi un moment: una persona que té una vida "arreglada" no passa voluntàriament per la humiliació de ser vist demanant. Ni aquí ni a la "moreria".
XeXu no sé si cal decidir-se, només cal ser equànime. Hi ha lleis que intenten protegir les capes més baixes de la societat, prescindint-ne del seu origen. Aquestes lleis es fan, no només per ajudar-los, sinó per evitar que es revoltin amb els de més amunt, tenen un component patriarcal molt potent. El mal és que persones que no necessiten d'aquests ajuts es permeten el luxe de dir que els més pobres estan robant ... només quan duen xador. Ara bé, mai els fa nosa el "mohamé" a l'obra a l'hora de pujar el ciment.
Francesc Puigcarbó bé, potser sóc jo que no m'he sabut expressar. Està estudiat que els pobles, com més al sud, més s'apropen la gent entre ells i parlen en un to més alt, ara no et descobriré la sopa d'all. I respecte a l'apunt, bé, els diaris en van plens. O potser tu no has escoltat mai a ningú malparlar dels "moros" per "aprofitats"? o d'aquell senyor de Badalona que identifica els romanesos amb lladres directament?
pensava eren els gitanos els paladins de l'aprofitament, potser perquè els moros que jo conec deuen ser l'excepció, fins i tot n'hi ha un que m'arregla l'ordinador. I és que no es pot generaitzar que aixó ja ho fa el de Badalona. De fet els moros només criden quan es discuteixen, com nosaltres més o menys. Xerro a vegades amb Ahmed el pare del qui m'arregla l'ordinador que duu xel·laba amb caputxa ell i la seva dona, té un parlar suau pausat qe em remet a l'arena del desert. Duen la xl·Elava ambdós perquè sempre l'han duta i ara ja son grans per cambiar de costums. Potser són la excepció, pero conec més casos, el que em va posar l'Adsl era moro també i parlava un català perfecte amb accent de Girona (S'havia criat a Salt)
si, soc de metges sense fronteres. Penseu que si aquests emigrants a casa seva tinguessin sanitat gratuita com aqui i escoles gratuites, s'ho pensarien dos cops en vindra. El problema es que no ho tenen, quan un es possa malat de debo al seu pais, es mora. Perque no tenen ni antibiotics. Per això venen aqui, aixo per ells es el paradis. I amb aixo no dic que es tigui que controla l'emigració, però també les nacions "riques" tenen que ajudar a les pobres, si no un dia això acabarà en violència (una solució que els hi agrada molt als neonazis).
Francesc la cosa del racisme va per barris i ningú no se n'escapa, ni aquí ni a l'Àfrica. En el cas del poble de la Meritxell és perquè hi ha un gueto important magribí, en contacte al nus de connexions que és Martorell, per on passen la majoria d'il·legals i la majoria de delinqüència associada. Compte, que no dic que els immigrants siguin delinqüents, que n'hi ha, com en tot, sinó que hi ha focus de delinqüència associada a la provisionalitat i a la falta de control del personal. Quan un no té papers ni manera de guanyar-se la vida i les autoritats fan veure que no hi veuen ... I aleshores és quan paguen justos per pecadors. No és res de nou, sinó que algú els ho pregunti als espanyols que emigraven a Alemània, per exemple.
Aristofeles doncs l'enhorabona. Recordo quan, abans d'anar al Vietnam i a Cambodja, parlant amb algú molt bregat en aquell territori sobre el dengue i la malària em digué: "no hi pateixis, a tu el dengue no et pot matar" i jo li vaig dir: "per què?", resposta: "perquè ets blanca", pregunta: "i que té a veure?", resposta: "fàcil, a tu et repatriarien en un no res, t'ingressarien i tindries tota l'assistència possible, si fossis d'ells et moriries i prou". El món és això, i encara tenim els sants pebrots d'acusar aquells que volen viure com cal ells i els seus fills.
Publica un comentari a l'entrada