divendres, 22 de juliol de 2011

Web de la setmana: demano la ciutadania canadenca! NPP

d'aquí
Inspirada en la tradició del Group of Seven i la gran poetessa, crítica i escriptora Margaret Atwood, així com en d'altres icones culturals, el National Project Parks vol explorar les formes en què el desert dóna forma a la nostra imaginació cultural. Llocs dels Parcs Nacionals del Canadà que la gent no visita mai han estat la font d'inspiració per un grup format per un director de cinema i tres músics, un quartet per cada parc, que han estat de maig a octubre de 2010, en aquests espais per tal de capturar la seva experiència del paisatge i que ha cristal·litzat en un curmetratge i la seva banda sonora. Cadascun d'aquests quartets ha estat curosament seleccionat per dur a terme l'experiència d'explorar un terreny desconegut, creatiu i físic. El resultat d'aquesta experiència el podem trobar en aquesta WEB.

El Projecte Parc Nacional (NPP) està creada per Joel McConvey, Geoff Morrison i Ryan Noth, i és produït per CN FilmCAN Films Inc i Primitive Entertainment en col.laboració amb Parks Canada, HD Discovery World i la Rogers Cable Network Fund. L'NPP ha estat dissenyada i desenvolupada per Grand Creative.


Bon cap de setmana!

13 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres, que maco!

MARTELL DE REUS ha dit...

Parlant del Canadà: tota la retolació dels parcs nacionals està en les dues llengües d'aquell estat: l'anglès i el francés, fins i tot els que hi ha a la Costa Oest (Colúmbia Britànica i Alberta) trobes el retols també escrits en francès. Es com si al Reino d'España, al Parque Nacional de Donaña la retolació també estés escrita en català.

Ángel ha dit...

Una iniciativa muy interesante, paso de inmediato a ver la web.
Hace ya algunos años estuve de viaje por las Rocosas canadienses, toda una experiencia para los sentidos, muy recomendable.
Gracias por el enlace, y buen fin de semana
Un abrazo

Galderich ha dit...

Dona, està bé la pàgina i els parcs (bé, molt bé!) però no cal anar a viure-hi... és com una mica aïllat, no?

Minnie ha dit...

És el meu somni, vull anar-hi!vaig a comprar loteria!

Skaði ha dit...

moooooooooooola

Elfreelang ha dit...

Margaret Atwood! grandíssima escriptora! preciosa web! Visca Canadà!

Eduard Ariza ha dit...

Tampoc no cal ésser radical. Vull dir a mi m'agrada molt Hongria, però no m'aniré a viure-hi per sempre. Pot ser un any.

Anònim ha dit...

Fantàstic, gràcies per el web.
Enhorabona per aquest blog!
Mon

La Gata Sueca ha dit...

uaau! Ganes d'aixecar el cul de la cadira i anar a trepitjar-ho amb les pròpies potes!

Clidice ha dit...

Carme si que n'és! :)

MARTELL DE REUS a molts país del món no tenen por d'acceptar la seva realitat diversa. És clar que això vol dir acceptar que ningú és superior a ningú altre oi?

Ángel envidia cochina, tengo muchas ganas de ir a Canadá, espero poder hacerlo algun dia :) Un beso :)

Galderich bé, jo em moc entre el molt que m'agrada la gent i el molt que m'agrada la solitud, va a estones i la grandiositat dle continent americà és realment fascinant :)

Minnie ja som dues! :)

Skadi oi que si? :)

Elfreelang combinar Atwood, música, parcs naturals ... uf! quanta bellesa! :)

Eduard Ariza home, en part tens raó, m'agraden tants llocs del món que em costaria molt decidir-me, però ganes d'anar-hi una bona temporadeta no et dic pas que no eh :)

Mon moltes gràcies a tu per venir! :)

La Gata Sueca si fos tan fàcil oi? :) Tot és provar-ho, però :)

Lectora corrent ha dit...

EL Martell de Reus diu: "tota la retolació dels parcs nacionals està en les dues llengües d'aquell estat: l'anglès i el francés". La dels parcs nacionals i la des aeroports i estacions i tota la informació oficial --i crec que no oficial. Com diu ell, això també a la Colúmbia Britànica, a sis hores d'avió del Quebec!

Clidice ha dit...

Lectora corrent sembla que en d'altres contrades no tenen la cua de palla amb la diversitat oi? Potser perquè són conscients que la seva amalgama no té res a veure amb l'origen ètnic o cultural, sinó que són una nova fornada. Tanmateix, no sé si exerceixen la mateixa civilitat amb les cultures que van foragitar. Al cap i a la fi el seu imaginari és d'origen cristià i també saben fer distingible l'altre com a foraster, a poc que s'ho proposin.