dilluns, 20 de setembre del 2010

Versió 1


La Sara s'aixecà de la cadira i allargà la mà al senyor Pujades. Li oferí el seient i se li adreçà amb un ritual “què hi ha senyor Pujades?”. L'home s'arrepapà a la cadira i posà cara d'amoïnat. Era gros, amb la cara botida fins el punt de l'apoplexia, i es movia amb les maneres típiques de qui se sap ric i, gairebé, invulnerable. Constructor quasi analfabet, vivia amb la seva família en un xalet de cinc-cents metres quadrats, piscina i camp de paddle, conduïa un quatre per quatre de la casa Mercedes i mantenia a una aspirant a cantant en un piset discret a les Corts.

- Quina merda aparcar en aquest poble! - exclamà deixant anar un esbufec.

Ella feu cara de comprendre el drama del senyor Pujades qui, un cop engegat, sabia que se la passaria durant deu minuts malparlant sobre el poble, les autoritat municipals, les autonòmiques i les estatals, per acabar amb el “quina colla de lladres!” de rigor. Després li demanaria el balanç del trimestre i discutirien la millor manera d'aconseguir rebaixar la xifra resultant a Pèrdues i Guanys. Decidirien si calia posar en nòmina els moros o si podien seguir treballant il·legalment i, un cop satisfetes les seves demandes, malgrat les tèbies protestes respecte a la legalitat que li faria la Sara, se n'aniria amb la sensació d'haver complert amb l'Estat i l'empresa.

Se sentia totalment descoratjada. Havia de treballar per set-cents vint-i-un euros, durant vuit hores al dia, al darrera d'aquesta taula en aquest despatx minúscul i atapeït d'arxivadors fins al sostre. L'aire fred s'escolava pel marc de les finestres massa velles i tenia els peus congelats perquè el despatxet era, en realitat, un balcó tancat i re-aprofitat. Mentre el senyor Pujades anava desgranant els seus greuges contra la societat que, a dir d'ell, sobrevivia a les seves costelles, la Sara obrí el calaix de la taula i veié el Colt 38, lluent, que havia aconseguit per mitjà d'un porter de discoteca amb el que havia acabat al llit. En Pujades obria i tancava la boca i la Sara pensava en la poca traça del noi qui, al cap de cinc minuts, ja dormia com un beneït al seu costat. Ella, evidentment insatisfeta, s'havia dedicat a remenar-li els calaixos i havia trobat la pistola amb una caixa de munició al costat. Mai havia tingut una arma de foc a la mà i, un cop fora de la casa, amb l'arma i les bales a la bossa, se sentí poderosa. Va haver de buscar per Internet la forma de fer-la funcionar, carregar-la i disparar, després se l'endugué al despatx i la tenia al calaix, tancada amb clau. L'arma la feia sentir segura, li passà, suaument, el dit índex per la culata i, sense rumiar-ho la prengué, l'aixecà, encanonà el senyor Pujades a la cara i, sense parpellejar, li engegà un tret al cap.


En Pujades no va tenir temps ni de fer cara de pànic. Tot seguit aparegué per la porta l'Estel, que treballava a la taula al costat de la porta del seu despatx. L'Estel cobrava exactament mil quatre-cents quaranta-dos euros, just el doble que ella per fer una feina no qualificada. Això si, era la que es beneficiava el cap del despatx, i això la feia prepotent i antipàtica. No ho dubtà, tenia el carregador ple i li etzibà un tret al tòrax, una mica sense apuntar. L'Estel caigué enrere morta amb un tret al cor, s'escoltaven crits més enllà, les altres companyes havien fugit corrents. No tenia intenció de perseguir-les, se sentia tranquil·la i en pau amb ella mateixa.

(continuarà)

27 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Comencem bé......és una història que sembla que hagi viscut en persona, però sense les armes, per sort ni n'hi havien al calaix.
continuarem

Pepe ha dit...

Voy a esperar al final para hacer comentarios. Buen día.

kika ha dit...

quin començament ... ai! que ens deu esperar!!!
serà com els dimarts de sang?

Sergi ha dit...

De moment ja en van dos... veurem com acaba això, suposo que com el rosari de l'aurora, tret que les morts només estiguin dins el seu cap.

Galderich ha dit...

Llegeix-te el llibre de contes de Max Aub de "Crímenes ejemplares". L'inici d'aquest me'l recorda.

Cris (V/N) ha dit...

Per quan l'altre capítol nena?????
Petons intrigats! Bon inici :)

Angel Corrochano ha dit...

No hay nada como una vengadora justiciera para un relato de serie negra. A cuantos nos darían ganas de hacer esto mismo. Lo único que nos frena es la buena educación, ja,ja,ja,ja
Aguardo impaciente el desenlace
Un abrazo

Alberich ha dit...

Un bon començament per un desenllaç que es fa esperar. De senyors Pujades tots en coneixem un quants, encara que, de moment, no en sé de cap al que li hagin fotut un tret al cap.
Doncs, restem a l l’espera de la continuació...

lolita lagarto ha dit...

aquesta colt 38 promet... fa baixar en Pujades i fa caure l'Estel..
espero impacient el desenllaç o les diferents versions d'una realitat..

Mr. Aris ha dit...

