dijous, 20 de maig de 2010

D'hospitals i realitats

Eau de jardin. (2004) Christa Sommerer & Laurent Mignonneau

L'hospital és net i clar. Fa deu anys que el van remodelar i encara conserva aquest aire d'eficiència i modernitat que tenen els hospitals actuals. Malgrat tot, si t'hi fixes, aquí i allà es veu el pas dels anys i la manca de manteniment. Els pressupostos, ja se sap.

Malgrat el seu bon aspecte hi ha quelcom que resulta indefugible: l'olor. Tots els espais tenen la seva olor, les escoles, les cases, els urinaris, els països, les esglésies, les funeràries i,sobretot, els hospitals.

Si ens duguessin a un d'aquests edificis amb els ulls embenats, pocs de nosaltres dubtaríem, ni un instant, on se'ns duia. Aquesta mescla d'olor de desinfectant, de menjar, de bolquers usats, de iode ... és del tot identificable.
Nenúfars. (1899) Claude Monet

No m'agrada ensumar els hospitals. Als divuit anys vaig passar deu mesos anant-hi cada dia, alguns dels dies a passar-hi la nit, per acompanyar el meu avi fins que va morir. En deu mesos, i en un hospital "d'abans", vaig veure i viure algunes coses que associo, automàticament, a l'olor dels hospitals. Per això sempre hi vaig amb recança.

Ara, aquests dies hi he anat, per força, és clar. He de donar un cop de mà, coses de família. Però continuo pensant que això de posar tanta gent en un edifici no està bé. I menys si el resultat final és aquesta olor.

Vaig llegir que, al Japó (com no pot ser altrament, les coses sempre passen al Japó o a Massachussets), estaven fent provatures amb dispensadors d'olors i passadissos on les parets projectaven imatges relaxants i optimistes mitjançant la realitat virtual.

Potser si que aniria bé un giny d'aquesta mena, malgrat que no pugui evitar la realitat: un cos que es degrada per a arribar a la seva extinció definitiva.

21 comentaris:

Puigmalet ha dit...

L'últim cop que hi vaig passar algun dia l'habitació era al costat de les dutxes, i totes aquestes flaires que comentes encara es fan més evidents. Recordo que ma mare (la ingressada) va demanar dutxar-se la primera al matí per evitar entrar a la dutxa i sentir les olors de totes les persones anteriors.

SU ha dit...

Cli,

Mentre llegia el teu apunt m'ha revingut l'olor de l'habitació de l'hospital on una de les meves àvies va fer el seu últim suspir. L'altra va morir a casa nostra. Res a veure...

Un petó, si pot ser, amb l'olor que més t'agradi!

SU

garbi24 ha dit...

NO suporto la olor d'hospital....és el que realment em posa malalt

Lluís Bosch ha dit...

Com que també estic passant hores en un hospital, oloraré. Perquè diria que aquest -de moment- no té aquesta olor de què parles. Potser perquè l'edifici és nou. En tot cas, no sé quina olor ha de ser la d'aquest lloc que defineixes bé: l'espai on els cossos van desapareixent.

Galderich ha dit...

Ostres, jo tinc una cosina que es dedica a perfumar edificis a través de complexos sistemes per treure rendibilitats econòmiques a les empreses!

Els hospitals, però, no sé si tindrien un perfum adequat per a cada malaltia...

Alberich ha dit...

Hi ha un component personal –potser subjectiu- amb les olors i les seves suggestions: el meu pare associava la olor de la farigola i el romaní amb els cadàvers que havien caigut al mig dels matolls a l’Aragó i ell havia d’aixecar quan la guerra. Li vaig dedicar un post a “la boia”...

Carme ha dit...

Les olors, i els record de les olors, estan molt lligades a les emocions que les acompanyen...

Com l'exemple que diu Alberich, una olor que per uns pots ser bona per un altre és fatal. La d'hospital no crec que sigui molt bona per a ningú, però si no fos per les experiències viscudes potser tampoc no la trobaríem tan dolenta.

Qui sap si poséssim olor s més bones als hospitals, les acabaríem també trobant dolentes per assossiació...

Es dur per a tots esperar poc a poc que un cos arribi a la seva extinció definitiva! Ànims i força, clídice!

F.Puigcarbó ha dit...

jop que destestio anar als Hospitals, amb aquella olor que es posa al nas, he hagut d'anar-hi molt sovint els últimas 10 anys per la sogra. Últimament, que estava a paliatius en un recó del Taulí d'on diuen no en surt cap de viu, era molt depriment.

sànset i utnoa ha dit...

No m’havia posat mai a pensar-ho, però és ben cert que cada espai fa un flaire molt propi. Abans havia d’anar sovint a l’hospital –res greu- i va aconseguir que detestés aquella olor.

A veure si els japonesos ens donen una altra alegria!

*Sànset*

Brian ha dit...

La importància dels sentits aparentment menors, com l'olfacte i el gust, es posa de relleu en circumstancies com aquestes. Us ha passat mai (després d'un catarro, p.e.), de perdre un d'aquests sentits? Es una experiència d'allò més desagradable.

Anònim ha dit...

DURANT 30 ANYS AQUESTA OLOR EN VA ACOMPANYAR,ERA LA MEVA FEINA, Y SAPS? NO LA PERCIBIA AIXI,ERA UNA OLOR PECULIAR,ES CERT,PERO NO SEMPRE ERA DE MORT....ERA INFANTAR...ERA RECUPERAR UN ACCIDENTAT....ERA TORNAR A LA VIDA... ERA LLUITAR I GUANYA¡.
JUGANT AMB BCN.

