dimecres, 1 de setembre de 2010

Xin Chào (Hola!)

Nena Hmong duent a pasturar un búfal d'aigua als voltants de Sa Pa, a la província de Lao Cai. Fotografia d'MVilardosa

Una nova temporada! Mentre era fora vaig tenir un atac de pànic a l'hora de rumiar sobre què podia parlar al blog, després vaig recordar el munt de textos que dormen a les carpetes del meu ordinador. Alguna cosa o altra sortiria!

També, és clar hi ha els relats dels viatges. Però per a això solc ser més rareta i em caldrà anar-ho parint lentament. O sigui que res de relats d'una viatgera consumada perquè ni en sóc ni ho pretenc.

Tots els viatges són personals i anava a dir intransferibles, però això no pot ser cert si ens basem en la copiosíssima literatura de viatges que hi ha i que consumim. Evidentment que el meu recorregut pel País del sud de la Xina, o pels antics regnes de Tonkin, Anam i la Conxinxina, ara Vietnam, i per Cambodja serà somer per la seva brevetat.

Vint-i-un dies per tornar a casa o Els paraigües no són per a la pluja serien, doncs, els dos possibles títols d'aquest viatge. I és que és massa poc temps per poder parlar amb propietat de res més que de les impressions, dels flaixos que hem rebut en aquest breu, brevíssim període de temps.

Per tant, ja em disculpareu si no en faig un relat comme il faut i em limito a anar desgranant durant la temporada tot de petiteses que han quedat preses en el meu record.
 Nena Champa a Chau Doc, delta del Mekong. Fotografia d'MVilardosa

15 comentaris:

Pepe ha dit...

Esas impresiones y pequeñeces serán bienvenidas. Buen día.

Sandra D,Roig ha dit...

disculpadisima! faltaria més!
només les imatges ja aporten, encara que hi ha coses que s'han de viure en primera pèrsona.
aix! que bé que ja hagis tornat.
una abraçada

en Girbén ha dit...

Si fem cas a les primeres mostres, això dels paraigües promet molt més que, per exemple, uns dentistes italians...
No t'urgim però, si-et-plau, en petites dosis il·lustra'ns aquelles "conxinxines" que mai trepitjarem.

Casiopea ha dit...

Jo també vull anar a passejar el meu búfal d'aigua!

F.Puigcarbó ha dit...

Tu explica el que et sembli, que prou bé i amè ho fas. I Mosaltros mos ho llegirem. Ah! pensa a enviar-me el Troley.

F.Puigcarbó ha dit...

espero que el troley vagi a l'hora, el rellotge aquest que tens en català diu que son tres quarts d'una i son les sis, a no ser que sigui 'hora de la Xina o la Conxinxina.
Ah! la paraula de comprovació es LADILLOS, vés en compte.

ATB ha dit...

De los viajes prefiero que me cuenten las impresiones, las reflexiones que suscita lo vivido y lo visto, a que me enseñen fotos y me lo describan tal cual.

Prefiero que me cuenten el viaje interior que suscita en cada viajero sensible
cada viaje.

Y para eso hace falta dejar reposar.

Permaneceré atento. Creo que la cosa promete :-)

Un beso

Arare ha dit...

Anirem llegint els teus flashos i ens semblaràn preciosos i ens faràs enveja i admirarem la teva escriptura una vegada més.
Gràcies per compartir-los amb nosaltres.

Clidice ha dit...

Gracias Pepe! :)

Sandra D. Roig ets un solet :) et dec un cafè, me'n recordo :)

Girbén ho aniré provant, sense cap pretensió ni angunia, tal com vingui :)

Casiopea nenaaa, doncs posa-li la corretja i au! a la Devesa! ;P

Francesc Puigcarbó el Trolex és de lloguer, que li he de treure rendiment als 20$ ;P uf, quina paraulota de comprovació :(

ATB la verdad es que contar algo más sería coger la guía y mentir bellacamente. Hay tanto por ver y por vivir que con estas pequeñas inmersiones sólo puedes hablar de sensaciones. :) Un petó :)

Arare no vull fer-vos enveja, voldria que us sentissiu admirats, entendrits, tristos, esgarrifats com jo em vaig sentir davant de tantes persones i espais admirables :) Si pot ser, és clar. I, gràcies a tu, que sempre dones :)

L'apuntador ha dit...

Hola Clídice i ben tornada!
Em sembla que aquest atac de pànic que t'entra a l'hora de reemprendre un blog el tenim molts...

Striper ha dit...

Nena res a objectar te ha sortit molt be, de vegades les petites coses ..

Alberich ha dit...

Espero amb impaciència els teus relats de viatges, que tal com dius ens aniràs posant així tot xino-xano (quin acudit més dolent!)
;)
Salut.

Ferran ha dit...

M'encanta la idea que ens vagis explicant "petiteses" (que fijo que no ho seran) del vostre viatge, al llarg dels pròxims mesos. Serà com fer petites escapades (a l'altra banda del món, això sí que ho té) en excel·lent companyia :))

Galderich ha dit...

Els viatges o s'expliquen de cop quan hom hi retorna o es van païnt i van sortint de mica en mica en forma de comentari.

Benvinguda!

Clidice ha dit...

Hola apuntador, veig però que tu l'has superat també :) el que fa tenir-li la mida presa! :)

Striper gràcies maco!

Alberich bé, doncs vietnamita-vietnamita ho anirem explicant ;)

Ferran s'intentarà. Són petiteses perque ho són de debò, és molt difícil explicar grandeses si no tires de guia turística. De temples i palaus, però, procuraré no dir-ne gran cosa :)

Galderich a mi els viatges se'm regurgiten :) no ho sé fer de cap més manera, que si ho explico d'una tirada sempre tinc la sensació que em deixo tot l'important i només parlo de pedres.