Aquesta setmana us porto una web per a presumir. Perquè en presumeixo molt de l'escola on, sortosament, s'han educat els meus fills. I si, és una escola concertada, ja ho vaig explicar en el seu moment, una escola cooperativa de pares i mares. I la raó no és d'altra que han rebut el Premi Catalunya d'Educació 2010. D'aquell grup de mares, pares i mestres que van començar, en un pis, una escola catalana, laica i humanista fins ara, han passat quaranta anys. I el meu record se centra en l'enveja que em feien aquells nens i nenes que semblaven divertir-se tant a l'escola mentre jo anava amb uniforme i carregada com un ruc amb la cartera plena de libros y deberes. I en l'alegria que els meus fills hagin pogut gaudir d'aquest tipus d'ensenyament, i sense elitismes.
Davant de la possibilitat d'una allau de crítiques a l'escola concertada i en favor de la pública, vull manifestar que sóc ferma partidària de l'escola pública de qualitat, i que vam apostar per ella de principi. Malauradament, de fills per educar només en teníem dos i les mancances amb què ens vam trobar eren prou importants (si seguiu l'hipervincle ho comprendreu) com per contemplar l'oportunitat de canviar. La política no hi té res a veure en aquest cas, ni desmereix gens ni mica la tasca excel·lent de l'escola i els professionals que l'atenen. Per cert, companys de classe dels meus fills han estat fills de dones de fer feines, de treballadors de cadena de muntatge i immigrants, ah! i els fills de la majoria dels mestres de les escoles públiques del poble. Ho dic per allò de la idea que tenen alguns que a segons quines escoles només s'hi accedeix pel bitlleter. No és el cas.
-----><-----
Davant de la possibilitat d'una allau de crítiques a l'escola concertada i en favor de la pública, vull manifestar que sóc ferma partidària de l'escola pública de qualitat, i que vam apostar per ella de principi. Malauradament, de fills per educar només en teníem dos i les mancances amb què ens vam trobar eren prou importants (si seguiu l'hipervincle ho comprendreu) com per contemplar l'oportunitat de canviar. La política no hi té res a veure en aquest cas, ni desmereix gens ni mica la tasca excel·lent de l'escola i els professionals que l'atenen. Per cert, companys de classe dels meus fills han estat fills de dones de fer feines, de treballadors de cadena de muntatge i immigrants, ah! i els fills de la majoria dels mestres de les escoles públiques del poble. Ho dic per allò de la idea que tenen alguns que a segons quines escoles només s'hi accedeix pel bitlleter. No és el cas.
14 comentaris:
Felicitats!
Sí, felicitats per la part que et toca. El que no sé si toca és aquesta mena de "disculpa-aclariment" al final del teu post; com si cadascú no tingués el dret d'educar els seus fills on consideri més oportú. Només faltaria!
M'alegra veure't tan satisfeta de l'escola dels teus fills. Jo tampoc em puc queixar de la dels meus. Dono suport a la pública, però no faig escarafalls perles concertades "amb cara i ulls" ;-)
Salut.
Felicitats. Per desgr[acia ara encara estem fent l-escola publica pitjor, malgrat el treball dels i de les mestres i professors. Amb els que vinguin no sembla que millorara.
felicitats! pel que es veu ja en pots estar ben orgulllosa d'aquesta escola, i només de que eles teus fills hi hagina anat, sinó també de que tu hi hagis col·laborat.
i per cert, tampoc entenc aquests aclariments. cadscú té les seves raons, només faltaria!
presumeix....i gaudeix del seu bon funcionament
Jo treballo a la concertada i porto les filles a la pública. Cadascú fa el que pot o el que el deixen i sempre buscant les millor solucions en el món de l'educació, que és molt difícil!
Felicitats per aquests 40 anys, sigui pública o concertada, i endavant amb la feina ben feta a tot arreu!
Enhorabona doncs, doncs que important és l'escola!!!
A tot arreu hi ha de tot i cada persona i cada moment pot ser diferent. Jo he tingut bones i males experiències com tothom però malauradament els meus pares no han sabut detectar certes coses. Amb això vull dir que felicitats per la part que et toca. Per cert, la web de l'escola fa venir ganes de tenir nens i portar-los a escola!
Jo crec en la pública encara que la meva va a una concertada que es quasi com una pública. Familiars meus son mestres a la publica i fan tot el que poden però estem a les darreries de l'educació a Europa. Crec que algu no funciona a tots els nivells: pares, profesors, govern.
Endavant!
Calen moltes escoles així humanismes sense religió i d'aquí.
manel
No cal excusar-se per portar els fills en una escola o en una altra, reina mora. Jo sempre els havia portat a la privada, que va esdevenir concertada amb el temps, fins que vaig arribar a Blanes, llavors les coses havien canviat i van haver d'acabar els estudis a la pública. I si vols que et sigui franca, ells estan tan contents amb l'una com amb l'altra i de les dues en tenen un gran record.
Felicitats per l'aniversari de l'escola i felicitats per haver-hi portat els teus fills.
És que normalment, pels fills busquem el millor, i tantes vegades el millor no és el que sembla...
No seré qui et critiqui,sinó que et felicito per la sort que has tingut. jo no em queixo de l'escola de les meves filles, una escola pública que ve d'una iniciativa similar a la teva, però que es va acabar integrant a l'escola pública. I crec que no ha estat la millor solució, amb la perspectiva del temps.
Merci a tots i totes, la realitat és que l'educació que dóna aquesta escola és tan per alumnes com per pares. Reconec que he gaudit molt dels anys que els meus fills han estat en ella i els resultats d'una educació basada en formar estudiants amb criteri, amb la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats individuals i, ensems, saber-se pertanyents al grup, han estat excel·lents. Si més no, he de reconèixer que era el tipus d'educació en el que el seu pare i jo ens sentíem més còmodes. I em sap molt de greu que això no hagi estat en l'escola que també he pagat amb els meus impostos.
Publica un comentari a l'entrada