divendres, 24 de setembre del 2010

Conclusió 1 i 2

(Ve d'aquí i d'aquí)


HIPOCRESIA x HIPOCRESIA = HIPOCRESIA2

BUFÓ [Feu clic]

Quan jo era molt petit sempre estava content;
amb un ai, amb un oh, i amb la pluja i el vent,
ningú no feia cas de la meva follia,
perquè plovia pluja cada dia.

De gran, la gent em deia que era curt de gambals;
amb un ai, amb un oh, i amb la pluja i el vent,
em tancava tothom les portes i els portals,
però la pluja seguia plovent.

I quan va arribar el dia, ai las! que em vaig casar;
amb un ai, amb un oh, i amb la pluja i el vent,
ni amb el que robava no em guanyava el pa,
i la pluja plovia en tot moment.

El pas dels anys, ai las! va fer-me vell;
amb un ai, amb un oh, i amb la pluja i el vent
i me n'anava al llit ben tip de vi novell,
perquè plovia pluja constantment.*
Bon cap de setmana!

 *Shakespeare, William. Nit de Reis. Barcelona, 1986. Ed. Vicens Vives-TV3. Traducció a cura de Salvador Oliva.

21 comentaris:

Striper ha dit...

a formula veig que es senzilla ara me ha vingutat al cap la de la suma de dos umeros elevats al cuadrat. Bon dia!!

montse ha dit...

La gent que treballa al camp, sempre té aquest "ai" als llavis i la mirada al cel.

Salut!!!

Mr. Aris ha dit...

bonic poema, això que vol dir? jo soc curt de gambals i aquests poemes em costen d'entendre, això que el shakeaspeare m'agrada molt.

Clidice ha dit...

Striper, montse gràcies! i bon cap de setmana! :)

Aristofeles això seria com explicar un acudit trobo :P potser si fas clic on hi diu "fes clic" ...

Casiopea ha dit...

Ai, Clidice, però que bufona que ets i com en són de bufons els teus dos relats ;P

Així que ens has fet veure que tot queda igual, que les coses no canvien i que la Sara (o tu) era una observadora a qui ningú fa cas, com als pobres bufons de la cort?

lolita lagarto ha dit...

quin final més bufó!
amb un ai, amb un oh i amb la pluja i el vent,
la foto m'encanta!
amb un ai, amb un oh i amb la pluja i el vent.
Bon cap de 7mana!

Garbí24 ha dit...

de fet poc canvien les coses amb els anys, el que canvien són les costums!!

Alberich ha dit...

Un final inesperat, amb la bufona bufonada. Ens cal felicitar-te per tenir-nos enganxats tota la setmana amb la teva suggerent història:)

Clidice ha dit...

Casiopea els bufons solen (solem?) ser gent contrafeta i amb diverses taradures, per això els poderosos ens permeten que els diem allò que ens vingui de gust, perquè no poden evitar creure's bells i superiors. Ai que ho digués aquell que se'ls pot comparar! ^^

Gràcies lolita lagarto amb el teu nom bufó també :D amb un ai, amb un oh, i amb la pluja i el vent (que diuen que tindrem): bon cap de setmana! :)

garbi24 passi el que passi, malgrat els segles, la pluja plou en tot moment ... every day ... every day ;)

Alberich s'agraeix mestre! per això existim, per entretenir, amb un ai, amb un oh! ^^

Mr. Aris ha dit...

ah, ja ho entes, tu ets el bufo!

U.Q.F. ha dit...

Ets gran, Clídice.
El final 1 el millor.

miquel ha dit...

Bona síntesi :-)


amb un ai, amb un oh, i amb la pluja i el vent... i tot plegat, bon cap de setmana.

Francesc Puigcarbó ha dit...

bon cap de setmana!

Shandy ha dit...

Clidice, leídas las dos historias de Sara, definiría la primera como una tragicomedia y la segunda como una comedia trágica. La vida tiene mucho de farsa y también de broma pesada, y algunos culebrones son tan inverosímiles como la vida misma. Me ha gustado el ingenioso enredo al que has sometido a los lectores y la caricatura de "O porco de pé" (un personaje del escritor gallego Vicente Risco) que se puede ubicar en cualquiera de las dos orillas, la de aquí o la de allá o la de más all@ (la arroba se arroga, en este caso, un significado más LIBRE). Vamos,que lo mismo te puede dar por el tafanario la republic francesa como uno que se apunta a la faiceneté o a la obra de dios... Don Nicolás, Don Miguel, Don Tomás o la Mula Francis(co). Los versos que dejas son una buena conclusión. Mofa y befa. No leí "Noche de reyes" pero vi una representación y me mofé y befé por la pata.
Que os fados nos sexan propicios!

Clidice ha dit...

Si Aristofeles aquí som tots bufons de la cort :) i per molts anys!

U.Q.F. si, sóc massa gran, d'anys. Però encara sóc capaç de posar-me vermella. Bon cap de setmana :)

pere moltes gràcies. Bona Mercè per a tu! :) i per a tothom of course

Francesc Puigcarbo amb un ai, amb un oh, bon cap de setmana per a tu benvolgut! :)

Shandy de mis entretelas! Me honras con tus comparaciones, admiro la capacidad que se os atribuye de no saber nunca si estais subiendo o bajando una escalera :P Mofarse y befarse es lo único que nos salva en este sainete donde nos hicieron nacer! :) Nos partimos los fados como buenas amigas, eso y copas de vino, Penedés y Ribeiro o algun Turbio quizá, más que nada por las risas :D Por cierto, el lunes va por ti ;) Bon cap de setmana!

Gabriel ha dit...

Què seria la vida sense bufons?
Magnífic poema i sobretot magnífica traducció de Salvador Oliva.
L'enllaç al video del youtube una altre joia.

Clidice ha dit...

Gràcies Gabriel amb un ai! amb un oh! anem fent ;) els picarols ajuden, no cal dir :P

María ha dit...

Home CLI,

al meu el de la teva poema més que un hipòcrita em sembla un adaptat al medi, acomodat a les circumstàncies que es diu. Funcionava bé amb tots mentre tingués el que necessitava cada dia. Una altra cosa és el que haciera o estigués disposat a fer, per aconseguir-ho.

Shakespeare, era mucho Shakespeare :))

Ballar al so que toquen tristament en major o menor mesura ho fem tots, uns més somrients i altres a contracor.

Molts petons CLI

Pujo a veure que comptes dalt ;-)

Clidice ha dit...

ay María hipocresía, adaptación al medio ... debe, o debería, haber un termino medio que no se diera de bofetadas con la ética más sencilla. Pero bueno, imagino que debemos aprender mucho cada dia :) Un petonet

Manel Aljama ha dit...

Molt bona la sortida bufona. Pero segueixo pensant que sense aquesta sortida, el final amb l'anarquista també és molt bo.

;) es nota que m'ha agradat!

petons

¡vull més!
(d'escrits com aquests)

Clidice ha dit...

Gràcies Manel Aljama :) ets molt amable. Però en això jo vaig molt tranquil·la que no és la meva vocació novel·lar a l'engròs ;)