dilluns, 19 de desembre de 2011

Llibre d'Aín

Em desperto i m'incorporo de bursada, com si acabés de sortir d'un malson, però no recordo haver somniat res. Miro la verda fluorescència del ràdio-despertador, són les sis del matí, encara no he dormit sis hores i tinc tanta feina per fer avui!

M'ajec de nou, procurant no despertar el company, que respira tranquil. M'agradaria tornar-me a adormir, ni que fos un quart, però ja no puc i començo a repassar tot el que hauré de fer avui, des d'aquesta hora fins la una o les dues de la matinada de demà, quan torni a jeure.

A les onze del matí he de ser a Barcelona, a cal metge. Què em devia passar pel cap en acceptar una hora tant desavinent? M'impedeix fer tota una feinada que encara em queda, perquè, a més, he d'anar-hi en transport públic, que avui no tinc cotxe.

Encara que, ben mirat, puc aprofitar el viatge per llegir tota la pila de documents i escriure tot allò que necessitaré per més endavant, amb un parell de pàgines n'hi haurà prou, crec.

Quan és l'hora, en sortir de casa allargo la mà per prendre els documents. Al seu costat hi ha el Llibre d'Aín i la meva mà no dubta. Prenc el llibre.

"Per tal d'esdevenir poeta, has de tenir paciència; tanta com deixar d'escriure un minut, una hora, un capvespre, una nit, un dia; potser, així i tot, miraràs la història oculta del castell de Benialí, necessitaràs tota la llum d'un mes i ocuparàs, aqueix temps, a adormir, als teus peus, la lluna." Del Llibre d'Ain.

Malgrat que presumeixo sempre de no agradar-me la poesia, reconec que, en aquest cas, menteixo malament i amb massa inconsciència. La realitat és que no m'agrada tota la poesia. Però el Príncep de les milotxes, el nostre Príncep, sempre ha provocat que hagi de renunciar al ferm propòsit de no agradar-me el gènere.

Podia haver pres la feina, per "aprofitar" el viatge, però, de ben segur, que amb el Llibre d'Aín l'he aprofitat molt més. Perquè s'ha calmat el meu esperit, m'he endinsat en l'univers d'en Josep Lluís Abad i Bueno, i he gaudit de tot allò que ell m'ha volgut oferir, com aquell qui entra en una botiga de troballes, noves i velles, però totes precioses.

De ben segur que, després de deixar-me acompanyar pel Príncep, la resta serà molt més reeixida. Perquè res millor que un esperit seré, i ben alimentat, per afrontar la realitat de cada dia. Gràcies Josep Lluís.

Abad i Bueno, Josep Lluís. Llibre d'Aín. Premi Vila de Nules 2010. Nules, 2011. Edita l'Ajuntament de Nules.

12 comentaris:

kika ha dit...

una bona frenada a temps sempre s'agraeix :-)

El porquet ha dit...

M'has fet relaxar a mi i tot! ;p

Sempre està bé agafar una mica de perspectiva, respirar fons i tornar-se a capbussar a les nostres dèries diàries. Seran dèries, però potser llavors fins i tot en traurem experiències positives, records i alguna bonica història (i no tot seran les presses i corredisses que malauradament les acompanyen)

María ha dit...

Sí que matines CLI jo!! jo.. puc aguantar a la nit el que sigui necessari, com si no dormo, però el de matinar com les gallines la veritat és que ho porto malament... ha de ser que tendeixo a vampirilla...


Tant de bo hagis pogut fer toodo el que et proposes fer per avui... tant de bo aquesta preciosa poesia t'hagi deixat el regust dolç de les paraules que acaricien... per fi i la cap això és el que fa la poesia... com no t'agrada!!... serà que l'has provat poc... no hi ha gèneres que disgustin... hi ha gèneres amb els quals ens és més difícils connectar.. però si dónes amb la teva fórmula màgica en paraules tots et transporten... aquest poeta teu... no ho coneixia... moltíssimes gràcies bonica i... encara que sé que el teu no ets de meregadas.. se sent *jajaja tatocao bonica meva...

Te lo dejo en el idioma que más me gusta, ya sabes...con música...y en castellano si no te importa que así también te queda en este idioma.. al lado del tuyo precioso ¿te parece?...así se besan y te besan los tres a ti...