Arare ha dit...

A mi no em sol molestar, l'olor d'hospital... i això que en tinc records molt amargs.

Però és que totes les persones som diferents... ja veus, quina afirmació acabo de fer, deumeu, no me la tinguis en compte, hehehe...

poesiaula ha dit...

Hospitals? no m'agrada anar-hi, però m'agrada que hi siguin. Malgrat la seva olor...

GEMMA ha dit...

Doncs tens raó, s'hauria d'estudiar de poder sanejar la seva olor i també mirar de fer-los més "positius" en tots els aspectes i pensant en tots: gremi mèdic&company, pacients i visitants. De totes maneres hi ha hospitals i hospitals, perquè pagant Sant Pere canta també és això.

Albert B. i R. ha dit...

Haver d'anar a un hospital mai és agradable. Sempre va associat a alguan circumstància dolorsa. fa poc hi vaig haver d'anar durant uns dies, unes poques setmane,s i ja es feia dur. Només pensar que vas estar-hi fins a 10 mesos esglaia!
Força i molts ànims!

Vida ha dit...

Completament d'acord: odio l'olor dels hospitals i la calor que hi fa i la rencança de les passes d'alguns malalts que sembla que volguessin fugir. Ànims amb el tràngol!

Arqueòleg Glamurós ha dit...

Tenim la sort de viure en un dels pocs paisos del mon amb una sanitat pública i universal del tot!
QUE DURI!!

rits ha dit...

desitjo que no hagis d'anar gaires dies més!

tampoc m'agrada gens l'olor dels hospitals. es regira tot l'estòmac

Clidice ha dit...

Puigmalet sembla que algunes persones som més sensibles a les olors. Pel que fa a mi em destrossen viva, m'imagino que ta mare deu ser de les meves.

SU saps? alguns diuen que aquesta olor dels hospitals és "olor a vell", però és mentida. Com tu dius, a casa no se senten aquestes olors. Un petó :)

garbi24 si, i si ets hipocondríac només anant de visita ja pots omplir el full d'ingrés ;)

Lluís Bosch penso que té més a veure amb l'acumulació que no pas amb l'acte en si. He vist morir gent a casa i a l'hospital i ni punt de comparació. Que vagi tot com cal.

Galderich només que tingués olor de finestra oberta per on entra una brisa fresca crec que aconseguiria un 40% de la curació dels malalts. Vaja, em penso :)

Alberich potser si, en tot cas algunes persones som més susceptibles davant les emanacions odoríferes. Segons el meu dentista tinc el paladar massa alt. Les olors, per a mi, són la font de tots els records, però tot i que no es tracta de fer professió de fe, caldria tenir en compte alguns aspectes de l'aromateràpia potser.

Carme gràcies maca :) les coses són com són i potser aquesta vegada tot anirà com cal, si més no per la part que em toca. De tota manera tanta humanitat acumulada i malalta no pot fer mai bona olor.

Francesc Puigcarbó no sé perquè les autoritats sanitàries s'entesten en fer-ho tot tan depriment. Entenc que dels pressupostos que malbaraten (que ho fan, no en dubteu) una mica de calerons desviats per a millorar els aspectes psicosomàtics de la cosa potser seria un estalvi per una altra banda.

Sànset no només els espais fan una olor especial, els països també fan olors especials. És molt divertit jugar a endevinar quina és l'olor que sents un cop surts d'un aeroport estranger ^^

Brian per a mi, perdre el sentit de l'olfacte i perdre la gana és tot un. I és que som el que sentim :)

JUGANT AMB BCN hola! :) potser si, però t'asseguro que l'olor de la planta de maternitat no és ben bé la mateixa que la de traumatologia. Si fins i tot les colònies que fan servir la gent gran semblen destinades a dir-nos: tant li fa! I això no està gens bé.

Arare no te la tindré en compte va :P entre altres coses perquè cadascú és com és ^^

poesiaula no sé si m'agrada que hi siguin en el sentit de: no sé si m'agrada que siguin així, no sé si ho pensem com cal això, tot com si fos una factoria per, teòricament, optimitzar recursos.

GEMMA evidentment que hi ha hospitals on segurament t'hi quedaries a viure, però és clar, no tothom som testes coronades :(

Albert B. i R. bé, a la vida tot passa, fins i tot les angúnies. Gràcies maco :)

Vida gràcies! :) veus? serà potser que ho tenim en l'imaginari, però pintes el quadre amb poques paraules. I fa molta cosa.

Arqueòleg Glamurós si, tens raó, que duri. Però atés com funciona el sistema estic convençuda que podria ser un pelet diferent, a poc que qui convingui estigués d'acord en obtenir una mica menys de beneficis. Però ai las! això voldria dir un iot amb un parell de metres menys d'eslora potser! O una escola pública en comptes d'alemanya! o ...

rits no hi ha cap problema :) la cosa pinta bé. I si, a mi també em regira l'estómac, després em costa força recuperar-ne l'estabilitat.

Anònim ha dit...

Encara que pixe fora de test: Que pinta Borromini en tot aquest assmpte?
Inocenci.

Clidice ha dit...

Hola Inocenci és una imatge ideal de "final" i a més de "final mentider", perquè en realitat és una perspectiva inventada, no hi ha res més enllà de la paret. :)