dijous, 27 de maig de 2010

No s'estila

Hi ha moments a la vida que cal prendre la decisió de perdre per guanyar. Per guanyar tranquil·litat d'esperit, respecte i orgull. I quan has pres la decisió t'escoltes taral·lejant aquesta cançó:



és clar que és natural estant criada com estic en el punk més estricte.

24 comentaris:

pratinsky ha dit...

Absolutament d'acord, es el que es coneix com el downshifting, i que si no et deixes enlluernar per les incitacions constants al consum, penso que es una sana forma de fer.
El que no m'agrada tant es la teva tria musical (soc mig peruà i la Pradera ve a ser una "destroyer" del gènere). Deixo una alternativa: http://www.youtube.com/watch?v=J5oNi2N3AYg

F.Puigcarbó ha dit...

que hem deixat la gestoria?

Ernesto Niebla ha dit...

M'ha agradat sentir la Maria Dolores Pradera. La cançó m'ha animat el dia. :)

XeXu ha dit...

Aquesta dona no em sembla massa punk... penso que t'entenc. Parlem d'un pas enrere per agafar impuls? Per molt que diguin els revolucionaris, de vegades cal.

Arare ha dit...

a veure si ho entenc... cal retornar a les bones formes?

(o no ho he entès?)

a mi la Pradera m'agrada, però si un mig peruà diu que és una destroyer, me n'aniré rauda a escoltar la seva alternativa... segur que deu ser una cosa semblant a la Dúrcal cantant ranxeres...(o també m'estic equivocant de mig a mig?)

("vaya" dia porto!! i això que acaba de començar)

Galderich ha dit...

Si és pel que diu la Pradera, sempre és bo perdre-hi!

Clidice ha dit...

gràcies pratinsky no dubto gens que la Pradera feia versions força descafeïnades, però m'interessa pel fet que és una senyora que alguns vam créixer sentint-la i, també, pel que diu: "no s'estila".

Francesc Puigcarbó encara no, espero que ella em deixi a mi, que no estan els temps per alegries :) va per altres coses.

Ernesto Niebla me n'alegro :)

XeXu perdre no és sempre fer un pas enrere, de fet més que perdre, a vegades cal decidir no guanyar per sentir-se bé amb una mateixa :)

Arare per a mi les "formes" són importants, i hi ha una manera de fer "antiga" d'encaixar les mans, de donar-se paraula i complir-la, que quan veus que en cara funciona et fa sentir bé amb les persones i més ara, que sembla que sigui impossible. :)

Galderich ho digui la Pradera o un altre, una mica de passat mític no va malament per l'ànim :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Depèn del que perdis i del que guanyis. Tot es qüestió d'enfocament i de prioritats. En qualsevol cas, espero que tot sigui com desitges. Jo fa un any vaig prendre una decisió important i no em penedeixo perquè vaig el correcte. Fa pena que hagi acabat així, però jo no puc lluitar "contra los elementos".

SU ha dit...

Cli,

Estàs una mica críptica o m'ho sembla?

Si al final acabes guanyant, fes el que calgui!

I Xexu, m'ha agradat molt el que has dit de "fer un pas enrere per agafar impuls"!!!

Petons de dijous!

SU

Josep Porcar ha dit...

Si vols perdre és una cosa, però si t'obliguen a perdre la cosa canvia. I la cosa és que si t'han obligat a perdre i, a més, vols perdre (per tranquilitat), la pròxima vegada engendraràs rutina. Tot estarà perdut. I a vegades cal dri prou. Hi ha poques coses tan desesperants, almenys per a mi, que patir eixa sensació d'haver perdut i que, damunt, parega com si ací no haguera passat res. Vols perdre? Almenys fes rebombori. Salut, Clidice!

lolita lagarto ha dit...

Avui no et puc llegir entre línies, sigui com sigui a mi m'agraden les formes i expressar-les no ho trobo nyonyo
ah! i la pradera per molt destroyer que pugui ser m'agrada!

