Vaig comprar el llibre de la Carme Riera, Natura quasi morta, per dos motius. L'un, que passava al campus de la Universitat Autònoma de Bellaterra, un campus que conec i on ha estudiat el meu fill gran, i encara hi estudia (ehem) el meu fill petit. L'altra raó és que era una novel·la de misteri. Ja sabeu la meva flaca per les novel·les de "lladres i serenos" i difícilment me'n puc estar. La Carme Riera és una escriptora excel·lent i, en aquesta novel·la, ens fa mantenir la intriga fins a l'últim instant. Estudiants d'Erasmus, mossos, professors, okupes anti-Bolonya, una inspectora psicòloga que no és infal·lible, i un boig que diu que és amo de El Corte Inglés i vice-president del Barça, configuren part de l'escenari d'aquesta peça. Una bona forma de passar una tarda plujosa de diumenge, sense cap mena de dubte.
 |
| Flegel, Georg. Bodegó de peix. 1637 |
"- Flegel no és gaire conegut, tot i haver pintat un centenar de bodegons, d'una extraordinària bellesa realista. Observin -els deia, mentre anava projectant els quadres del pintor- que vora les fruites, les flors, els flascons de vins o els peixos, sempre apareix alguna bestiola o insecte fastigosos. I no per casualitat. Si Flegel els introdueix és perquè vol advertir-nos del que signifiquen." (pàg. 31)
 |
| Waterhouse, John William. The Lady of Shalot. 1888 |
Igualment m'ha agradat ensopegar-me amb aquest quadre de Waterhouse, Lady of Shalott - un autor que em sol agradar-, "Precisament durant aquell matí havia pensat en Laura Cremona en observar com s'assemblava a Lady of Shalott, un quadre de William Waterhouse. Però no li pogué passar pel cap ..." (pàg. 234), que m'ha dut directament a l'Agatha Christie i la seva obra El espejo se rajó de parte a parte, amb Miss Marple, i al poema La dama de Shalott, també, de Tennyson. O sigui que, després de la Carme Riera, he començat a rellegir l'Agatha Christie. Diumenge de crims i senyores que investiguen.
20 comentaris:
No l'he llegit té bona pinta, i la pintura m'agrada força
Siempre es una apuesta segura, puro entretenimiento. Ahora que, tengo ya un listado desde que visito tu blog ... no tengo ni idea de donde voy a sacar tiempo para tanta recomendación ;-)
Fuerte abrazo
Bé, la Carme es va basa en un apunt meu
http://elmercatdesantantoni.blogspot.com/2010/08/desaparicio.html
Aiii el campus de la UAB i la seva gespeta... en podria escriure un bon llibre jo també (si en sabés) de les mil-i-una aventures i desventures que hi vaig viure durant 4 anys inoblidables!
Mira del lñlibre i del campus no en sé res, però sí que he llegit coses de la Carme Riera. PEnsava que tan sols es dedicava a l'assig. Ja li faré un cop d'ull.
Ara només et manca "The Lady Of Shalott" de la Lorena McKennitt. si l'escoltes vigila amb els aguts!
http://www.youtube.com/watch?v=80-kp6RDl94
Aquesta de l'Agatha Christie que dius va ser la primera que li vaig llegir. Però tot i que m'agrada molt el gènere de misteri i el de novel·la policíaca, mai em va enganxar aquesta dona. Què hi farem?
D'aquesta novel·la poca cosa puc dir perquè no l'he llegit. M'agrada la novela negra, i hi ha bones escriptores del gènere: Patricia Highsmith, Fred Vargas, Sue Grafton,... Agatha Christie, esclar!... Però, com que la Carme Riera va dir en una entrevista que no tornaria a escriure cap altra novel·la negra, se'm treuen les ganes de llegir-la. Sembla com si fes un menyspreu al gènere.
Del teu apunt m'ha agradat descobrir el tamany de les mosques del segle XVII. :)
Reconec que m'havia empassat anys ençà! totes les novel·les d'Agata Cristie, però aquesta que recomanes de Carme Riera la compraré per endurme-la de vacances. Gràcies pel suggerinment
Carme Riera una bona escriptora que ho demostra llibre rera llibre. Amb vaig llegir un dels seus darrers llibres "Amb ulls americans",per alguns una obra menor, però jo la vaig trobar molt divertida.
