Fidelitat

Una coneguda em diu tota escandalitzada, i amb grans escarafalls, que sóc una dona infidel. Després del primer moment de perplexitat davant d'una acusació tan tòpica me'n vaig a casa i miro a la web de l'enciclopèdia catalana el mot fidelitat.

Fidelitat: “A l'època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d'home lliure.”

Bé, s'assembla força al meu contracte laboral, malgrat tot i si no recordo malament, els usos i els abusos que en feien els senyors del vassallatge ho fan poc atractiu. Punt per ser infidel.

Fidelitat: “Lleialtat d'un consumidor envers una marca, un producte o un servei.”

Pse, perquè no? Sempre i quant el producte mantingui la qualitat. Punt per la fidelitat.

Fidelitat: “Grau de preferència d'un tàxon per una comunitat vegetal determinada.”

Aquí si que no, no penso anar a mirar tàxon ni, fins on jo sé, pertanyo a cap comunitat vegetal, no fotem!

Arribat a aquest punt m'inclino pel paper, anem a veure que diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans que si bé últimament me'l miro de mala manera, sóc dels escandalitzats pel rumor de l'acceptació de “barco”, té l'aire de la garantia que tenen els llibres tipus totxo.

Fidelitat: “Qualitat de fidel.”

Ja hi som! Odio que em facin això. Segueixo llegint:

“La fidelitat d'un súbdit, d'un criat. La fidelitat conjugal. La fidelitat dels gossos. La fidelitat d'una traducció, d'una citació.”

Què voleu que us digui? Començo a sospitar per on anava la meva escandalitzada interlocutora. Però m'heu d'entendre. Si la posen entre la fidelitat d'un criat i la d'un gos, com ningú gosa creure que serà millor la conjugal?

I, que consti, que en la de les traduccions hi estic totalment d'acord ;)