dissabte, 28 d’agost de 2010

Sobre déus i fes diverses


No ho he pogut evitar, m'he bloguejat al damunt i no he pogut esperar al començament oficial de la temporada.

Que la ciència ha substituït en el nostre imaginari la religió és inqüestionable. Així, de la mateixa manera que abans anàvem a Lourdes (no sé pas perquè, hi he anat tres vegades i no m'han "arreglat" res), ara anem a la farmàcia o a cal metge amb la mateixa unció.

Cal reconèixer que ha fet més per la meva salut el paracetamol que no pas l'aigua beneïda, però d'això a creure que els científics són els nous déus de la humanitat caldria que hi hagués una distància considerable. No hem d'oblidar mai que aquestes persones, encimbellades dins el nostre imaginari després de nombroses pel·lícules sobre madame Curie i la seva abnegada vida en favor de la veritat científica, no deixen de ser éssers vius que, com tu i com jo, tenen apetits, mal de queixal i hipoteca.

Per això m'ha agradat aquest apunt del blog La Vida Maravillosa. de Javier Mosquera. I és que això mateix que ell explica ho he vist, que no viscut sortosament, en tots els àmbits acadèmics, tant de lletres com de ciències. Al final, sempre acabem en el mateix, en la recerca folla i descontrolada pel poder, el prestigi i els diners. I la resta fent de becaris per a alimentar els currículums de les vaques sagrades, amb la remota esperança de passar a formar part del ramat i poder apropiar-nos de la feina dels nous becaris ensems.

Com deia aquell: és u ke ni a

38 comentaris:

Pepe ha dit...

Yo no me atrevería a concluir que la visita al médico suponga fe en la ciencia; en la imaginería popular el médico es aun más chamán que científico, y no faltan razones para que sea así. El artículo de Mosquera no está mal, pero tampoco se me alcanza por qué en el mundo de los investigadores las cosas han de ser distintas que entre los barberos, entre las bibliotecarias o entre los podadores de vides. Finalmente una pregunta: "folla" es adjetivo, sustativo o verbo? Califica a "recerca", o es otra de las cosas que se buscan? Es que no me lo traduce el traductor... Buen sábado.

Clidice ha dit...

Foll/a és loco/a, recerca folla: búsqueda loca en el sentit d'accelerada, ansiosa.

Francesc Mompó ha dit...

Serà perquè el fang del que estem fets es quarteja amb facilitat? L'ofici de viure és ben complicat. O el compliquem massa nosaltres mateixos.
Salut i Terra

Carme ha dit...

Després de llegir el post i d'haver de desxifrar "el que deia aquell" (a vegades em costen aquestes coses) doncs mira que aquell deu tenir raó, i en Francesc també és cos a del fang que estem fets.

Allau ha dit...

Que tots som humans i tenim febleses, no és cap novetat, i no crec que el món científic sigui especialment pitjor que d'altres. Potser hi ha gent que té fe en la ciència (n'hi ha que té fe en El Corte Inglés), però ciència i religió no són equiparables. Això HA DE QUEDAR MOLT CLAR.

Pepe ha dit...

Ya veo que "folla" es un falso amigo, en catalán y en gallego. Estoy con Allau: religión y ciencia no deben ser equiparadas; y yo añadiría que debe estar claro que son contrapuestas. Salud (y tierra).

XeXu ha dit...

Doncs mira, jo sí que ho he viscut això i et puc dir que la teva conclusió final és encertada. Potser no en el punt de recerca descontrolada, però la finalitat és aquesta. La gràcia és que fa temps que ho dic això, a la universitat i centres semblants sembla que s'investigui pel bé de la humanitat, per fer recerca bàsica i potenciar el coneixement. Que maco. Una llagrimeta em rodola per la galta. Però calla, que aquell científic respectat i abnegat ha descobert alguna cosa interessant! (bé, els seus becaris, ehem). Què farà ara l'amic científic? Donarà el seu coneixement al món, pel bé de la ciència? No. Primerament ho patentarà, cosa que li costarà diners, però que farà que en guanyi més. Es farà publicitat, publicarà en revistes científiques que li donen prestigi, i potser acabarà sortint als mitjans i tot.

Quin món més maco el de la ciència bàsica.