..♩.¸¸♬´¯`♬ ¸¸.♬´¯`♬¸¸.♩...♩.¸¸♬´¯`♬ ¸¸.♬´¯`♬¸¸.♩...♩.¸¸♬¸¸♬´¯`♬ ¸¸.
♩.¸¸♬´¯`♬.¸¸ ¡¡¡¡ MUUY FELICES NAVIDADES CLI !!!!¸¸.♬´¯`♬¸¸.♩

Bé mira i ara gairebé també en el teu... serà per llengües !! jajaja


..♩.¸¸♬´¯`♬ ¸¸.♬´¯`♬¸¸.♩...♩.¸¸♬´¯`♬ ¸¸.♬´¯`♬¸¸.♩...♩.¸¸♬¸¸♬´¯`♬ ¸¸.
♩.¸¸♬´¯`♬.¸¸ ¡¡¡¡ MOLT FELIÇ, NADAL CLI !!!!¸¸.♬´¯`♬¸¸.♩


Un petó enorme i tot el meu afecte per a tu i els teus CLI


Vés-te a saber quan puc tornar a passar-me per aquí... almenys amb tu matino :-)

Puigmalet ha dit...

Tinc un company profe de català que és de Nules. Li demanaré per reis.

XeXu ha dit...

Després de molts anys d'anar en transport públic a tot arreu, confirmo que el llibre és sagrat, i per més que s'hagi d'estudiar o llegir documents... com deixar la lectura per plaer a banda...

Olga Xirinacs ha dit...

La poesia, ben racionada, et fa veure el paisatge com no l'havies vist abans. De viatge, llegeixes un poema i alces els ulls. T'has abstret, has trobat petits tresors i potser grans estímuls i tot.
Lluís escriu molt bé.

Francesc Puigcarbó ha dit...

has de tenir més fe en la poesia, a banda d'informar de totes les nostres negligencies és l'últim reducte d'inteligencia que ens queda. No hi ha vida intel·ligent més enllà dels poetes!

Eduard Ariza ha dit...

Celebro que t'agradi la poesia (ni que sigui d'un poeta) un gènere en que el és tan difícil entrar com sortir-ne.
Vigila les hores d'insomni, t'ho diu un que el pateix.

Clidice ha dit...

kika i tant! saber frenar sempre resulta saludable :)

El porquet me n'alegro! Allò que "un llibre és un bon amic", en aquest cas, es pot dir que és cert. Aquest bon amic em va rebaixar, i molt, l'estrés. Què més es pot demanar? :)

María bueno, si por mi fuera, no madrugaria nada más que para irme a la montaña. Desgraciadamente, madrugo porqué me despierto :( Y muchisima felicidad para ti y los tuyos, en estos días y en todos los de la vida :) Un beso :)

Puigmalet veus què bé? D'això se'n diu tenir "relacions" ^^

XeXu tens raó, el punt d'inflexió que suposa deixar la feina en un racó, per dedicar una estona a "netejar" el cervell, és un guany inestimable. Després se sol rendir més i millor :)

Clidice ha dit...

Olga Xirinacs tens raó, en el que dius i en què Josep Lluís escriu molt bé. Tenim una gran fortuna amb els nostres autors i, autores :) Les propietats balsàmiques de la literatura, la de debò, no estan mai prou ben explotades :)

Francesc Puigcarbó li'n tinc de fe, però a bocinets, perquè de poetes n'hi ha molts, però de bons ja és més complicat ;)

Eduard Ariza me n'agrada més d'un, però això ho negaré al davant de qualsevol jutge ;) I això de l'insomni se'm passarà quan deixi de dir que sí a tot :)

el pidolaire entretingut ha dit...

Vaig poder llegir aquest llibre sota el pont on visc i, la veritat siga dita, vaig retrobar una certa pau mental i del cor.

Gràcies M i Bon Nadal per a tu i per a tots els teus fidels amics... Que aqueixa lluita per exigir Justícia i l'Amabilitat no ens manquen mai en les nostres relacions.

Besets a tots.

Clidice ha dit...

No dubto, benvolgut pidolaire, que en Josep Lluís devia passar bones estones sota el pont amb vos. Perquèhe tingut la sospita de veure-hi la vostra petja :) Besets :)