Doncs como no comencis a fer flashback o parlis de la Sara a la presó, no se pas com continuaràs...està força be, però
(es autobiogràfic?, vull salvant el present i canviant les dades)

María ha dit...

¡¡Quin CLÍDICE, que casualitat!!

A les dues ens ha donat avui, per les Saras.

Només que absolutament antagonistes. La meva feta un fàstic i la teva ...¡¡ ai, la teva!! podies haver anomenat Michaela jajaja per la seva semblança amb Michael Douglas a "un dia de fúria" :-)

 Tot i que permet-me CLÍDICE, gairebé em resulta impossible d'imaginar, que hi hagi algú amb la fredor amb la que, tal comptes, la teva Sara, descerraja un tret al cap del Sr Pujades, per molt merescut que ho tingués i tot seguit es carrega a la seva segona víctima. Almenys Douglas, va suat i esbufegant pel carrer, coent més i més a cada pas que dóna. Però Sara, està asseguda, saluda, estén la mà i amb la mateixa naturalitat ¡¡zaaaaas!! li llarga un tret al cap ... en fi ...¡¡ a saber què nit passaria!! :-)

Tu, què tal dia tens avui, CLI? jajaja
si notes algun símptoma de Sara, avisa d'acord? :))

Un petó, així com espantada, porsi :-)


PD
Eso, sí, tu trenza, también perfecta.
Espero la segunda, a ver cómo te sale :))

Vida ha dit...

M'he quedat de pedra amb aquesta Sara...així, negra, com el dia, tot cap a fora.:) Qui no té una Sara dintre o l'ha tinguda? Sort de la ficció.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ai que em sembla conec la Sara!

Matar per matar, sense motiu aparent, ni cap remordiment, pel pur plaer de matar....fascinant ser com Déu.

LEBLANSKY ha dit...

Ja m'he comprat una baieta spontex hipermegabsorbente per assecar la sang que regalimarà demà, o almenys fa pinta de ser així. A veure com acaba...

Lluís Bosch ha dit...

Coneixia la teva afició pel gènere negre, i ara veig que li comences a treure partit. M'agrada aquesta versió, amb esquitxades incloses.

Pilar ha dit...

Em recorda una peli. Estic espectant pel desenllaç.

montserratqp ha dit...

És sang de la vermella, de la de veritat? No estava preparada ...però demà ja començaré a llegir amb els ulls ben oberts, per si un cas.

Anònim ha dit...

Quina persona tan freda! M'agraden aquesta mena d'històries! La seguiré molt atentament! Ens tornaràs a sorprendre amb un final inesperat?

kweilan ha dit...

Ens has deixat intrigats...Això té mala pinta.

Rafel ha dit...

Si fos el cap del despatx em sortiria una feina urgent al Vietnam.

Clidice ha dit...

garbi24 és que ja ho diuen: l'ocasió fa el lladre ;)

Pepe mejor, mejor :)

kika bé, anirem fent :)

XeXu mai se sap on són els morts ;)

Galderich vaja! jo aquí plagiant i sense saber-ho! :(

Cris(V/N) demà dona demà ^^

Clidice ha dit...

Ángel la buena educación o el no tener un colt a mano, vete tu a saber! al menos si lo haces en la ficción te queda un buen descanso :P

Alberich m'he mogut molts anys en el món de la construcció i he vist coses mooooolt rares ;)

lolita lagarto els colts sempre hi han de ser quan fan falta, si més no en la literatura ;)

Aristofeles hola! :) autobiogràfic? si, sobretot la part del colt, per suposat :P

Clidice ha dit...

María cuando lo he visto he pensado: hala! el mismo nombre! :) pero bueno, tu texto es algo serio, esto mío sólo es un divertimento :) Y siempre he creído que hay gente que mata con frialdad, al menos eso parecen algunos asesinos.

Vida totes podem tenir una Sara dins, i hi ha dies que seria possible fins i tot tenir-la fora. Sortosament hi ha allò de què t'han educat i tal :P

Francesc Puigcarbó si, penso que té una certa fascinació. Reconec que, en aquestes coses, "tarantinejo" :)

LEBLANSKY si, em sembla que demà regalima, ja has fet bé ;)

Clidice ha dit...

Lluís Bosch bé, l'única novel·la, o més ben dit "la" novel·la, que he intentat escriure i que deu rondar per algun calaix és d'aquest gènere, que trobo infinitament divertit :)

Pilar :) gràcies, m'agrada que ho diguis perquè jo escric en imatges :)

montserratqp naaaaa, és de la de mentida, com a les pel·lícules :) salsa de tomàquet i ja està ;)

Albert B. i R. això ja no ho sé, depèn del que esperis ;)

kweilan dona! serà que té BONA pinta! si més no als que ens agrada la cosa negra :)

Rafel hehehehe ves a saber cap on ha tirat! ;)

Carme Rosanas ha dit...

Ahir la vaig entreveure, però no m'hi vaig poder entretenir. Avui torno a començar pel començament, que és com s'han de fer les coses... i ara tinc premi! Ja puc veure al versió 2 una mica més amunt!

Pujo corrents...

Clidice ha dit...

Crec Carme que et mereixes convidada birrera ;) bé, de fet, us la mereixeu tots :D

Manel Aljama ha dit...

Comencem bé :D
Acabo el comentari en la continuació o final. MMM com m'agrada la novel.la negra!


ptons