Jo fa temps que em vaig passar a la investigació privada. Allà ningú s'amaga de que l'objectiu és aconseguir coses que et donin pasta. És a dir, el mateix que a l'universitat, però anant de cara.

Lluís Bosch ha dit...

Tot i que en certa manera penso que fe i ciència no són equiparables com ja han dit, des del punt de vista sociològic sí que ho són. A més a més, hom pot tenir "fe en la ciència", per si volíem més dificultats interpretatives. Avui no es pot pensar res sense tenir en compte la complexitat, de manera que fer afirmacions rotundes ho veig difícil.
Fa poc, una mic em va fer adonar de la quantitat de laboratoris que es construeixen avui, i que són inaugurats per les autoritats amb gran pompa. Com a exemple, el Sincrotró de Cerdanyola. Si això no és l'equivalent de les catedrals gòtiques ja em diràs tu... Dit d'una altra manera: agradi o no, la nostra societat ha situat la ciència, els seus noms i els seus espais en un àmbit proper al sagrat, fins i tot pel que fa a la comprensió: què és un sincrotró? Algú podria explicar què és i per a què serveix? Quin interès té posseir el sincrotró més gran del món?

Alberich ha dit...

Portem més de dos mil anys de transcendentalisme, per la qual cosa no és estrany que aquest espai atàvic que guardem en alguna raconada del subconcient l'omplim de fe, de ciència o de paciència, que també requereix la seva sublimació.
Salut.

U.Q.F. ha dit...

La sort que té la mare de Déu de Lurdes és que si les coses no van com s'esperava, ningú no li fot una denúncia.
Salut, Clídice

David ha dit...

El descrèdit de les religions tradicionals n'ha fet sorgir de noves, entre les quals, sens dubte, i com molt bé dius, hi ha la ciència.

glamboy69 ha dit...

La ciència encara no ha guanyat del tot la partida! Tan de bo!
Encara existixen homeopaties, pulseretes màgiques, reflexoteràpies diverses... jo he arribat a veure un gurú que afirmava curar el càncer per imposició de mans!!
Passa algun any per la Festa de la terra al Parc de la Ciutadella...al·lucinaràs!

m. ha dit...

Sóc del parer que no cal idolatrar ningú (divinitats i científics inclosos)

M'ha agradat el post :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt interessant l'article que ens has enllaçat. No és pas nou el que diu, oi?, però el gràfic és prou efectista.
Veig que no t'has resistit a reblar una de les teves fòbies predilectes, la religió.
De fet ha estat una bona "rentrée".
Salutacions.

Mireia ha dit...

Voleu dir que a la gent o l'hi cal creure; en el que sigui: en déu, els famosos, la ciència, uns ideals.... per explicar el món i tirar endavant?

Ferran ha dit...

Coincideixo amb Pepe, que la cosa dels trepes no fa els científics especials; dubto que en un laboratori n'hi hagi més que a una oficina bancària, una institució pública o un pati d'escola. El "treperisme" és una consecuència del món malaltó en que vivim.

Ei, dit això, un espai per a l'esperança: també hi ha no trepes. Fan menys soroll, esclar, però són més, fins i tot.

ATB ha dit...

Diuen les males llengües que els metges deixen morir i fins i tot maten tant com curen.

Jo afegeixo que la cosa és més perillosa quan apareix descaradament l'ànim de lucre, tant en l'àmbit sanitari com en l'educatiu.

La sanitat i l'educació, millor públiques.

A més ja se sap: amb metge una setmana, sense metge set dies.

Interessant això del bloc que enllaçar. No sé per què em crec el que es perverteixen els procediments per obtenir els resultats desitjats.

Vivim temps de desconfiança.

Un petó.

LLuNa ha dit...

Ara per ara, jo prefereixo anar a cal metge o a la farmàcia que fer pelegrinatges a Montserrat, Lourdes o semblants. No dic que la fe no faci falta, però per si de cas...

F.Puigcarbó ha dit...

AVUI HO DEIEN PER LA RADIO AIXÓ DEL FRAU EN LES INVESTIGACIONS, SOBRE TOT ELS XINESSOS. Quan a Lourdes com comprendràs confiança zero i en els metges no ho sé, no hi he anat mai ni prenc mai res, aquí no puc opinar, pero en el cas de la sogra, he vist cada perla que deu n'hi do, i fins i tot algun que era professional.

Arare ha dit...

