Web de la setmana: Halloween

Imatge de la Xarxa

Sóc una covarda i la por em fa por, per això no veig mai cap pel·lícula de terror, ni en llegeixo cap llibre. Amb Poe vaig fer el fet i en vaig tenir prou i massa en una adolescència gairebé oblidada. Però, és clar, som al temps que som i a mi m'agrada celebrar coses. Com a defensora acèrrima de l'All hallows eve, o el jaluín que diria algun txunda-txunda, us convido a visitar la web promocional de [REC]2 (2009). No és espectacular, però per als que us agradi això ja estarà bé. Jo? l'he mirat per sobre, però no l'he visitada tota, o sigui que, per una vegada, us presento una web que ni he testejat, ni ganes (brrrrr!). Que tingueu un bon pont!

To live (1994)

Basada en la novel·la de Yu Hua: To live, aquesta pel·lícula de Zhang Yimou (d'ell ja en vaig parlar aquí) és d'aquelles que revisiono amb una certa periodicitat. No amago la meva debilitat per tot allò oriental, i no pas per la passió per l'exotisme, sinó més aviat per la comprovació que a tot arreu passa exactament el mateix, que la gent normal fa les mateixes coses aquí i allí, si sabem abstreure'ns de l'anècdota. En aquest cas podem veure el pas d'una Xina pre-Mao fins als anys 70 del segle XX, centrat en la història d'una família.

Protagonitzada per la musa aleshores del director Gong Li i You Ge que guanyà, amb aquesta pel·lícula, el Premi al Millor Actor al Festival del Cinema de Cannes 1994.

Se m'acut que ...

... la bogeria ens fa por perquè mai ens atrevim a preguntar-li res a un boig.

El loco. Pablo Picasso. 1904

Una bona mostra que la història es reescriu constantment aquí.

I seguint amb Nietzsche ...

... i també aprofitant que aquest semestre estic amb l'assignatura de Filosofia, sempre m'he preguntat, veient la seva imatge: com s'ho feia per menjar una sopa de fideus? És que hagués pagat per veure-ho eh!

(ho sento Leb però ara estic en fase catarsi)

Elogi de les ciències socials

"Tot gran home té una força retroactiva: per causa d'ell tota la història és posada de nou en la balança i mil secrets del passat surten del seu cau, posant-se sota el seu sol. És impossible preveure encara tot el que un dia serà història! El passat potser roman encara essencialment per descobrir! Calen tantes forces retroactives encara!"

F. Nietzsche (1974). El eterno retorno. Así habló Zaratustra. Mas allá del bien y del mal (p. 67). Madrid: Aguilar.

Web de la setmana: comprem mitjons?

Una de les meves manies, fins avui amagades al racó més recòndit del meu armari, bé, millor dit, en un calaix de la calaixera, és la compra compulsiva de mitges i mitjons, com més estranys i imaginatius millor. Res de les típiques mitges que, suposadament, faran de mi la dona més sexy del planeta, sinó quadres, rombes, ratlles, colors i dibuixos diversos i inversemblants.  Dec ser l'única persona del món que pot ser feliç quan li regalen mitjons. En aquesta web  també retrobem les ballarines japoneses d'un estil similar al que ja vam veure aquí.

Tabio és una firma japonesa de mitjons, no és estrany considerant la fixació pels peus d'aquesta cultura, i si voleu veure un passi de models força adequat, que transpua optimisme, candidesa i alegria, podeu veure'l aquí, i si també voleu fer un tomb per la factoria dels mitjons, amb unes curioses imatges sobre el control de qualitat (no ho hagués dit mai) ho podeu veure aquí. Això si, amb el so posat. Ai de qui se li ocorri preguntar-me quina olor fan els núvols, perquè obriré el calaix i l'escanyaré amb les mitges ratllades de bruixa.

(L'únic que els puc retreure és l'excesiva flaquesa de les models. No ens en sortirem mai? Ho atorgarem al fet de ser molt joves i orientals)

La poesia de l'univers

"Som el resultat d'una mescla primordial d'hidrogen i heli, que ha evolucionat durant tant de temps, que va començar a preguntar-se pels seus orígens". Jill Tarter

No em negareu que pot resultar fascinant considerar com uns àtoms d'hidrogen i heli poden arribar a preguntar-se: qui som? d'on venim? on anem? I adonar-nos que aquests àtoms som nosaltres.

Recordeu Jodie Foster a Contact? La pel·lícula estava basada en la novel·la homònima de Carl Sagan (versió en .pdf) i el personatge principal en la Jill Tarter, que també "ensinistrà" la Foster durant uns mesos abans de rodar-la.

El vídeo té l'opció de subtítols.

Qui té el cul llogat ...

