Per mi segur: no m'agrada. I això que sóc fill d'una andalusa, filla de paresa andalusos, fills de pares andalusos, fills de pares andalusos... Però res a fer. Cada estiu me'l preparen, cada estiu ho intento i res...
Gràcies per passar per aquí. Hi ha moments on una esta, com bé a dit l'Allau, a la vora d'un atac de nervis, àdhuc diria més, a la vora d'un atac nerviós. És aleshores quan, una sortida per peteneres, ens pot retornar l'equilibri necessari per no acabar de petar. M'he divertit molt amb les respostes, una abraçada :)
14 comentaris:
El gaspatxo ni tocar-lo! A l'estiu és el millor que hi ha... així doncs... vigila
Almenys així era a "Mujeres al borde de un ataque de nervios".
La venjança és un plat de gaspatxo que se serveix... calent. Arg!, com posaven als tebeos.
Uitx, un gaspatxo? Ara? casi que em quedo amb un Glühwein, que alimenta "menus" però ja saps com escalfa ;)
Per mi, que no puc amb el pebrot, seria una bona venjança, sí.
Jo, des de que he descobert l'Ajoblanco, soc un adicte i he relegat el gazpatxo!
en el dia que més fred faci....serà una bona venjança
M'acabes de donar una suggerència molt bona per a l'hora de dinar.
res comuna bona verge de nuremberg! (riure malignes)
Mmmm... què bo! L'has fet tu?
Per mi segur: no m'agrada. I això que sóc fill d'una andalusa, filla de paresa andalusos, fills de pares andalusos, fills de pares andalusos... Però res a fer. Cada estiu me'l preparen, cada estiu ho intento i res...
home, aíxi amb el tomàquet molt passat i et pot agafar el mal de Montezuma que no vegis...ja ja ja
Clídice, ara si que m'has descolocat! La venjança no eren els caragols arrebossats amb closca?
Gràcies per passar per aquí. Hi ha moments on una esta, com bé a dit l'Allau, a la vora d'un atac de nervis, àdhuc diria més, a la vora d'un atac nerviós. És aleshores quan, una sortida per peteneres, ens pot retornar l'equilibri necessari per no acabar de petar. M'he divertit molt amb les respostes, una abraçada :)
Publica un comentari a l'entrada