Oooooostres, UQF ha dit el que jo volia dir (sort que m'he llegit tots els comentaris)

No ho repetiré, però la verge de Lourdes té una sort que no se l'acaba!

jo hi he anat dues vegades, a Lourdes, i les meves neurones continuen igual d'esvalotades, tchts,tchts...

potser és que la part neuronal no la toca...

javiermcid ha dit...

Antes de nada, gracias por la mención a mi humilde blog. Y segundo un simple apunte, por eso de las alusiones (por desgracia no entiendo catalán, asi que me referiré unicamente a la respuesta de Pepe). En mi artículo no trato de expresar ninguna supremacía o diferencia de los científicos sobre el resto de personas, sino de la Ciencia sobre otros aspectos de nuestra sociedad. Yo doy por hecho que la especie humana es igual de miserable independientemente de la labor que uno realice, pero resulta especialmente desagradable mercantilizar el conocimiento, igual que mercantilizar el arte, que son básicamente lo que nos hace diferentes. El dinero no nos hace para nada diferentes porque básicamente es lo mismo luchar por tus 10 kilometros cuadrados de bosque si eres un lobo que por tus billetes si eres Homo sapiens (entendamos el simil...).

Pues eso, que lo importante no son los científicos como profesión sino la Ciencia.

Aun diría mas... quien comercia con la Ciencia no debería ser calificado ni como científico, sino como asalariado sin más. Pero corto que me extiendo demasiado...

Pepe ha dit...

Javier, no quisiera entrar en debate en un blog en el que estoy de visita, pero no me gusta la Ciencia con mayúscula, ni se puede equiparar ciencia a conocimiento; La ciencia, con minúscula es una vía para alcanzarlo, y quienes la utilizan son humanos, con todos sus defectos, no son los sacerdotes de ninguna religión, que por otra parte ya sabemos adonde pueden llegar los sacerdotes. Siendo humildes, el conocimiento tiene un precio de mercado. Y el arte sin mercado... ufff, que sería del arte sin mercado, o sin mecenas, que viene a ser lo mismo. Saludos cordiales.

Olga Xirinacs ha dit...

Ai, Clídice del meu cor... tantes vegades com he intentat entrar als teus comentaris, i fins avui no m'ho permet la xarxa, i encara escric en vertical (coiles, coiles).
Diuen: "a Dios rogando y con el mazo dando", cosa que significa que has de treballar pel teu compte i recerca propis, i de pas resar una miqueta, per si de cas resulta que al final...
La ciència necessita demostracions. La fe, no. Però tot, tot el que arribem a saber i a intuir, és dins del nostre cervellet, del qual sembla que sols utilitzem poc més del 30/40 %. De manera que podem escriure realitats i fantasies, i jo quan tinc migranya em prenc Tonopan i, si no passa, un antiinflamatori de propina. Si els metges em maten, que sigui rapidet. I, com tots voldríem, "aquí pau i després glòria".
Petonets.

sànset i utnoa ha dit...

No vull entrar en cap jardí, però al meu parer la fe serveix, a quí serveix i pel que li serveix. Per totes les altres coses; la ciència, ara, sense que es torni cap tipus de "fe científia"...

*Sànset*

Pepe ha dit...

Por cierto, Olga, que cualquier neurólogo -y los hay muy buenos por ahí- te diría que el Tonopán es hoy una reliquia. Claro que "Ain't broken? Don't fix it!"

Júlia ha dit...

Tots sabem coses d'aquestes que passen ben a prop, em va fer gràcia escoltar que parlaven dels 'xinesos', avui mateix acabo de rebre un emai sobre temes arqueològics en el mateix sentit i denunciant males pràctiques.

Jo ja he perdut tota la fe, la veritat, és trist, però és així. D'esperança encara me'n queda una engruna i de caritat, la que faci falta.

Clidice ha dit...

Pepe lo malo de los científicos es que en el nuevo credo se han convertido en los sumos sacerdotes de la Ciencia. Y los médicos no están libres de culpa tampoco. Sólo hace falta ver la sacralidad con la que se invisten. Ahora quizá menos, pero recuerdo mi infancia y las visitas a "cal SENYOR metge".

