dimarts, 11 de maig de 2010

Què és una nació?


Ernest Renan. Què és una nació? Conferència dictada a la Sorbona l'11 de maig de 1882. Definit per la intolerància papal com el "gran blasfem d'Europa" avui fa 128 anys.

"L'oblit, i fins i tot diria que l'error històric, són un factor essencial en la creació d'una nació, de manera que el progrés dels estudis històrics és, sovint, un perill per la nacionalitat."

"[...] l'essència d'una nació és que tots els individus tinguin moltes coses en comú i que tots hagin oblidat moltes coses."

"La història humana difereix essencialment de la zoologia. La raça no ho és tot, com entre els rosegadors o els felins, i ningú té cap dret a anar pel món palpant el crani de les persones per després agafar-les pel coll i dir-los: "Tu ets de la nostra sang; tu ens pertanys!"

"L'home ho és tot en la formació d'aquesta cosa sagrada que s'anomena poble. Res material és suficient. Una nació és un principi espiritual, resultant de profundes complicacions de la història; és una família espiritual, no un grup determinat per la configuració del sòl."

"Una nació és una ànima, un principi espiritual. [...] La una és la possessió en comú d'un ric llegat de records; l'altra és el consentiment actual, el desig de viure junts, la voluntat de continuar fent valer l'herència que s'ha rebut indivisa. L'home, senyors, no s'improvisa. La nació, com l'individu, és la conseqüència d'un llarg passat d'esforços, de sacrificis, de desvetllaments. El culte als avantpassats és el més legítim de tots; els avantpassats ens han fet allò que som."

"[...] una nació no té més dret que un rei a dir-li a una província: "em pertanys, et prenc." Una província, per a nosaltres, són els seus habitants; si algú té dret a ser consultat en aquest tema, és l'habitant. Una nació mai té un veritable interès en annexionar-se o retenir un país contra la seva voluntat. El vot de les nacions és, en definitiva, l'únic criteri legítim al que sempre s'ha de tornar."

"Les nacions no són quelcom etern. Han tingut un inici i tindran un final. Probablement, la confederació europea les reemplaçarà. [...] serveixen a l'obra comú de la civilització."

"L'home no és esclau ni de la seva raça, ni de la seva llengua, ni de la seva religió, ni del curs dels rius, ni de la direcció de les cadenes de muntanyes. Una gran agregació d'homes, sana d'esperit i amb el cor càlid, crea una consciència moral que s'anomena nació."

"Si es plantegen dubtes sobre les fronteres, consulteu a les poblacions en disputa. Tenen tot el dret a mantenir una opinió sobre el tema. Això farà somriure als transcendents de la política, als infal·libles que es passen la vida enganyant-se i que, des de l'altura dels seus principis superiors, es compadeixen de la nostra curtesa: "Consulteu a les poblacions, quina ingenuïtat. Aquí teniu aquestes febles idees franceses que pretenen reemplaçar a la diplomàcia i a la guerra per una infantil simplicitat." Esperem, senyors; deixem passar el regne dels transcendents; que sapiguem suportar el menyspreu dels forts. Potser, després de molts dubtes infructuosos, tornaran a les nostres modestes solucions empíriques. En certs moments, l'única forma de tenir raó en el futur és resignar-se a estar passat de moda."

21 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Si fa o no fa, una filosofia semblant havia d'estar al preàmbul de qualsevol constitució civilitzada. També de la nostra si és que l'aconseguim algun dia.
Salut i Terra

Tadeus ha dit...

No sé si és perquè és molt de matí, però no sé si he entés del tot el que vol trasmetre Renan, sobretot en l'últim paràgraf. Pel que fa a la resta, el veig una mica imbuit del concepte de 'espetrit del poble' a l'alemanya, el Volksgeist. De tota manera, Renan és un autor més que interessant. Fa uns quants anys vaig llegir la seua "Vida de Jesús", un llibre que va fer època. Allí vaig apreciar el caràcter una mica contradictori de Renan, el fet que el seu pensament el duia, precisament, a la contradicció. Per una banda, ens presenta un Jesús de carn i ossos, intelectualitzat, analitzat fredament; per altra, l'autor es mostra com a persona que creu en la fe catòlica. D'alguna manera, em va fer l'efecte que Renan havia escrit el llibre que no volia escriure. Esta mena de contradiccions, unides al talent personal, fan d'ell un autor apreciable, d'ahí l'encert de Clídice al recordar-nos-el.

sànset i utnoa ha dit...

Crec que el centralisme espanyol sempre ha tingut ben clars alguns dels conceptes que propugna Renan.

Una nació mai té un veritable interès en annexionar-se o retenir un país contra la seva voluntat. El vot de les nacions és, en definitiva, l'únic criteri legítim al que sempre s'ha de tornar.". Doncs epsanya no és una nació, no?

*Sànset*

garbi24 ha dit...

Una nació: Es un conjunt de gent en la que uns quants es barallen per arribar al poder i agafar tot el que poden per el seu propi us.
Això és el que és, però no el que hauria de ser

Galderich ha dit...

Bona recuperació. Em quedo amb "En certs moments, l'única forma de tenir raó en el futur és resignar-se a estar passat de moda."

Arare ha dit...

quina pregunta, reina mora... et confesso que va ser una de les preguntes d'examen a Sociologia (a la UOC) així que... diguem que fàcil, no és!

F.Puigcarbó ha dit...

"[...] l'essència d'una nació és que tots els individus tinguin moltes coses en comú i que tots hagin oblidat moltes coses."

per aquí no anem bé.

Em quedo amb més avall on diu que la Confederació europea substituirà les nacions, no crec que jo ho vegi, però.

Lluís Bosch ha dit...