Arare ha dit...

un cop aclarit que t'agraden les bones formes, et diré que hi estic totalment d'acord.

Tampoc no he sabut llegir entre línies,ep!

i la Pradera m'agrada tant com Los Panchos (cadascú amb el seu estil)

estrip ha dit...

mentre no convertim la vida en un joc d'escacs, perfecte!

Olga Xirinacs ha dit...

Si precisament allò que no està de moda és el que dóna sal a la vida... Provocació pura, adrenalina.

Thera ha dit...

A mi m'agrada la MªDolores Pradera... Salut!!

garbi24 ha dit...

s'ha de celebrar que es tenen les capacitats per pendre decisions.

joanfer ha dit...

Què dur és acceptar perdre, però que gran és quan, al final, té la seva recompensa... ;)

Minnie ha dit...

Jeje, veure com tots fem les nostres interpretacions, sense saber de què parles realment, té la seva gràcia!!per mi si tu has triat i ningú ho ha fet per tu, això ja és una garantia d'èxit,endavant!

M'he escoltat la Pradera amb bons "ulls" però no m'acaba d'agradar...;P

Clidice ha dit...

Silvia Tarragó les decisions a vegades poden semblar estranyes o dures, però si després quedes millor, el que uns veuen com a pèrdua tu ho pots veure com un guany.

SU si, una mica, perquè són coses personals, però mira he pensat que servia per moltes coses :)

Josep Porcar el que per uns és pèrdua per altres no ho és. En realitat la pèrdua és una entelèquia :)

lolita lagarto les formes, l'educació, el respecte als pactes són antigalles que adoro :)

Arare vulguis o no hem crescut amb la Pradera i ens va apropar a un tipus de música que, d'una altra manera, no coneixeríem :)

estrip no ho sé si la vida ja ho és un joc, però cal jugar seriosament :)

Olga Xirinacs i és que hi ha coses que no han de canviar, i estan dins la condició humana, la bona, és clar :)

Thera salut guapa! a mi també :)

garbi24 és una de les satisfaccions, tenir a la mà l'oportunitat de decidir i fer-ho a consciència :)

joanfer això de la pèrdua és com el vertígen: s'entrena i acabes relativizant-ho :)

Minnie penso que pot valdre per molts i per moltes coses :) la Pradera no m'agradava massa, per allò que era un gènere "que no tocava", però amb els anys he après a valorar-li algunes coses :)

Albert B. i R. ha dit...

N'hi ha que diuen que es va de derrota en derrota fins a la victòria final. No sempre es compleix. Espero que aquesta pèrdua et serveixi per a prendre un fort impuls!

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

No sé, poter imagino de què va. Jo, hi ah decisions que no sóc capaç de prendre-les. Les difícils, moltes vegades deixo que la vida ho faci per mi. Ja sé que no és bo.

Clidice ha dit...

Albert B. i R. hi ha situacions que pels demés poden semblar derrotes, però per a una són autèntiques victòries, perquè potser aniràs pel món amb la butxaca més prima, però amb el cap ben alt :)

Isabel de Yzaguirre res és bo o dolent, els adjectius els poses tu en el moment que ho prens com a bo o dolent. En aquesta vida només hi ha dos o tres coses dolentes, el dolor físic, la malaltia, la mort ... la resta sol dependre d'una mateixa i de la seva capacitat de gestionar la realitat :)

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Com t'ho fas per ser o estar sempre tan sencera i coherent? Això t'ho admiro, de debò!Jo no crec que pugui mai, sempre he sigut osciul·lant i variable i suposo que ho seguiré sent. Però és bo conèixer gent com tu, sort!

Clidice ha dit...

Isabel m'afalagues immerescudament. Serà que sóc una persona senzilla i prou :) una abraçada, d'aquelles que fan mal :)