dimecres, 26 de maig de 2010

De tant en tant: autoplagi


Ara, en plena crisi blogaire, està de moda plagiar, però mireu, llegeixo aquí i allà i, a part del meu admirat i mai prou ponderat Fiodor, no trobo a qui plagiar de gust. I és clar, crec que se'm notaria el llautó. Al cap i a la fi ni sóc russa, ni duc barba, ni estic morta. Pel que avui m'autoplagio.

Hi ha un blog que es diu El Penjoll on, de tant en tant, em deixen dir la meva (sembla que tenen poc criteri).  Són una mica valencians, no els ho tingueu en compte, i tenen un sentit de l'humor especial. A vegades sembla més un petit club privat, però és que tinc la sensació que la ballen de fa molt de temps i ja se sap que passa amb aquestes tertúlies ancestrals.

El següent és un petit conte que vaig publicar el 5 de març i que es diu Papers canviats. Aviso, de tant en tant m'autoplagiaré sense manies, o sigui que si mireu a El Penjoll veureu que l'autoria és de la Partènope, però no en feu cabal, ella està d'acord en fer veure que és la Clídice quan convingui.

Papers canviats

- Ernesto! Vienes a la cama o que?

L'Ernest va recolzar el front al moble del damunt de la pica i va tancar els ulls intentant asserenar-se, mentre deixava el got d'aigua per rentar. Les exigències de la Maria José ja no li feien cap gràcia hores d'ara. Al principi de casat potser si que se sentia captivat pels seus ulls verds, la seva pell bruna i la seva intel·ligència prodigiosa. Tampoc cal oblidar que ella era tota una cirurgiana i era, també, la filla d'un industrial que feia realitat tots els seus capricis. Quan aquesta va tenir l'acudit de casar-se amb ell, un metge de família que tot just començava, el papà ja va proveir de tot el necessari perquè el casament fos possible i enlloc es notessin les mancances econòmiques del nuvi. Respirà a fons.

- Ja vinc! Vaig a veure que no s'hagi despertat la nena.

Sortí de la cuina i es dirigí a l'habitació de la seva filleta. També era per això que l'Ernest havia estat adquirit per la Maria José: com a donant d'esperma. I el resultat era la Patrícia, una criatura preciosa que ara ja tenia un any.

Entreobrí la porta i veié que dormia tranquil·la. Havia desitjat que estigués desperta per tenir l'excusa ideal per no anar al llit amb la seva dona, però la Patrícia dormia assossegada i la va deixar, no sense abans haver-li fet un petó, lleu, a la galta i haver respirat el seu alè.

Ja no li quedava cap més remei que anar a l'habitació de matrimoni, estirar-se al llit, i que la Maria José se li posés al damunt i, ella sola, fes tota la feina. Encara sort que era un home prou jove com per no necessitar gaire impulsos per a aconseguir l'erecció exigida.

Tantes vegades havia tingut la sensació de papers canviats! I és que, en realitat, la seva dona era una masclista.

- Por qué has tardado tanto?
- Res, la nena que somicava una mica -mentí mentre es despullava i començava a posar-se el pijama.
- No te pongas el pijama amorcito. Vamos a follar!

Se sentí fastiguejat. Ella intentava donar un to eròtic a les seves paraules. Potser es pensava que així l'incitava. Moltes vegades es preguntava si la Maria José tenia alguna idea d'ella mateixa que no fos la de triomfadora que li havien implementat de ben joveneta. Seguí posant-se el pijama, es ficà al llit i apagà el llum.

- Avui no, que tinc mal de cap.

21 comentaris:

Testenguaret ha dit...

M'he embolicat, qui està plagiant a qui?

F.Puigcarbó ha dit...

Ja ho va dir Sócrates: plagio aluego existo.

El Salvador està molt ve rere teu a la foto

Alberich ha dit...

Uns bon plagis: no sabria si quedar-me amb la Partènope o amb la Clídicé...M'ho poses prou dificil!
;-)

Xavier Aliaga ha dit...

Com a veí i paisà d'El Penjoll, m'agrada que faces referència a aquest blog. Són una mica endogàmics, però també fan coses per a tots els públics. I em consta, en tot cas, que ets ben acollida i valorada.

m dels bolets ha dit...

No sabria pas viure així...

Com diem amb el meu amic/germà, "cada dia macarrons". Ara bé, abans de triar, millor assegurar-nos que hagin posat sal a l'aigua, que a vegades les salses ens distorsionen el gust.