Un bon suggeriment com a lectura estiuenca. Prenc nota!
Perdoneu l'error ortogràfic...volia dir "em vaig llegir un dels seus darrers llibres". Hem de cuidar els pronoms febles. És el que passa per voler escriure massa ràpid.
El quadre m'agrada, la gespa també, els meus postgraus i màsters són sense gespa lamentablement, de la Christie només he vist les pelis basades en els seus llibres i de la Riera em dec haver llegit tots els seus llibres fins al darrer blau on em vaig aturar...de tant en tant m'empatxo d'una autora o autor i he deixar un temps prudencial per tornar.la a llegir...
Coincidexo molt, m'agrada com escriu Carme Riera. Tot i que només n'he llegit tres: "La meitat de l'ànima", "L'estiu de l'anglès" i "Amb ulls americans". Quan pugui l'agafaré, això que expliques té bona pinta com els quadres que has triat en el post.
Ptons
La Riera, la Carme evidentment, ja ho té això d'infiltrar la pintura a les seves novel·les. Recordo "Una primavera per a Domenico Guarini", amb aquella prota de nom sospitós: Isabel Clara Alabern.
La Carme Riera té un no se qué que no la suporto, bé, a ella no, els seus llibres xD
Només m'he llegit "L'estiu de l'anglès" i quan era molt joveneta "Jo pos per testimoni les gavines", a veure si hi torno. A la gespa de l'Autònoma també m'agradaria tornar-hi, ni que fos per unes horetes ;).
Evocacions jo també li tinc flaca a Waterhouse :)
Ángel dudo que tengas mucho tiempo entre viajes y fotografia, pero la buena voluntad también cuenta ;P Un abrazo :)
Aris caram! potser si que s'ha basat en la notícia del diari, hi ha autors que ho fan no?
El porquet uf! em temo que aquella gespa ja fa bé d'estar muda, que allò és un món! :)
Eduard Ariza tu prova! i si pots provar el campus, ni que sigui per passejar-t'hi una estona, fes-ho també ^^
Òscar Roig i Carrera ei! merci! :) l'escoltaré amb calma :)
Vicicle bé, la Christie en el seu moment em va enganxar, però a mi és fàcil, que em llegeixo fins i tot les etiquetes dels sabons. Després ja van venir d'altres :)
einestzara moltes vegades procuro saber-ne ben poc dels autors i d'allò que diuen, que sempre acaben aixafant-te la guitarra ;) Xulo eh en Flegel?
Puigcarbó res millor que una bona trama per les hores de panxing, mano de santo, oiga :)
Gabriel com li he dit a n'en Francesc, cal tenir provisió de cara a l'estiu. Llàstima que jo he corregut massa, caxis! :)
Elfreelang ben fet, jo em vaig empatxar de la Christie, me les vaig llegir totes, i ara, passats els anys, en repesco alguna. Però no gaires que tinc comprovat que no he oblidat qui era l'assassí, què hi farem!
Manel Aljama els quadres me'ls han donat les autores, Riera i Christie. Qui diu que en les novel·les de lladres i serenos no s'aprén? :)
Girbén jo també la recordo! vaja, me l'has fet recordar :)
pons007 ja sol passar això, tots tenim autors "maleïts". En aquest cas no cal angoixar-s'hi massa, és un llibre com cal i ja està :)
Gemma Sara de tant en tant jo m'hi deixo caure ^^ te la seva gràcia oi? Un campus de bo de bo :)
Dos cosas: primera, que creo que te gustaría leer el Momssen, del Puig, si no fueses tan prejuiciosa. Segunda: esos cuadros no están en museos? Los quemamos todos ;-?
Ai Pepe si tinguéssim temps per llegir-ho tot! Per sort o per desgràcia això no passa. I sobre els quadres no, no es tracta de cremar-los :)
La teva ressenya m'ha fet venir ganes, i això que no li tinc gaire estima a la Riera (per cap motiu en particular, xò mira no m'agrada gaire).
Publica un comentari a l'entrada