 Estol d'ocells al Delta de l'Ebre, fotografia feta pel Factor X

La Meritxell, com cada matí, quan va de camí cap a la feina, que encara té, veu la cua de gent, al davant de Càritas, esperant torn per la recollida d'aliments. Es pregunta si hi ha dies per cada tipus de persona, perquè avui no hi ha l'estol de magribines amb les seves gel·labes, els seus mocadors, els carros d'anar a comprar i la seva xerrera, sempre un to més alta que la nostra.

Avui toca autòctons, suposa, perquè tot de gent correctament (?) vestida, fan cua endreçadament. Un noi, portant una caixa amb diversos productes, acompanya un avi fins un cotxe força nou i la carrega al maleter. La Txell no pot evitar sentir-se xocada i es pregunta si el valor dels aliments supera el del combustible que gastarà aquell home pel seu trasllat, potser és que també li paguen la benzina.

Segueix el trajecte i rumia en si avui les persones (?) que comparteixen hores amb ella a la feina faran algun comentari similar al que fan els dies que hi ha més magribines: "aquests moros se n'aprofiten de tot, i sinó els sudaques", "si, però com a mínim els sudaques parlen alguna cosa que s'entén ...".

I és que ja porta un cert temps havent de treballar, colze a colze, amb persones que l'afronten. "Qui té el cul llogat no seu quan vol", deia son oncle Magí, Déu l'hagi perdonat, això vol dir que hi ha coses que cal suportar a canvi de no formar part de la cua al davant de Càritas.

Es pregunta si, si s'escaigués, coincidiria amb la colla de magribines, o amb els equatorians, o amb les romaneses, o potser li assignarien un dia on no hagués de patir per la integritat del seu sentiment nacional (?). I rumia, mentre s'adreça a la botiga on treballa, que fins i tot hi ha pobres bons i dolents. En qualsevol cas: no es pot ser pobre a cap preu.

Se m'acut que ...

Camí d'Arraòs a Bagergue. Vall d'Aran.

... és evident que si paguessin per caminar incansablement per la muntanya, em caldria trobar la fórmula per evadir impostos. Ara com ara, és l'única cosa que sóc capaç de posar al currículum sense sentir-me una impostora.

Ràdio: Jesús M. Tibau

Si hi ha un autor que fa de blogaire, aprofitant la major part d'eines que ens ofereix la Xarxa, és en Jesús M. Tibau del Tens un racó dalt del món. Des del seu blog Una sortida digna, va saber crear prou expectació fins a la sortida del llibre. La mort és el fil conductor dels contes, curiosa situació per algú que està ben viu en la blogosfera, facebook, twitter ... En vam parlar aquesta setmana.

La imatge l'he manllevada de can Xarel-10, per mandra d'escanejar.

Web de la setmana: escola cooperativa

Aquesta setmana us porto una web per a presumir. Perquè en presumeixo molt de l'escola on, sortosament, s'han educat els meus fills. I si, és una escola concertada, ja ho vaig explicar en el seu moment, una escola cooperativa de pares i mares. I la raó no és d'altra que han rebut el Premi Catalunya d'Educació 2010. D'aquell grup de mares, pares i mestres que van començar, en un pis, una escola catalana, laica i humanista fins ara, han passat quaranta anys. I el meu record se centra en l'enveja que em feien aquells nens i nenes que semblaven divertir-se tant a l'escola mentre jo anava amb uniforme i carregada com un ruc amb la cartera plena de libros y deberes. I en l'alegria que els meus fills hagin pogut gaudir d'aquest tipus d'ensenyament, i sense elitismes.

-----><-----

Davant de la possibilitat d'una allau de crítiques a l'escola concertada i en favor de la pública, vull manifestar que sóc ferma partidària de l'escola pública de qualitat, i que vam apostar per ella de principi. Malauradament, de fills per educar només en teníem dos i les mancances amb què ens vam trobar eren prou importants (si seguiu l'hipervincle ho comprendreu) com per contemplar l'oportunitat de canviar. La política no hi té res a veure en aquest cas, ni desmereix gens ni mica la tasca excel·lent de l'escola i els professionals que l'atenen. Per cert, companys de classe dels meus fills han estat fills de dones de fer feines, de treballadors de cadena de muntatge i immigrants, ah! i els fills de la majoria dels mestres de les escoles públiques del poble. Ho dic per allò de la idea que tenen alguns que a segons quines escoles només s'hi accedeix pel bitlleter. No és el cas.

Qui estima les dones? (ed.)

Del DIEC:  Model: 1 1 m. [LC] Allò que ha de servir d’objecte d’imitació.

Qui estima aquestes dones?

Ana Carolina Reston, morta a causa de l'anorèxia

Per què ningú s'escandalitza quan passen aquestes coses? "Talla gran" una 44? Qui controla el món de la moda? Quin benefici en treuen de només vestir quatre dones menudes i fer sentir la resta com una porqueria?

