dijous, 9 d’octubre de 2008

Sóc catalana

Si senyores i senyors, sóc catalana. Ara que ja he sortit de l'armari, que ja ho sabeu tots que pertanyo a aquest sentiment, aquesta pàtria, aquesta cultura en vies d'extinció us preguntareu: i què?


Doncs res, però estic provant de dir-ho amb totes les intencionalitats possibles:


sóc catalana

SÓC CATALANA

Sóc catalana i olè

Sóc catalana, QUÈ PASSA?

Sóc catalana, i què?

Sóc catalana, què mires?

Sóc catalana, disculpi

Sóc catalana, em sap greu

Sóc catalana, i una merda em sap greu!

Sóc catalana i si no t'agrada que et bombin!


Estic aquí, existeixo i reclamo el meu dret a ser. Algú va a dir: tots els homes tenen el dret a ser iguals, però també el tenen a ser diferents. O sigui que, ja ho sabeu: sóc catalana.


Per si algú en dubtava ;)

3 comentaris:

Fina ha dit...

Vols dir? :-)

Clidice ha dit...

crec que sí, més que res perquè no sé ser cap altra cosa :)

Fina ha dit...

Catalana i dona.
Una combinació més que explossiva.
Ja saps! :-)