I mira que m'agrada això de fer ràdio, ni que sigui a bocinets com ho he de fer últimament. Posats a triar m'encantaria tenir una horeta i un programa per cuinar, però una ha d'acceptar les coses tal i com vénen i, de moment, el meu somni de ser locutora al més pur estil del locutor de la sèrie Northern Exposure (que aquí es va dir Doctor en Alaska) es queda allí, amb els ants, en el món dels somnis.
Aquest dijous passat va ser l'últim dia de la temporada, amb ganes de retornar-hi passat vacances, és clar, que ja ho veurem amb això de la crisi i els pressupostos. Vam parlar d'uns quants llibres i uns quants blogs, ja sabeu que la condició que ens vam imposar era parlar de llibres que el seu autor fos blogaire. O sigui que el primer llibre del qual vam parlar va ser aquest
Plagis, d'Urbà Lozano, autor del blog Més content que un gíngol, bloc sobre literatura i altres romanços. Un llibre amb el qual m'he divertit d'allò més.
També hem parlat de la re-edició d'aquest altre llibre
L'última paraula, d'en Toni Cucarella, autor del blog Toni Cucarella en roba de batalla. Un molt bon llibre, sense cap mena de dubte.
Aquests dos ja estan llegits, aleshores hem parlat d'uns altres dos dels quals me n'han parlat amb molt d'entusiasme algunes persones que em mereixen tota la confiança. L'un, aquest
El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó, autor del blog El rastre de Clarisse, el quadern d'apunts de Vicent Usó. Ja li'n tinc ganes de tant que me n'han parlat!
En canvi, del següent llibre, més especialitzat, qui me n'ha parlat sobretot ha estat en Girbén, i la gràcia és que el seu autor, a més, ha estrenat blog fa ben poc temps.
La corona d'Aran, de Jaume Llanes i Montserrat Timoneda, el primer és l'autor del blog Meditacions pirinenques. Amb ben poc temps ja ha fet uns apunts ben interessants sobre un món en el qual no puc evitar sentir-m'hi millor que enlloc.
He aprofitat per parlar del blog Planeta del Baix, d'allò que parla la gent del Baix Llobregat, on podrem trobar una munió de blogs, entre ells un blog nou de ciència, Portes lògiques, i el nou blog de novetats blogaires, El cor del bloc. Vaja que una mica de feina per l'estiu si que en tenim oi?
9 comentaris:
Uiii aquest llibre de La Corona d'Aran ja m'està fent posar les dentetes llargues...
Ara doncs a descansar una miqueta més sense el programa de ràdio. Segur que al setembre tornes a estar a l'aire!
A descansar i agafar forces per continuar perseguint els teus somnis.
Descansar no descansaràs gaire (que ja ens comencem a conèixer!), però agafa ànims i forces, que per aquí ja saps que ets imprescindible!
Petons i bones lectures, sempre!
SU
Era molt bona la sèrie del Doctor en Alaska i el locutor de ràdio, jo també m'agradaria ser aquest tipus de locutor...Crec que Esparraguera es més gran
Bones vacances radiofòniques.
Ràdio, Alaska, vacances, muntanya, somnis, lectures ... bona programació, gràcies a tots :)
T'agraeixo moltíssim que parlis de la Corona d'Aran, Clidice. Només així es poden salvar aquest tipus de publicacions d'abast limitat, perquè si hem d'esperar que a la Val d'Aran ens ajudin a la seva difusió, arem arreglats. Allí imperen uns altres valors "muntanyencs" (quin eufemisme!) i no compta per a res el treball humil d'exploració del territori adreçat al públic excursionista, suposo que ja m'entens.
Jaume Llanes no cal que m'ho agraeixis, si per mi fos els llibres de muntanya estarien al capdamunt del rànquing. A més, la gent té el concepte que són llibres d'especialistes, però a mi m'agraden tan si ho faig com si no, per tot el que s'aprén del territori. A Aran ... bé, deixem-ho córrer :( Que passis un bon cap de setmana :)
Doncs estàs més a prop que lluny d'aconseguir allò que vols. Jo voldria tenir temps per escoltar-te encara que sigui en podcast diferit i mira! Doncs que m'anoto l'adreça i aquesta tarda m'els escolto.
Una abraçada i molts petons.
Publica un comentari a l'entrada