Francesc Mompó i Carme segurament serà cosa del fang, però emprenya una mica sortir del foc per caure en ... el fang ;) Salut i Terra :)

Allau que a nivell pràctic no siguin equiparables no vol dir que no ho siguin a nivell social. La gent parla amb unció dels metges, talment com abans en parlava de santa Úrsula o sant Pancraç. O sigui que no sembla que avancem pas massa segons com.

XeXu tenia una certa angoixa sobre el teu comentari ja que has comentat més d'una vegada que t'hi dediques. La veritat és que l'article d'en Mosquera m'ha semblat d'allò més eqüànime, per això el remarco. Tinc un fill que entra aquest any a treballar pel "dimoni" (una farmacèutica) i ho fa amb tota la consciència. Segurament de bo n'hi ha a tot arreu, però m'hi jugo un parell de peixos que a la indústria privada costa més trobar fòssils, perquè el balanç és el que mana, no els prestigis bastits a les costelles dels estudiants.

Clidice ha dit...

Lluís Bosch fins que no ens n'adonem que la realitat s'imposa i ens diu que els humans tendim a sacralitzar-ho tot, natura, ciència, política (els marxistes, per exemple, arriben a paroxismes que ja voldria Santa Teresa), seguirem vivint mentides l'una rere l'altra. Som supersticiosos i crèduls perquè tenim por. Tan difícil és acceptar-ho? I el sincrotó és per invertir MOOOOOLTS diners, així com més n'invertim
més "tall" queda pel camí en les mans adequades i unes quantes empreses moooooolt importants també se n'enduen la part que els pertoca.

Alberich la fe en la paciència molt em temo que ja està perduda ;P però si, som transcendentals, hi ha alguna cosa en el nostre cervell que ens hi obliga. Serà la por?

U.Q.F. prou raó que tens, perquè per això meu li haguessin caigut uns quants anys! ;P Salut mestre!

David caldria preguntar-nos, doncs, si és que ser religiosos forma part de la nostra natura. Sembla que ara està de moda aquesta pregunta.

Clidice ha dit...

glamboy69 mmmmm em sembla que els dies que es fa la Festa aquesta sempre tinc callista, ja és mala sort tu! ;P tot i que la gent té tirada a que els enredin, el que més fot és que siguin els propis científics els qui permetin l'ensarronada i l'estafa. I quan dic científics parlo tant dels que els fan coses a les rates com dels que fan excavacions o investigació lingüística. Que d'estafes n'hi ha a tots nivells, malauradament :(

m. hola! :) gràcies :) i, moltes vegades ja no és qüestió
d'idolatrar, sinó de perpetuar l'estafa amb l'esperança de formar-ne part. Això no està gens bé no.

Xiruquero religió ho és tot :) perquè no hi hauria religions si no fos que nosaltres som religiosos. Ara bé, hi ha algunes d'aquestes religions que, per allò que deia la iaia "l'ocasió fa el lladre", doncs han tingut més "ocasions" com si diguéssim. Tot es redueix a gestionar la por. Els que manen saben que els cal tenir-nos esporuguits i nosaltres,
beneits, ens deixem esporuguir.

Clidice ha dit...

Mireia sembla que si que li calgui a la gent, perquè sinó com
s'explica que permetem tants abusos. I és que passen els segles i no ens en sortim.

Ferran trepar or not trepar, aquesta és la qüestió ;P
Potser si que la majoria no en són (som?) de trepes (déu ... ai no, les supercordes t'escoltin! ;P), però tots són culpables de permetre l'existència als altres no?

ATB imagino que tener, más que dinero, prestigio, debe ser
esencial para algunas personalidades. Como aquello que, cuando ves a alguien con un cochazo imponente, que conduce de forma avasalladora, piensas: "mira, este tiene problemas de tamaño", y no del coche
precisamente. Quizá deberían pasar un psicotécnico algunos. O quizá
empezar a tener unos ingresos adecuados. O que la meritocrácia fuera una realidad no un objetivo a largo plazo. Petons :)

LLuNA fas santament ;) però si la pots evitar la farmàcia i passar amb sopa de farigola tampoc està malament :)

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó si, ja sé alguna de les teves peripècies amb els metges. Però no és només amb els metges el mal, mai més ben dit, és en tots els àmbits acadèmics.