Mira, jo tambés destaco aquesta idea de la confederació.

Brian ha dit...

També és de Renan:

"Una nació es un plebiscit diari"

Ernesto Niebla ha dit...

La idea d'una confederació de nacions ( no d'estats) formant europa la trobo acertada.

LEBLANSKY ha dit...

Gràcies per compartir al Renan, bona tria de fragments.

Rafel ha dit...

Plantejaments interessants, tenint en compte que el jacobinisme portava ja una trajectòria de dècades, com el de la confederació de nacions, nació formada per individus amb moltes coses en comú....
Això de l'amnèsia no l'he acabat d'entendre.

kika ha dit...

una molt bona selecció, i com que ja han triat alguns trossos dels que m'agraden hi afegeixo aquest:

" El vot de les nacions és, en definitiva, l'únic criteri legítim al que sempre s'ha de tornar."

Thera ha dit...

També és de Renan, no?
"L'estupidesa humana és l'única cosa que ens dona una idea de l'infinit"

Ferran ha dit...

Amb permís de Renan, diria que una nació és allò que els habitants d'un territori decideixin que és una nació. Cadascú escombra cap a casa, en aquest tema, començant pels estats -també en el segle XXI.

Què és una nació? A l'estil Lluís XIV (molt amant, per cert, de l'état-nation), nació... som els catalans, per exemple.

Clidice ha dit...

Ja em perdonareu, però fa una bona estona que intento passar les respostes als vostres comentaris i no hi ha hagut manera. Em sortia un missatge de can blogger dient no sé quantes coses que no m'he preocupat pas d'esbrinar. Massa lletres juntes per a mi.

Francesc Mompó estaria bé tenir-ne una, però persones amb el
tarannà de Renan en volten pocs ara pel nostre país, el teu i el meu. Salut i Terra.

Tadeus, Renan va passar de ser pro-bel·licista a ser pacifista, al darrera de la guerra franco-prussiana. En tot cas era un home que acceptava les seves contradiccions i que es qüestionava el seu entorn. Contextualitzar-lo és imprescindible, no cal dir. M'agrada creure que avui encara hi ha gent que llegeix el passat i reflexiona, malgrat tot. Gràcies pel comentari.

Sànset si, em sembla que un tipus amb corona al que li van fer dir coses similars. Curiós com alguns ens volen fer passar bou per bèstia grossa.

garbi24 jo em nego a creure-ho, malgrat la sensació que patim ara. Perquè si ho acceptem vol dir que ho donem per bo.

Galderich és una frase molt i molt bona, que expressa resignació i, alhora, esperança. Un eppur si muove político filosòfic :)

Arare no, no és fàcil, però està bé que hi rumiem, així, de
passada, li donem entitat, la fem real.

Francesc Puigcarbó justament és el mal d'Espanya, que no pot ser mai una nació perquè no podem oblidar greuges antics. Per oblidar-los caldrien actes de contrició, no continuar mentint sobre el passat. I si, aquest dia parlaven del 65è aniversari que es va parlar d'una Europa unida, i és mentida, fa 128 anys Renan ja en parlava.

Lluís Bosch penso que és l'ideal, però com arribar-hi? amb els actuals estats, que no nacions, no avancem, no passem de ser un "mercat comú", com abans.

Brian em sembla excel·lent la frase i molt adequada en aquests temps on sembla que demanar l'opinió directa al poble sigui poc menys que una espècie de crim.

Clidice ha dit...

Ernesto Niebla tu ho has dit: no d'estats. Però per això cal reconèixer les nacions i als estats això no els fa cap mena d'il·lusió.

LEBLANSKY gràcies per passar per aquí "quefe"! :)

Rafel en realitat és fàcil, si vols conviure amb un veí amb el que t'has estossinat durant segles, difícilment ho faràs si no arribes a "oblidar" les estossinades. Qui diu oblidar, diu fer les paus. Però per fer les paus cal que el veí i tu reconegueu un munt d'errades, no pas com ara que sembla que el veí pateixi amnèsia secular o, el que es pitjor, que manipuli descaradament la història.

kika és l'essència de la conferència: allò que vol la gent és allò que val. Res pot prevaldre pel damunt de la voluntat dels pobles. Em sembla que encara hi ha gent que això no ho té gaire clar.

Thera no t'ho sabria dir, sé que també li atribueixen a Einstein. En tot cas no va malament pel cas :)

Ferran això que tu dius és important "estat-nació", una combinació que s'ha demostrat letal per a un munt de nacions d'Europa, perquè ha volgut crear nacions on no n'hi havien. Si s'hagués prescindit de la supraestructura nacional imposada i s'haguessin confegit estats agrupant nacions, federant-les, probablement no hauríem arribat a aquest carreró sense sortida d'ara, on un munt de pobles d'Europa han hagut de passar per guerres només per assolir el seu estatus nacional, i on d'altres ens

estem barallant sota el jou de la piconadora d'aquest terrible i
arrollador "estat-nació" que no respecta res fora del seu dogma inventat.

pere ha dit...

Un text molt interessant.
Jo em quedo, i ho dic a la meva manera, amb: una nació és el conjunt de gent que tenen voluntat de formar-ne part. Concepte evidentment discutible i que no acaba de lligar amb la política.

Clidice ha dit...

i és que pere política era "les coses de la polis" més o menys durant els primers deu anys a Grècia, quan van decidir que millor que les coses de la polis les decidissin uns quants, i si poden ser rics i poderosos millor :(

Ferran ha dit...

No puc estar més d'acord amb tu. Si volen jugar a estats-nació, juguem-hi tots, també nosaltres: un estat per Catalunya!

joanriera ha dit...

Totalment d'acord amb el post. Una gran definició.

elsllums.org