(Està bé això d'autoplagiar-se! en aquest cas no -o això em sembla-, però és genial quan et rellegeixes un text que vas escriure fa temps i pots enfocar-lo d'una manera diferent al propòsit inicial)

m dels bolets ha dit...

* "en aquest cas no" va pel tema rellegir i enfocar de manera diferent; el tema de l'autoplagi em segueix semblant genial :)

garbi24 ha dit...

N'hi han d'haver molts pocs d'homes així o de dones que ves a saber com és ella de masclista

en Girbén ha dit...

Ja imagino com de contenta deuries quedar després d'haver pogut escriure implementat en un context així.
Ai, quin maldecap, aquests mots que tenim a la reserva esperant el seu moment oportú!

SM ha dit...

No sé si plagiar un alter ego compta com a plagi... en tot cas, valia la pena rescatar el conte.

Per cert, haurem de començar a pagar drets d'autor al plagiador que ha fet el collage que encapçala aquest post... L'estem fent servir tots!

MARTELL DE REUS ha dit...

No t'estàs autoplagiant, fas una reposició pre-estiuenca del més destacat de la programació oferta.

Allau ha dit...

No plagia qui vol, sinó qui pot. Com diu el Martell, això no és un plagi, se'n diu reemissió.

Thera ha dit...

Ai... d'això també se'n pot dir doble personalitat o millor doble perfilitat! Je,je,...

Albert B. i R. ha dit...

Gran bloc El Penjoll! Amb tot el que passa al País Valencià, la presència d'espais com aquest és essencial.

LEBLANSKY ha dit...

Això és fer un pas endavant en el difícil ofici del plagi: l'autoplagi diria que és el summum del plagi, on l'autor s'esforça per no retocar aquells aspectes que ara ja no li agraden tant. Si has aconseguit autoplagiar-te al cent x cent, enhorabona! I si no, també, que el relat m'ha agradat molt.

Clidice ha dit...

Testenguaret mmmmm doncs ara que ho dius? jo també m'he perdut! ;)

Francesc Puigcarbó fa una mica de por, ara vaig sempre mirant pel damunt de l'espatlla no me'l trobi :D

Alberich gràcies maco! la Partènope va fent el que la Clídice li permet. Acabaré amb una camisa de força :D

Xavier Aliaga és un blog que em va enamorar del principi, quan em van donar l'ocasió de "penjollar" em van fer un gran afalac. No sé pas si n'estic a l'alçada, però es fa el que es pot.

m dels bolets viure així ha de ser molt dur, però tenim tantes servituds a la vida! I això dels textos, moltes vegades acabes llençant-los si els rellegeixes :)

garbi24 bé, conec algun que potser n'és, però la gràcia és dur el clàssic a l'altra banda, per veure que pot passar.

Girbén és xulo eh! en dues paraules: im-plementat heheheh :P

SM o a l'autor o comprar-te una gorra, perquè el teu caparró comença a rodar per la xarxa d'una forma excessiva no trobes? :P

MARTELL caram! m'has deixat bocabadada! això és màrqueting! si senyor! :)

Allau caxis, i jo fent-me la xula :( si ej ke el ke vale vale i el ke no ... pa blogger ;)

Thera huas huas huas doble perfilitat! molt booooonaaaaa :)

Albert B. i R. si, és un dels blogs que s'han d'anar a visitar, sobretot els dies que hi escriuen els altres que, sortosament, són la majoria :)

LEBLANSKY no he tocat ni una coma, per ser fidel a mi mateixa :P si hem de plagiar fem-ho bé! :D com era la cançó? la eppanyola cuando plagiaaaa siempre plagia de verdáááá y a ninguna la interesaaaaa plagiá por frivolidáááááááá, el plagioooooo, el plagiooooooo ...

Arare ha dit...

Molt bon plagi, gens frívol!

como debe ser!

Clidice ha dit...

Gràcies Arare guapa :D

Jesús M. Tibau ha dit...

és saludable canviar els papers de tant en tant

Clidice ha dit...

Jesús M. Tibau en aquest joc que és creure'ns que som petits déus creadors, ara jugar a escriure també està bé com tu dius :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Ho imaginava, bella Partènope. No ho vaig dubtar ni en el primer intent de lectura; però m'agrada conservar l'anonimat dels meus companys fins que ells mateix ho decideixen.

Clidice ha dit...

gràcies Príncep és tot un honor que ens deixeu trastejar a les criatures poc assenyades amb les joguines dels majors :)