Si senyores i senyors, sóc catalana. Ara que ja he sortit de l'armari, que ja ho sabeu tots que pertanyo a aquest sentiment, aquesta pàtria, aquesta cultura en vies d'extinció us preguntareu: i què?
Doncs res, però estic provant de dir-ho amb totes les intencionalitats possibles:
sóc catalana
SÓC CATALANA
Sóc catalana i olè
Sóc catalana, QUÈ PASSA?
Sóc catalana, i què?
Sóc catalana, què mires?
Sóc catalana, disculpi
Sóc catalana, em sap greu
Sóc catalana, i una merda em sap greu!
Sóc catalana i si no t'agrada que et bombin!
Estic aquí, existeixo i reclamo el meu dret a ser. Algú va a dir: tots els homes tenen el dret a ser iguals, però també el tenen a ser diferents. O sigui que, ja ho sabeu: sóc catalana.
Per si algú en dubtava ;)
3 comentaris:
Vols dir? :-)
crec que sí, més que res perquè no sé ser cap altra cosa :)
Catalana i dona.
Una combinació més que explossiva.
Ja saps! :-)
Publica un comentari a l'entrada