Arare serà que la Lourdes no es porta bé amb les Montserrats :P a mi tampoc em va arreglar gens ni mica. Però, amb franquesa, millor :) Això de l'especialització ho hauríem de mirar, potser si que la cosa
neuronal l'arreglaríem a Queralt, a Meritxell, a Núria, a Fàtima ... vaig a googlejar ^^

Clidice ha dit...

javiermcid por mi como si quieres alargarte más. Primero
felicitarte por el blog, ya hace un tiempo que te leo y siempre descubro cosas nuevas. Ya te dije que me llevó el anomalocaris a tu casa y con ese guía sólo podía quedarme ;) Luego que mi apunte no iba encaminado a "cargarme" la ciencia. Yo soy lo que llaman "de letras" (dioses! como odio estas especializaciones) y lo mismo que expones en tu excelente apunte lo he visto entre científicos lingüistas, historiadores, etc. El
tema de la explotación económica de la ciencia da para mucho, para mucho más. Pero no nos preocupemos, que ya lo iremos "tocando" entre unos y
otros. Estoy convencida. Gracias por tu blog y por pasar por mi casa. Por cierto Google no traduce del todo mal los apuntes de éste, puesto que suelo utilizar el estandar mayoritariamente :)

Pepe ves? eso ya es tema! :)

Clidice ha dit...

Olga Xirinacs jo vaig directa als anti-inflamatoris, m'automedico sense més criteri que el meu. Del tot mal fet, però com què tinc tendència a l'austeritat he arribat fins aquí sense gaire damnació. :) I ja tens raó ja, si no ens espavilem els altres: malament rai! :) Una abraçada!

Sànset el mal és que tenim massa tirada a "creure", i els
científics a posar-se dalt del pedestal per a ser adorats. I això acaba grinyolant per tot arreu.

Júlia potser era el que ens calia: perdre la fe, per començar a construir de nou basant-nos en la realitat. La veritat és que ni a la pública ni a la privada no n'hi ha un pam de net. Caldria més control, però, ben pensat: qui vigilarà el vigilant?

Clidice ha dit...

A tot i a totes moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. No és debades que presumeixo dels meus comentaristes. :)

Joan ha dit...

Sempre he pensat que religió i ciencia, com salut i tantes altres coses, perden sentit quan s'acosten al benefici econòmic. Prestigi i poder són germans també de l'economia, així que sortim del terreny útil del benefici col·lectiu per tancar-nos en l'individual.

P.S.: Tinc curiositat per saber quina desgràcia farà el traductor d'aquesta darrera frase teva. Quelcom de l'estil: "Es un keniano"?

Puigmalet ha dit...

Torno a ca teva després de vacances i veig que encara no has acabat de pujar la torre blava. Li recomano el Tonopán per a l'últim esforç.

Galderich ha dit...

Clídice,

Em sembla que ja t'has bloquejat a sobre vàries vegades via comentaris... És que no podem esperar a l'inici oficial! Ha, ha...

Molt bo l'article... el que passa es que escagarrina una mica pensar que la cosa científica està a mans d'alguns desaprensius, no tots.

I ara que hi penso, en Salvador Macip no diu res? ;-)

Clidice ha dit...

Joan sóc del parer que un científic ben pagat és cosa bona, tanmateix, veient que per a ells el prestigi i el tenir raó i no llençar per la borda anys de feina només pel fet d'haver-se equivocat és tan important ... bé, caldria veure com funcionen els mecanismes de control. Evidentment a la indústria privada deuen ser més efectius: si no hi ha resultats no hi ha feina. D'això del traductor no ho havia pensat, vaig a mirar-ho :P pfff no té gaire gràcia "es uno ke ni a" :(

Puigmalet les grua que no s'acaba de pujar mai és el mite d'Ítaca ;) oi que m'ha quedat xulo? i sense voler! :)

Galderich bé, no sé pas si m'ha llegit en Salvador i penso que fa bé de no ficar-se en "alberginiars", perquè segurament ens podria il·lustrar molt i molt, sobre bones i males praxis, que de segur que se n'ha fet un tip de veure'n. Però entenc que per a ell sigui difícil posicionar-se en un simple comentari. En tot cas, ni aquest apunt, ni el de Javier Mosquera, són apunts definitius de res, només és un pas molt petit cap al coneixement. La veritat és que es troba a faltar molta transparència de cara a la societat per part del món de la ciència. Els intocables, els diria jo. Potser per això la seva identificació amb una nova religió per part de la majoria de la gent.