El Cristo de la Bona Mort de Benimarfull és molt més bonico, on vas a parar, eixe sí que et fa donar-te conter de... de la precarietat de no-sé-què, vamos de que en uns anys tots corcats i baix terra, els anys passant i mosatros fent-se velles i el Cristo jovençol ahí penjat amb cara d'home descansat després d'haver-ho fet... quins músculs, quin cos! De menudes ens portava loques, i està comprovat que continuarà fent-ho quan ens fem aueles parrudes, no hi ha més que mirar a les dones com s'emocionen en vore-lo el dia de la provessó...
Hi ha fusta d'embarcacions vikinges i romanes que encara dura; devien ser tallades en la lluna apropiada. Nosaltres, tots, som de mala collita, així ens van plantar, així ens van tallar i així ens consumirem. Amen. És que has posat una fusta conventual que incita a meditar. Així sia.
Hmm... Deixem discrepar: en primer lloc no tota la fusta es corca amb la mateixa facilitat; en segon, si és una metàfora de la mort, això no té esmena possible. Malgrat tot, bon intent :)
Ni el pa d'or, ni tota l'ornamentació del món, pot evitar la trista realitat: pulvis et umbra sumus (Horaci). El barroc, del portugués barroco: "perla falsa", és un art enfarfegat i extravagant que apareix el segle XVI en un moment de profunda CRISI ECONÒMICA, POLÍTICA, SOCIAL i CULTURAL. No sé pas de què em sona tot plegat. La fretura dels humans per trobar quelcom real, sòlid, on aferrar-nos i la trista realitat de què, sota tanta bellesa hi jau una esperpèntica calavera.
Per cert que, per a mi, la música barroca és insuperable :)
Merci a tots per ser-hi! Si pogués us pagaria una ronda a tots i totes :)
25 comentaris:
gran reflexió
El Cristo de la Bona Mort de Benimarfull és molt més bonico, on vas a parar, eixe sí que et fa donar-te conter de... de la precarietat de no-sé-què, vamos de que en uns anys tots corcats i baix terra, els anys passant i mosatros fent-se velles i el Cristo jovençol ahí penjat amb cara d'home descansat després d'haver-ho fet... quins músculs, quin cos! De menudes ens portava loques, i està comprovat que continuarà fent-ho quan ens fem aueles parrudes, no hi ha més que mirar a les dones com s'emocionen en vore-lo el dia de la provessó...
Efectivament
Creo que la frase es de gran profundidad. Todos debemos tomar nota y muchos aplicarse la receta.
Abrazos
Ben cert.
Però de fustes ni ha de moltes menes, sortosament. Els tractaments anti cors funcionen en totes.
Molt bona reflexió, Clídice!
això ve a ser com allò de no hay más cera que la que quema, ¿no?
no.
no.
ok.
Molt bona reflexió, com ja t'han anat dient!
Hi ha fusta d'embarcacions vikinges i romanes que encara dura; devien ser tallades en la lluna apropiada.
Nosaltres, tots, som de mala collita, així ens van plantar, així ens van tallar i així ens consumirem. Amen.
És que has posat una fusta conventual que incita a meditar. Així sia.
'el pan de oro' no evita la corca? ;)
Hmm... Deixem discrepar: en primer lloc no tota la fusta es corca amb la mateixa facilitat; en segon, si és una metàfora de la mort, això no té esmena possible. Malgrat tot, bon intent :)
sort que la fusta és molt maneable i es pot anar polint ;-)
Upps! Quin acudit... però, jo també sóc de les que penso que la fusta sempre es pot polir, tractar, embellir,... sort que no som de vidre!!!!
posarem unes gotes de anticorcs al vermutet per tal durar més temps
jo ja vaig tapant forats...:)
Caram, et manifestes atea i tot seguit ens penges un crist. Qualsevol diria que en comptes d'escriure, prediques. ^^
Toquem ferro!
No crec que hi hagi manera d'esmenar-ho. Però sempre és convenient saber de quin mal s'ha de morir.
¿Toquem ferro o toquem fusta?
vols dir que tots som iguals davant la llei?
Estic completament d'acord. A més cobrir-se de pa d'or fa lleig i tampoc no et fa immune a la carcoma i els termits.
Reconèixer el mal és el primer pas per a posar-hi remei... però quin remei?
Ni el pa d'or, ni tota l'ornamentació del món, pot evitar la trista realitat: pulvis et umbra sumus (Horaci). El barroc, del portugués barroco: "perla falsa", és un art enfarfegat i extravagant que apareix el segle XVI en un moment de profunda CRISI ECONÒMICA, POLÍTICA, SOCIAL i CULTURAL. No sé pas de què em sona tot plegat. La fretura dels humans per trobar quelcom real, sòlid, on aferrar-nos i la trista realitat de què, sota tanta bellesa hi jau una esperpèntica calavera.
Per cert que, per a mi, la música barroca és insuperable :)
Merci a tots per ser-hi! Si pogués us pagaria una ronda a tots i totes :)
La reflexió és bona, però m'has deixat descol·locat. On deixo això de dir que aquella persona és de bona fusta?
ai Rafel serà que és de la que triga més a corcar-se :)
Publica un comentari a l'entrada