Qui controla aquests productes? (aquí hi anava un hipervincle d'una farmàcia que comercia on-line i que, per raons òbvies, prefereixo no posar, també podria posar una fotografia d'una farmàcia "normal" on veiem tots els anuncis destinats a fer-nos sentir culpables i que acabem consumint [diurètics, laxants, inhibidors de la gana ...])  i aquests? (aquí hi anava un hipervincle a una web de productes dietètics i, suposadament, naturals, l'altra gran farsa dels últims anys) Fa massa temps que som COSSOS i prou. Si som cossos se'ns pot obligar a consumir, es pot fer el que es vulgui amb nosaltres, no existim com a persones. Per què els hi fem el joc? Per què ens estimi algú? Per què som incapaces d'estimar-nos nosaltres mateixes? Per què les autoritats, que han de vetllar per la nostra salut, la mental també, permeten aquests abusos sense control? (aquí hi anava un hipervincle a una dieta hiper-proteïca que se suposa aconsella un metge i que es  troba a la xarxa, també podríem parlar de metges i farmacèutics que estan receptant i aconsellant aquest tipus de dietes, si més no amb una certa ètica dubtosa) 

Models? de què?

Quan ho acabarem?

se n'ha parlat, també, aquí, aquí i aquí 
(Si plores perquè has perdut el sol, El radar de Sarrià i Des del meu mar)

c@ts

Rebre un premi no és pas cosa mala, malgrat que jo en rebi cada dia en format comentari dels que passeu per aquesta casa. En tot cas, ser segona al darrera d'un gran primer és tot un honor. I, com no, reconèixer la tasca de la gent de c@ts a l'hora de dinamitzar la catosfera és la part més interessant de tot plegat. Gràcies a qui ha pensat que estava bé proposar Un tel als ulls, gràcies a qui l'ha votat i gràcies a la gent de c@ts per la feina que això comporta.

l'edat, l'edat ... a qui l'importa l'edat?

Lady Dottie té 66 anys diuen i The Diamonds són jovenets. I què? Are you ready?

Web de la setmana: retocs

Trobes que se't veuen massa els grans de la cara en una foto? O que el cel que tens al darrera és la cosa més ensopida del món? Bé, en realitat aquest tipus de feines, la postproducció, es fan més aviat per la publicitat, i per als fotògrafs professionals, però sempre pot resultar interessant veure'n l'efecte, com en aquesta web turca. Podeu provar de jugar al joc de les 7 diferències no?

Si, ja ho sé, avui no és divendres, però servidora aprofita i desapareix fins dimecres.  M'espera un congost. Que passeu uns bons dies!

Que n'és d'agosarada la ignorància!

Imagino que aquest ha estat el motiu del meu atreviment a l'hora d'explicar una anècdota en format obra teatral. Però és que em venia molt de gust, també. I és que hi ha experiències que semblen fetes expressament per a ser representades i que l'espectador ompli els espais amb personalitats, respiracions, expressions ...

Això si, la vaig "penjollar", a El Penjoll, és clar! Si són servits:

Una qüestió ètica (obra en un acte)

Una mica d'elegància

... i passen els anys, i cada dia amb més força, agraeixes que et tractin amb una mica d'elegància, perquè ja duus l'ànima prou baquetejada i estàs tipa de lluitar, inútilment, contra allò que ni goses anomenar. Una mica de guant blanc és el millor remei per considerar, seriosament, que encara hi ha motius per a seguir endavant.

Ràdio: Daniel Closa (Centpeus)

La divulgació científica pot ser tan apassionant, o més, que no pas creure en peregrines teories gens demostrades. En Daniel, l'autor del llibre 100 mites de la ciència, i bloguer, al seu blog,  Centpeus, ens alliçona divertint, com se solia dir abans. Feu un tomb per casa seva, del tot recomanable i si voleu escoltar-nos a la ràdio cliqueu aquí

Avui!

XXIIIè concurs de castells, a Tarragona

Per si algú no sap que són: un 3 de 10 amb folre i manilles!

Els castellers del meu poble una colla petita que algun dia, potser ...

Web de la setmana: curriculum vitae

En Guillermo és amic meu i busca feina. La gràcia és que, com a creatiu i com a informàtic especialista en Flash, el seu currículum cal que sigui coherent i és aquesta

web 

A la seva pàgina, també podeu accedir a un "joc - novel·la digital - net art" que està creant: DARK FOREST, basat en la Teoria d'Olduvai. Si us hi subscribiu anireu rebent informació i veient l'evolució de la creació de l'obra. Ja ho veieu, és temps de crisi, però la imaginació encara es viva.